David Charcos Gastón

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaDavid Charcos
Biografia
Naixement 9 de maig de 1975 (1975-05-09) (43 anys)
Granollers, Catalunya
Altres noms El Sheriff
Alçària 1,87 m.
Pes 80 kg
Activitat
Ocupació Futbolista
Esport futbol
Posició a l'equip Central
Equip actual retirat
Clubs juvenils
RCD Espanyol
EC Granollers
Fundació Ferran Martorell
1993 – 1994 CF Damm
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1994 – 1996 UDA Gramenet 14 (1)
1996 – 1998 RCD Espanyol B 64 (2)
1997 – 1998 RCD Espanyol 1 (0)
1998 – 2000 Atlético de Madrid B 59 (1)
2000 – 2003 CD Tenerife 54 (0)
2003 – 2005 Terrassa FC 51 (0)
2005 – 2007 UD Salamanca 49 (3)
2007 – 2009 FC Cartagena 25 (1)
2009 – 2010 Palamós CF 29 (1)
2010 – 2015 EC Granollers 35 (1)
Modifica les dades a Wikidata

David Charcos (Granollers, 9 de maig de 1975), natural de Montmeló,[1] fou un futbolista català que ocupava la posició de defensa central. La seva gran envergadura i bona col·locació al camp li permetien dominar el joc aeri amb facilitat i anticipar-se a les pilotes dividides amb contundència i seguretat. Acumulà un total de més de 400 partits oficials en categories professionals i amateurs.

Trajectòria[modifica]

Format en els planters, entre d'altres, del RCD Espanyol i CF Damm,[2][3] inicià la seva etapa professional amb la UDA Gramenet la temporada 1994-1995,[4][5] debutant el 28 d'agost en un partit de la Copa Catalunya.[6] No pogué completar aquest primer curs per haver-se d'incorporar al servei militar a mitjans de novembre,[7] però l'any següent ja disputà 14 partits i despertà l'interès d'alguns equips de Primera Divisió. Finalment fou recuperat per l'Espanyol a la temporada 1996-1997 amb destí al segon equip.[8] Debutà en competició oficial amb el primer equip de José Antonio Camacho el 8 d'octubre de 1997, en el partit d'anada de la segona ronda de la Copa del Rei contra la UE Figueres al Municipal de Vilatenim (1-1). Sortí de titular i fou substituït al descans per Àlex Fernández. El debut a la lliga hauria d'esperar fins al 17 de desembre del mateix any:[2] a la jornada 17, i condicionat per les baixes de Cristóbal, Pochettino i Torres Mestre, Camacho l'alineà de titular a Sarrià davant del Racing de Santander (0-0), essent substituït al minut 64 per Nenad Pralija.

El juliol de 1998 signà un contracte de dues temporades amb l'Atlético de Madrid, amb fitxa en el filial, que en aquella època militava a la Segona Divisió. Debutà en aquesta categoria el 29 d'agost davant l'Hèrcules CF (2-3). El 13 d'abril de 1999 fou operat d'una osteopatia al pubis motiu pel qual es perdé el que quedava de temporada. Romangué una temporada més a l'Atlético B, essent titular indiscutible, tot i que no pujà al primer equip.

El juny del 2000, amb la carta de llibertat sota el braç, signà per tres anys amb el CD Tenerife de Rafa Benítez,[9] equip amb el qual tingué un desafortunat debut, el 2 de setembre del 2000, quan al minut 3 de la primera jornada de lliga, una indecisió entre ell i dos companys més —l'altre central Lussenhoff i el porter Sergio Aragoneses— li costava a l'equip insular la derrota al camp de l'Albacete Balompié (1-0).[9]

El 2003 marxà al Terrassa FC, on seria titular durant dues temporades.

El 2005 fitxà per la UD Salamanca, amb qui ascendí a Segona Divisió. De nou a la categoria d'argent, el de Montmeló sumà 26 partits abans de fitxar pel FC Cartagena, de Segona B.

