El Senyor dels Anells (pel·lícula de 1978)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de pel·lículaEl Senyor dels Anells
The Lord of the Rings
Fitxa tècnica
Direcció Ralph Bakshi
Protagonistes sense valor
Producció Saul Zaentz
Guió Peter S. Beagle Tradueix, Chris Conkling Tradueix i John R.R. Tolkien
Música Leonard Rosenman
Muntatge Donald W. Ernst Tradueix
Productora Fantasy Films Productions Tradueix
Distribuïdora United Artists i InterCom Tradueix
Dades i xifres
País Estats Units d'Amèrica
Data d'estrena 15 novembre 1978
Durada 132 min
Idioma original anglès
Color en color
Format 1.85:1
Temàtica
Basat en La Germandat de l'Anell i Les Dues Torres
Gènere pel·lícula de fantasia i pel·lícula basada en una obra literària
Més informació
IMDb Fitxa
FilmAffinity Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

El Senyor dels Anells (títol original en anglès: J. R. R. Tolkien’s The Lord of the Rings) és una pel·lícula d'animació nord-americana de 1978 dirigida per Ralph Bakshi. És una adaptació de, aproximadament, la primera meitat del Senyor dels Anells, la novel·la de fantasia heroica de J. R. R. Tolkien: La Comunitat de l'Anell i gran part de les dues torres. Es tenia pensat rodar una seqüela que adaptés el que quedava del segon tom i La tornada del Rei, però aquesta seqüela mai es va rodar. L'acció de la pel·lícula se situa a la fictícia Terra Mitjana, i segueix les aventures d'un grup de hòbbits, homes, un elf, un nan i un mag, que formen la Comunitat de l'Anell. A aquesta se li encomana la missió de destruir l'Anell Únic, creat pel senyor fosc Sauron, i així assegurar l'anihilació d'aquest últim.

La pel·lícula compta amb les veus de William Squire, John Hurt, Michael Graham Coix i Anthony Daniels. El guió va ser escrit per Peter S. Beagle, basat d'un avantprojecte de Chris Conkling. Bakshi coneixia els treballs de Tolkien des dels començaments de la seva carrera, i va dur a terme diversos intents de produir una adaptació del Senyor dels Anells al cinema d'animació, fins que el productor Saul Zaentz i la companyia distribuïdora United Artists van decidir finançar-li el projecte. El llargmetratge fa un notable ús del rotoscopio, tècnica en la qual les escenes són filmades amb persones reals sobre un fons neutre per després «calcar-les» al cel·luloide com a animació. A pesar que la pel·lícula va ser un èxit financer, les seves crítiques no van ser uniformes, anant des de les quals la van descriure com una pel·lícula amb virtuts i defectes fins a les rotundament negatives. A més, els seus productors van desistir de finançar la seqüela necessària per cobrir la totalitat de la història de la novel·la, deixant aquesta pel·lícula com una obra fins a cert punt inacabada. Així i tot, aquesta obra va contribuir decididament a l'increment de l'interès pels treballs de Tolkien i es va erigir en un necessari punt de referència per a posteriors adaptacions dels mateixos.

Argument[modifica]

Durant la Segona Edat de la Terra Mitjana els elfs ferrers van forjar nou Anells de Poder per als reis dels homes, set per als reis nans i tres per als senyors elfs. Al mateix temps i en secret, el senyor fosc Sauron va forjar l'Anell Únic, que li permetia controlar els altres anells i així als seus portadors. Així i tot, els homes i els elfs van formar una última aliança i van fer la guerra a Sauron, derrotant-ho finalment al costat de la seva fortalesa de Barad-dûr. Isildur, príncep dels homes, va tallar el dit de l'Anell a Sauron, però en comptes de destruir-ho ho va prendre para si. Poc després, uns orcs el van matar en els marges de l'Ànduin, i l'Anell va ser a parar al fons del riu i allí va romandre durant segles; fins que un dia va ser trobat per dos amics anomenats Déagol i Sméagol. Aquest últim va matar al primer per quedar-se amb l'Anell, que li va corrompre i va deformar fins a convertir-li en una criatura inidentificable coneguda com Gollum. Temps després, el hobbit Bilbo Saquet va trobar per accident l'Anell, extraviat per Gollum, i ho va conservar sense saber del seu veritable poder.

