Emil Walter Buckhard

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaEmil Walter
FC Barcelona 1928-1929.JPG
Biografia
Naixement 7 d'abril de 1900
Pforzheim, Alemanya
Mort 1 de març de 1952(1952-03-01) (als 51 anys)
Pforzheim[1], Alemanya
Altres noms Emilio
Activitat
Ocupació Futbolista i entrenador de futbol
Esport Futbol
Posició a l'equip Defensa
Clubs professionals
Anys Equip
1921–1923 UE Figueres
1923–1933 FC Barcelona
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1923–1929[2] Catalunya Catalunya 4 (0)
Equips entrenats
RSV Hückeswagen
Modifica les dades a Wikidata

Emil Walter Buckhard (7 d'abril de 1900 - 1 de març de 1952), conegut com a Emilio Walter, fou un jugador de futbol alemany que va guanyar amb el FC Barcelona la primera edició de la lliga espanyola (1928−29) i tres Copes del Rei (1925, 1926 i 1928).

Trajectòria[modifica]

El FC Barcelona, guanyador de la Copa del Rei de 1928. Drets: Forns (entr.), Mas, Castillo, Llorens, Walter, Guzmán, Carulla i Platko. Asseguts: Piera, Sastre, Samitier, Arocha i Sagi.

Format a l'equip de futbol Germania Brötzingen de la ciutat de Pforzheim, Emil va emigrar per motius laborals i va anar a treballar a Figueres a la ferreteria de Costa Ferran, al carrer Caamaño.[3] La UE Figueres el va invitar a participar en algun partit d'entrenament i veient que tenia un fort xut el varen fer jugar de defensa en el primer equip. Emilio va debutar la temporada 1921-22 en un partit contra l'Espanyol.[3] Segons el directiu Josep Jou: Quan xutava, tremolava l'aire. En un partit tirà una falta prop de la seva porteria, amb tanta força que la pilota entrà a la porteria contrària. A partir d'aquell gol va guanyar fama i dos anys després, el 1923, va fitxar pel FC Barcelona, equip amb el qual guanyà una lliga i tres copes del rei, jugant 242 partits. Va ser titular de l'equip blaugrana fins al 1933, quan es va haver de retirar a causa una lesió que el va deixar coix per la resta de la seva vida.[3]

Va retornar a Alemanya, on fou entrenador del RSV Hückeswagen a l'estat de Rin del Nord-Westfàlia.[4]

En 1947 el president del Barça Agustí Montal i Galobart, assabentat dels problemes físics i econòmics d'Emilio Walter, va decidir enviar-li setmanalment a Alemanya paquets de queviures durant diversos anys.[5] Montal també el va convidar a les noces d'or del Barça[4] el novembre de 1949.

Quan va morir l'any 1952, les banderes del camp del Barça van onejar a mitja asta.[4]

Clubs[modifica]

Jugador[modifica]

Club País Any
UE Figueres Catalunya Catalunya 1921-1923
FC Barcelona Catalunya Catalunya 1923-1933

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]