Captura de moviments

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

En animació, la captura de moviments (també coneguda pels seus noms en anglès motion capture o simplement mocap) és una tècnica per a emmagatzemar els moviments digitalment. Es basa en les tècniques de fotogrametria. És utilitzat principalment en la indústria de l'entreteniment, esports, o amb finalitats mèdiques.

Al cinema[modifica]

En el context de la producció d'una pel·lícula, es refereix a la tècnica d'emmagatzemar les accions d'actors humans, i utilitzar aquesta informació per animar models digitals de personatges en animació 3D. Es pot utilitzar tant per capturar el moviment corporal d'un actor com per capturar les seves expressions facials.

S'utilitza principalment en els gèneres de ciència-ficció i fantasia, on es poden destacar personatges com Gòl·lum (El Senyor dels Anells) o Hulk (The Avengers), que haurien sigut impossibles de representar amb aquest nivell de realisme en l'animació sense l'ús de la captura de moviments. El primer personatge a beneficiar-se d'aquesta tècnica fou el ja mencionat Gòl·lum a El Senyor dels Anells: Les dues torres (2002).

Metodologia de la captura[modifica]

Per dur a terme la captura es necessiten uns vestits especials pels actors. Aquests són llisos i de colors foscos, recoberts amb Velcro per poder-hi afegir els sensors. Per un correcte enregistrament dels moviments del cos (braços inclosos) són necessaris almenys 30 sensors.

Els sensors són col·locats sobre les articulacions i les principals masses del cos, com el cap, malucs i pit.

En tots els mètodes de captura, excepte amb els sensors inercials, es requereix un muntatge molt específic de les diferents càmeres, de manera que eliminin el màxim de punts cecs que es puguin produir durant el desenvolupament de l'acció. Per norma general, podem dir que com més càmeres col·loquem, millors dades de posició podrem aconseguir.

Trobem tres mètodes que es distingeixen segons els sensors usats en l'enregistrament del moviment. També hi ha un quart mètode que no requereix sensors.

Els avantatges dels mètodes amb sensors radiquen de la seva gran precisió, velocitat en la captura i la capacitat d'enregistrar grans volums de moviments simultàniament. Els inconvenients els trobem en el fet que s'ha d'invertir grans quantitats de temps en la col·locació dels sensors, les càmeres i els vestits, que el material no és assequible i que s'ha de vigilar molt a l'hora d'evitar punts cecs.

Òptic-passiu[modifica]

Aquesta tècnica utilitza sensors retro reflectants que són seguits per càmeres infraroges. És el mètode més utilitzat en la indústria.

Òptic-actiu[modifica]

Aquesta tècnica utilitza sensors LED connectats amb cables al vestit de captura de moviment. El seu major inconvenient és que l'actor també ha de traginar bateries per als sensors.

Sensors inercials[modifica]

Un mètode que només necessita càmeres com a eina de localització, ja que aquest tipus de sensors transmeten directament la informació a l'ordinador. També són utilitzats per esportistes per l'anàlisi en carrera dels seus moviments amb la màxima precisió. Són molt més fàcils de col·locar que els òptics, i més pràctics.

Mètode per vídeo o sense sensors[modifica]

Aquesta tècnica no necessita sensors ni vestits, fet que estalvia molt temps, i únicament confia en el software pel rastreig dels moviments de l'actor. Per aconseguir la captura s'utilitzen algoritmes molt avençats, sobretot en el moment de capturar moviment a temps real. El fet de prescindir de sensors fan que sigui el mètode més imprecís. Pot ser un mètode de baix cost, ja que és fàcilment enregistrable amb càmeres Kinect, les usades per Microsoft en videojocs, tant a XBOX com a Windows. Aquestes són relativament barates, i fan el mètode més accessible a tothom.

Estudis de captura de moviment:

  1. http://www.metricminds.com/ (Frankfurt)
  2. http://www.audiomotion.com/ (Oxford)

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Captura de moviments Modifica l'enllaç a Wikidata