Alguns anys després, durant l'aniversari en què Bilbo pensava abandonar el smial de Saquet Tancat en el qual vivia, el mag Gandalf, que sospitava de la naturalesa maligna de l'Anell, va convèncer a Bilbo perquè l'hi deixés al seu nebot Frodo abans de partir de la Comarca. Disset anys van passar fins que Gandalf va tornar per advertir a Frodo que certes forces malignes sabien que els Saquet guardaven l'Anell, i explicar-li la seva història i el perill que representa per a tota la Terra Mitjana. Com a conseqüència, i seguint el consell de Gandalf, Frodo va decidir deixar la seva llar portant-se l'Anell amb ell.

Ho van acompanyar tres amics: Sam, Merry i Pippin. Després d'escapar dels Genets Negres Nazgûl, espectres de l'Anell al servei de Sauron, van arribar al poble de Bree, on van conèixer a Aragorn, que es va presentar en primera instància com «Trancos», un amic de Gandalf. Amb la seva guia van emprendre la ruta cap al refugi élfico de Rivendel. Una nit, en Amon Sûl, Frodo va ser apunyalat pel senyor dels Nazgûl que els perseguien, quedant malferit per la màgia malvada del punyal. Malgrat això van continuar el viatge portant a Frodo i amb els Genets Negres cada vegada més a prop. En el camí es van trobar amb la elfa Arwen que va portar a Frodo en el seu cavall fins a Rivendel, mentre tots són perseguits pels Nazgûl. Finalment van aconseguir creuar el gual de Bruinen, i les aigües encantades del riu es van tancar després d'ells arrossegant als seus perseguidors.

En Rivendel es van trobar amb Gandalf, que havia anat a veure a Saruman, un altre mag, per demanar-li ajuda, però va descobrir que aquest s'havia aliat amb Sauron per buscar l'Anell, que ell també desitjava posseir. Elrond, el senyor de Rivendel, va sanar a Frodo i va organitzar un consell per decidir que s'havia de fer amb l'Anell Únic. L'única sortida passava per destruir-ho llançant-ho al magma del Orodruin, la «Muntanya de la Destinació» de Mordor, on es va forjar; i Frodo voluntàriament va prendre para si aquesta missió. Es va decidir que li acompanyessin Gandalf, Aragorn, Boromir (fill del senescal regenti de Gondor), Legolas, el nan Gimli i els tres hòbbits que ja ho acompanyaven des de la Comarca. Aquests nou companys van formar la Comunitat de l'Anell.

La primera dificultat que el grup havia de salvar en partir de Rivendel era l'encreuament de les Muntanyes Ennuvolades. Com els seus passos estaven coberts de neu, van decidir creuar-les per sota, travessant les mines nanes de Moria. Allí van ser atacats per orcs i per un balrog, que entaula combat singular amb Gandalf, durant el qual tots dos cauen a un abisme. Quan van aconseguir sortir de les mines, els vuit membres restants de la Comunitat van decidir refugiar-se temporalment en el regne élfico de Lothlórien sota la protecció de la dama Galadriel.

Al cap de poc temps de reiniciar la seva ruta, Frodo va decidir deixar als altres i continuar el viatge a Mordor solament, perquè Boromir li va intentar llevar l'Anell, seduït pel seu poder; però el fidel Sam li segueix en secret. Poc després, Boromir va ser assassinat mentre intentava en va evitar que Merry i Pippin anessin capturats per uns orcs; que pretenien portar-los a Isengard, llar de Saruman. Per a això havien de portar-los a través del país de Rohan, on van ser atacats per una host de rohirrim. Els dos hòbbits van aconseguir escapar en la topada al bosc de Fangorn, on van conèixer al ent Bárbol. Aragorn, Legolas i Gimli van seguir la pista dels orcs per Rohan fins al bosc, on es van retrobar amb Gandalf, al que creien mort. Els quatre van decidir anar a la capital de Rohan, Edoras, on Gandalf persuadeix al rei Théoden del perill que corre la seva gent. Aragorn, Legolas i Gimli van partir a la fortalesa de l'Abisme de Helm.

Frodo i Sam, mentrestant, caminaven junts cap a Mordor. En les Emyn Muil van descobrir que Gollum els seguia, anhelant recuperar l'Anell, i li van capturar. Frodo se'n va apiadar i el va deixar lliure amb la condició que els guiés a la Muntanya de la Destinació per destruir l'Anell. Gollum va acceptar i els va prometre que els mostraria una entrada secreta a Mordor.