El 2009 entrà al Palamós CF i tingué una bona temporada a Tercera Divisió. Però a l'agost de 2010, amb el club degà immers en un procés de profunda remodelació, amb canvi de president i reducció de pressupost,[10][11] acabà fitxant per l'EC Granollers, on malauradament es perdé tota la primera temporada a causa d'una fatídica lesió del lligament encreuat del genoll, a la primera jornada de lliga. En la segona campanya amb el club vallesà participà ja en 21 partits, aconseguint l'ascens a Primera Catalana. En els dos següents anys, però, les recurrents lesions li tornaren a privar de minuts de joc, cosa que el portà a posar punt final a la seva extensa carrera. Seguí lligat a l'Esport Club com a segon entrenador durant la temporada 2014-2015 i fins i tot s'hagué de tornar a vestir de curt davant les baixes en defensa de l'equip, essent convocat en sis ocasions però sense arribar a jugar.[12]

Palmarès[modifica]

Estadístiques[modifica]

Equip Temporada Divisió Lliga Copa Prom. C. Cat. Total
PJ GM PJ GM PJ GM PJ GM PJ GM
Flag of Catalonia.svg UDA Gramenet 1994-1995 Segona B 1 0 1 0
1995-1996 14 1 1[13] 0 15 1
Flag of Catalonia.svg RCD Espanyol B 1996-1997 30 1 30 1
1997-1998 34 1 2 0 36 1
Flag of Catalonia.svg RCD Espanyol 1997-1998 Primera Divisió 1 0 1 0 1 0 3 0
Flag of Spain.svg Atlético de Madrid B 1998-1999 Segona Divisió 23 1 23 1
1999-2000 36 0 36 0
Flag of Spain.svg CD Tenerife 2000-2001 23 0 2 0 25 0
2001-2002 Primera Divisió 15 0 1 0 16 0
2002-2003 Segona Divisió 16 0 1 0 17 0
Flag of Catalonia.svg Terrassa FC 2003-2004 27 0 1 0 28 0
2004-2005 24 0 1 0 25 0
Flag of Spain.svg UD Salamanca 2005-2006 Segona B 23 2 1 0 4 0 28 2
2006-2007 Segona Divisió 26 1 1 0 27 1
Flag of Spain.svg FC Cartagena 2007-2008 Segona B 23 1 2 0 25 1
2008-2009 2 0 2 0
Flag of Catalonia.svg Palamós CF 2009-2010 Tercera Divisió 29 1 29 1
Flag of Catalonia.svg EC Granollers 2010-2011 Preferent Territorial 1 0 1 0
2011-2012 Segona Catalana 21 1 21 1
2012-2013 Primera Catalana 8 0 1 0 9 0
2013-2014 5 0 5 0
2014-2015
Total carrera 381 10 10 0 6 0 5 0 402 10

Notes i referències[modifica]

  1. Revista del Vallès. Granollers, Època 4ª Any LXX n.4027 p.40 (10 de setembre de 2010)
  2. 2,0 2,1 L'Esportiu. <<Víctor Ruiz, el central del planter que ha protagonitzat l'ascensió més ferma>> (5 de desembre de 2010)
  3. Club de Futbol Damm. <<Jugadors destacats>>
  4. Mundo Deportivo. Barcelona, Any LXXXIX n.22642 p.38 (2 de juliol de 1994)
  5. GolCat. <<La Gramenet de les set promocions>> (12 de març de 2014)
  6. Mundo Deportivo. Barcelona, Any LXXXIX n.22700 p.22 (29 d'agost de 1994)
  7. Mundo Deportivo. Barcelona, Any LXXXIX n.22689 p.19 (18 d'agost de 1994)
  8. Mundo Deportivo. Barcelona, Any XCI n.23349 p.26 (14 de juny de 1996)
  9. 9,0 9,1 El Día. <<Charcos, un seguro para la defensa blanquiazul>> (18 de juliol de 2001)
  10. L'Esportiu. <<Nou baixes més al Palamós de Monràs>> (23 de juny de 2010)
  11. L'Esportiu. <<El Palamós torna als entrenaments>> (22 de juliol de 2010)
  12. Federació Catalana de Futbol. <<Charcos Gastón, David>> (Temporada 2014-2015)
  13. Corresponent a l'edició 1996-1997.

Enllaços externs[modifica]