Unió Deportiva Atlètica Gramenet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
UDA Gramenet
Nom complet Unió Deportiva Atlètica Gramenet Milan
Àlies La Grama
Fundació 1945
Àrea social
Estadi Nou Camp Municipal de Can Peixauet
Santa Coloma de Gramenet, Catalunya
(5.000 espectadors)
Presidència Rafael Osuna
Junta tècnica
Entrenador Ramon Moya
Lliga Tercera Divisió
(17è la temporada 2011-12)
Equipament
Equipació
Primer
Equipació
Segon

Lloc web www.udagramenet.cat

La Unió Deportiva Atlètica Gramenet és el club de futbol més destacat de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet.

Història[modifica | modifica el codi]

El futbol apareix a Santa Coloma a principis dels anys 1920 gràcies al Centre de Sports, una societat que practicava diverses disciplines. El 2 de setembre de 1923 es jugà un partit entre el CE Europa i el FC Badalona —equips punters a l'època, els graciencs inclús amb més socis que el FC Barcelona— que acabà amb empat a 3 gols. El 1924 una entitat anomenada Futbol Club Gramenet ingressà a la Federació Catalana de Futbol. Aquest club jugava en un camp proper a l'església vella de Sant Josep Oriol i vestia samarreta de ratlles verticals blaves i grogues amb pantaló blau. No se sap bé com sorgí, però la creença que Domènec Baró —industrial propietari de Pañolerías Baró, on treballaven la meitat de les dones actives de la ciutat— actuà com a president és incerta. Els cognoms Banús, Saladrigas, Torrens i Castells, entre d'altres, corresponents a les principals famílies de l'època sonen com a membres de la junta i de l'equip. El club, però, es va dissoldre l'any 1929 per deutes amb la Federació.[1]

En una clara voluntat continuadora nasqué el 1929 la Unió Esportiva Colomenca, presidida per Francesc Bartolí, juntament amb els senyors Font, Planas, Doñate, Escolano i Ubach, entre d'altres, que desapareixerà, però, el 1942. Amb el seu president Miquel Badosa, aquest club llogà uns terrenys entre vinyes on, amb l'esforç dels socis, va fer-se el Camp del Fondo. Es comprova en les actes dels plens municipals que fins a l'any 1942, l'Ajuntament lliurava una copa a la Colomense perquè se la disputessin els equips que jugaven el partit de Festa Major, al setembre. A partir d'aquesta data només hi ha silenci car el camp fou requisat el 1943 pel Frente de Juventudes, que se l'apropià per fer-hi pràctiques militars i com a terreny de joc per als seus propis equips.[1]

L'agost de 1945 es fundà la Unió Deportiva Atlètic Gramenet, amb samarreta blava de punys i coll blancs i pantaló blanc, i amb Pere Casajust com a president, acompanyat pels senyors Navarro, Paixà, Peris, Francàs, Gomis, Fonoll, Grau, Cortés, Borràs i Masy, entre d'altres. L'entitat es nodrí de membres del que foren la UE Colomenca, l'Atlètic Balears i d'altres clubs de la ciutat.[1]

L'any 1994 el club absorbeix la UD Obreros, fundada el 1973 i que jugava en el Camp de l'Arrabal, al barri de Santa Rosa.

Filial[modifica | modifica el codi]

Des de la seva fundació l'any 1945, la Grama venia entrenant i jugant els seus partits en l'antic Camp del Fondo, en el barri del mateix nom. El 1953 nasqué un altre equip local, el CD Milan, i ambdues entitats passaren a compartir el mateix emplaçament de manera amistosa. Això fou així fins a l'estiu de 1994, moment en què finalitzaren les obres del Nou Camp Municipal de Can Peixauet. Sorgiren aleshores conflictes en els nous horaris assignats per als entrenaments en el nou estadi, horaris imposats per l'Institut Municipal d'Esports, que preveia un 85% del temps per a la Gramenet i només un 15% per al Milan.[2] El 26 de juliol els presidents d'ambdós clubs es reuniren per donar el primer pas cap a llur definitiva unificació i concloure així la polèmica.[3] El 10 d'agost la massa social gramenenca donà el vistiplau a la unió, mentre que la milanista ho féu dos dies després.[4][5][6][7][8] La societat resultant adoptà el nom compost UDA Gramenet Milan i l'equip B ocupà la plaça del Milan a Primera Divisió Catalana, on es convertiria en un dels filials de més èxit del futbol català.[9]

Evolució de l'uniforme[modifica | modifica el codi]

Equipació
1955
Equipació
1990
Equipació
2010

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Temporades[modifica | modifica el codi]

Primer equip[modifica | modifica el codi]

Fins a l'any 2013-14 el club ha militat 18 temporades a Segona Divisió B i 20 a Tercera Divisió.