Mentrestant, en l'Abisme de Helm, Théoden lluitava desesperadament contra les forces de Saruman. L'endemà al matí, Gandalf va arribar amb reforços i junts van destruir a l'exèrcit orco.

Producció[modifica]

El director Ralph Bakshi es va trobar amb El Senyor dels Anells en els anys cinquanta, quan treballava com a animador per Terrytoons. En 1957, Bakshi intento convèncer a diverses persones que la història es podia adaptar a l'animació.[1] Al mateix temps, els drets de la història van passar a ser propietat de Walt Disney, però en 1968 els drets van ser cedits de nou, a United Artists, per la qual els directors Stanley Kubrick i John Boorman, de forma independent, van tractar d'adaptar la història, sense èxit.[2][2]

A mitjan setanta, Bakshi, que havia tingut èxit amb el film orientat per a un públic adult El gat Fritz, va saber del projecte de Boorman i United Artists per adaptar la història. Quan es va assabentar que Boorman pensava adaptar les tres parts de la història en una sola pel·lícula va comentar «crec que era una bogeria, una certa falta de caràcter per part de Boorman. Per què voldries afeblir el fet per Tolkien?» Quan la visió de Boorman va fracassar, Bakshi es va dirigir a l'estudi i va proposar una adaptació més fidel de l'obra en tres pel·lícules d'animació:[3]

Ralph Bakshi al gener de 2009.

L'oficina de Metre-Goldwyn-Mayer estava al mateix edifici de United Artists, per la qual cosa Bakshi va ser a parlar amb el llavors president de la primera, Donen Melnick: «vaig pensar que ell entendria el que significaven ‘els Anells’, perquè UA no ho havia fet».[3] Bakshi i Melnick van fer un tracte amb Mike Medavoy de United Artists per comprar-li el guió de Boorman. «El guió de Boorman costava tres milions de dòlars, així que Boorman estava feliç amb l'oferta, cridant i rient i bevent, ‘perquè havia aconseguit tres milions per un guió ja descartat’».[3] No obstant això, Melnick va ser acomiadat, per la qual cosa el tracte es va enfonsar. El següent intent de Bakshi va ser amb Saul Zaentz, que ja li havia brindat ajuda financera per a la producció del gat Fritz, per preguntar-li si volia produir El Senyor dels Anells. Zaentz va acceptar. Abans que la producció comencés, les tres parts originals de l'adaptació van haver de reduir-se a dues, a instàncies d'UA. Mentrestant, Bakshi es va entrevistar amb Priscilla, filla de Tolkien, per parlar de com pretenia fer l'adaptació. Ella li va ensenyar l'estada en la qual el seu pare solia escriure i dibuixar, i Bakshi va prometre que les pel·lícules serien fidels a la novel·la: «la meva promesa a la filla de Tolkien va ser ser fidel al llibre. No anava a dir ‘hey, descartem a Gollum i canviem aquests dos personatges’. El meu treball era dir ‘això és el que el geni va dir’».[4]

Escriptura del guió i desenvolupament[modifica]

Un esborrany del guió va ser escrit per Chris Conkling, que va decidir que la història fos un flashback de Merry, que explicaria la història des del seu punt de vista. Després que Bakshi i Zaentz van veure l'esborrany, van cridar a l'escriptor Peter S. Beagle per reescriure-ho.

El film té diverses diferències pel que fa al llibre. Bakshi va ser el més fidel possible, però molts detalls van haver de ser omesos, com per exemple els personatges de Glorfindel (substituït per Legolas), Arwen, la casa del granger Maggot i la del misteriós Tom Bombadil.

Repartiment de veus[modifica]

Els actors de veu que van interpretar els diferents papers van ser:

Paper Actor de veu original
Frodo Saquet Christopher Guard
Gandalf William Squire
Samseny Sam Gamgí Michael Scholes
Aragorn (Trancos) John Hurt
Meriadoc Merry Brandiboc Simon Chandler
Peregrin Pippin Tuk Dominic Guard
Bilbo Saquet Norman Bird
Boromir Michael Graham Coix
Legolas Hojaverde Anthony Daniels
Gimli David Buck
Gollum Peter Woodthorpe
Saruman el Blanco Fraser Kerr
El rei Théoden Philip Stone
Gríma Llengua de Serp Michael Deacon
Elrond André Morell
El posadero de Bree Alan Tilvern
Galadriel Annette Crosbie
Bárbol John Westbrook

Música[modifica]

La banda sonora original de la pel·lícula va ser composta per Leonard Rosenman, guanyador d'un Óscar de l'Acadèmia per la del film de Kubrick Barry Lyndon. Va ser editada per Fantasy Records en 1978.[5] La intenció original de Bakshi per a la seva pel·lícula era introduir música de Led Zeppelin, doncs la considerava adequada perquè coincidia amb la pel·lícula en el seu enfocament cap a un públic hippie dels barris baixos; però el productor del film Saul Zaentz volia una banda sonora purament orquestral, ja que d'una altra manera no li hauria estat possible publicar-la amb Fantasy, segell de la seva propietat.[6]

Es tracta d'una banda sonora que se separa del convencional per la seva atonalidad i clara pretensió d'allunyar-se del «neosinfonismo».[7] Per això és una música que fora de les imatges és complicada de gaudir: encara que la atonalidad sigui una opció del compositor i pugui entrar o no en les preferències de l'oïdor, la veritat és aquestes últimes estan condicionades pel seu historial com a oïdor-espectador dins d'un entorn cultural occidental en el qual el que primera és el tonal i simfònic.[7]

Amb gran predomini del metall, el cor i la percussió; s'estructura sobre dos temes principals, entorn del conflicte entre forces benignes i malignes, el dels hòbbits o de la Companyia, de factura alegre, lluminosa i fins i tot graciosa, i el de l'exèrcit de Sauron, sinistre i opresivo, associat a certes seccions de l'orquestra de tons més foscos. Els dos temes s'entrellacen al llarg de la pel·lícula: apareixen, desparecen, de vegades un predomina sobre l'altre; encara que fins a la victòria final del ben en Cuernavilla és el tema associat al mal el que predomina, la qual cosa implica que el to predominant en la partitura sigui fosc i caòtic.[7]

Recepció[modifica]

La recepció va ser, com en moltes altres pel·lícules de Bakshi, molt variada: la hi va qualificar com la seva millor pel·lícula, amb una bona música, i molt bé adaptada al llibre; però també es va dir que al no agrupar tots els llibres i elements, el final era molt difús ja que no es mostrava cap final clar per a cap personatge.

Successives adaptacions i llegat[modifica]

La pel·lícula va ser adaptada en forma de llibre d'historieta amb dibuixos de l'artista espanyol Luis Bermejo, sota llicència de Tolkien Enterprises. Toutain va publicar els tres toms de l'obra per al mercat europeu, des de 1979, però no es va arribar a publicar als Estats Units ni es va traduir a l'anglès per problemes de copyright.[8][9]

La pel·lícula de Bakshi va escampar el suficient interès en el treball de Tolkien com perquè Rankin/Bass Productions, Inc. produís en 1980 un programa especial animat de televisió basat en La tornada del Rei; i la BBC Radio una completa adaptació del Senyor dels Anells com a serial radiofònic en 1981. En aquesta última emissió, Michael Graham Coix i Peter Woodthorpe van repetir en els seus papers respectius de Boromir i Gollum.

Referències[modifica]

  1. Korkis, Jim. «If at first you don't succeed... call Peter Jackson» (en anglès), 24-06-2003. [Consulta: 16 setembre 2010].
  2. 2,0 2,1 Beck, Jerry. «The Lord of the Rings». A: The Animated Movie Guide. Chicago: Chicago Review Press, 2005. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Plantilla:Topada Error de citació: Invalid <ref> tag; name "A.V. Club" defined multiple times with different content Error de citació: Invalid <ref> tag; name "A.V. Club" defined multiple times with different content
  4. Riley, Patrick. «'70s Version of Lord of the Rings 'Devastated' Director Bakshi» (en anglès), 07-07-2000. [Consulta: 16 setembre 2010].
  5. «The Lord of the Rings soundtrack details» (en anglès). [Consulta: 17 setembre 2010].
  6. «Animator Ralph Bakshi on Why ‘American Pop’ Ended With a Lame Bob Seger Song» (en anglès). Vulture Main, 05-07-2008. [Consulta: 17 setembre 2010].
  7. 7,0 7,1 7,2 Saiz, Julia. «J. R. R. Tolkien's The Lord of the Rings». BSO Spirit. [Consulta: 21 setembre 2010].
  8. «J. R. R. Tolkien comics» (en anglès). J. R. R. Tolkien miscellanea. [Consulta: 22 agost 2007].
  9. «Comic creator: Luis Bermejo» (en anglès). [Consulta: 22 agost 2007].

Enllaços externs[modifica]