  • 1956-57: 3a Divisió 3r
  • 1957-58: 3a Divisió 8è
  • 1958-59: 3a Divisió 14è
  • 1960-61: 3a Divisió 9è
  • 1961-62: 3a Divisió 12è
  • 1962-63: 3a Divisió 14è
  • 1968-69: 3a Divisió 15è
  • 1969-70: 3a Divisió 11è
  • 1979-80: 3a Divisió 10è
  • 1980-81: 3a Divisió 19è
  • 1986-87: 3a Divisió 15è
  • 1987-88: 3a Divisió 9è
  • 1988-89: 3a Divisió 12è
  • 1989-90: 3a Divisió 8è
  • 1990-91: 3a Divisió 11è
  • 1991-92: 3a Divisió 1r
  • 1992-93: 3a Divisió 2n
  • 1993-94: 2a Divisió B 1r
  • 1994-95: 2a Divisió B 2n
  • 1995-96: 2a Divisió B 8è
  • 1996-97: 2a Divisió B 3r
  • 1997-98: 2a Divisió B 10è
  • 1998-99: 2a Divisió B 6è
  • 1999-00: 2a Divisió B 3r
  • 2000-01: 2a Divisió B 1r
  • 2001-02: 2a Divisió B 7è
  • 2002-03: 2a Divisió B 4t
  • 2003-04: 2a Divisió B 5è
  • 2004-05: 2a Divisió B 16è
  • 2005-06: 2a Divisió B 4t
  • 2006-07: 2a Divisió B 11è
  • 2007-08: 2a Divisió B 8è
  • 2008-09: 2a Divisió B 7è
  • 2009-10: 2a Divisió B 15è
  • 2010-11: 2a Divisió B 18è
  • 2011-12: 3a Divisió 17è

Filial[modifica | modifica el codi]

  • 1995-96: 1a Div. Catalana 4t
  • 1996-97: 1a Div. Catalana 11è
  • 1997-98: 1a Div. Catalana 4t
  • 1998-99: 1a Div. Catalana 15è
  • 1999-00: 1a Div. Catalana 6è
  • 2000-01: 1a Div. Catalana 2n
  • 2001-02: 3a Divisió 11è
  • 2002-03: 3a Divisió 9è
  • 2003-04: 3a Divisió 20è
  • 2004-05: 1a Div. Catalana 8è
  • 2005-06: 1a Div. Catalana 4t
  • 2006-07: 1a Div. Catalana 12è
  • 2007-08: 1a Div. Catalana 18è
  • 2009-10: 1a Div. Catalana 5è
  • 2010-11: 1a Div. Catalana 14è
  • 2011-12: 1a Catalana - Grup 1 12è

Jugadors destacats[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 El Mundo Deportivo. Barcelona, Any LXIII n.13960 p.8 (10 d'agost de 1968)
  2. Mundo Deportivo. Barcelona, Any LXXXIX n.22656 p.32 (16 de juliol de 1994)
  3. Mundo Deportivo. Barcelona, Any LXXXIX n.22667 p.23 (27 de juliol de 1994)
  4. Mundo Deportivo. Barcelona, Any LXXXIX n.22670 p.22 (30 de juliol de 1994)
  5. Mundo Deportivo. Barcelona, Any LXXXIX n.22682 p.47 (11 d'agost de 1994)
  6. Mundo Deportivo. Barcelona, Any LXXXIX n.22683 p.23 (12 d'agost de 1994)
  7. Mundo Deportivo. Barcelona, Any LXXXIX n.22685 p.23 (14 d'agost de 1994)
  8. En haver-se concretat amb la temporada ja començada (a partir de l'1 de juliol) i segons estableix el Reglament General de la Federació Catalana de Futbol en l'article 82è, durant la temporada 1994-1995 l'acord esdevingué només un conveni de facto i no tingué efectes legals (resultats i classificacions) fins a la temporada 1995-1996.
  9. GolCat. <<Els millors filials del #futbolcat>> (9 de juliol de 2014)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]