Boixos Nois
 |
|
| Dades base | |
|---|---|
| Tipus entitat | Grup d'aficionats esportius radicals |
| Història | |
| Fundació | 1981 |
|
|
|
 |
|
Els Boixos Nois (BN) són un grup radical de suport al Futbol Club Barcelona fundat el 1981 per Manel Omar Pasqual. S'autodefineixen com a hooligans i part dels seus integrants segueixen l'estètica skinhead.
Contingut
Simbolisme del logotip[modifica | modifica el codi]
El logotip consta d'una circumferència exterior blanca amb un bulldog al centre. A la banda esquerra de la rotllana s'hi troba una senyera catalana i a la banda dreta la bandera del Barça. A la part superior s'hi troba el nom de la banda, Boixos Nois, mentre que a la part inferior s'hi troba el nom del club, FC Barcelona.
Amistat i rivalitat[modifica | modifica el codi]
- Amics: Estan agermanats amb els Standarte Bremen, el grup d'aficionats radicals del Werder Bremen.
- Rivals: Els seus majors rivals són les Brigadas Blanquiazules, aficionats del RCD Espanyol; els Ultras Sur, aficionats del Real Madrid, i els Yomus, aficionats del València CF.
Característiques[modifica | modifica el codi]
El grup s'identifica amb la ideologia política d'extrema dreta,[1][2] també hi ha neonazis, anomenats Casuals.[1]
Els inicis[modifica | modifica el codi]
Originalment, estaven situats a la graderia del "Gol Sud" del Camp Nou. Després del desastre de Heysel, el 1986, van mostrar el seu suport als causants de l'allau humana, i la directiva els va traslladar temporalment a la tercera graderia, des d'on llançaven objectes, escopinades i brossa al públic assistent de la graderia inferior, la qual cosa provocà la queixa dels afectats davant el club. Poc després apareixen nous dirigents que van imposar la consigna llibertat d'acció fora de l'estadi, però res a dins, i van tornar al gol sud.[1] Comença a funcionar la "trama econòmica" de l'organització, amb distribució de material neonazi.
La seva radicalització va començar el 1991,[3] i els seus membres han estat sovint involucrats en nombrosos episodis de violència, essent el més greu el que va posar fi a la vida del ciutadà francès seguidor del RCD Espanyol, François Rouquier i ferides greus a un altre jove després del partit que va enfrontar el RCD Espanyol i l'Sporting de Gijón al gener del 1991,[4] quatre membres del Boixos Nois van ésser condemnats per aquest assassinat a l'abril del 1994,[5] però també han estat embolicats en pallisses a immigrants[6] i okupes,[7] tràfic de drogues o extorsió.[8][9]
La temporada 91/92 es crea una nova secció dels "Boixos Nois" anomenada "Casuals F.C.B." (nom anglès creat en honor dels hooligans que van provocar la catàstrofe de Heysel). El seu modus operandi consistia a acudir als estadis sense símbols barcelonistes amb l'objectiu d'agredir a altres afeccionats sense ésser reconeguts.[10]
Pèrdua d'influència[modifica | modifica el codi]
La temporada 95-96 es constitueixen com a penya barcelonista, però de la mateixa manera que d'altres grups de hooligans, els Boixos Nois van comptar amb el suport del club fins que aquesta constant de violència contra altres aficions i altres aficionats del Barça va propiciar la segona meitat de la dècada de 1990 un distanciament cada vegada més gran de membres del grup, que van abandonar-lo,[11] i foren traslladats a la graderia "Gol Nord". El 20 de desembre de 1997, el club va guardar un minut de silenci per la mort del dirigent dels Boixos Nois Sergio Soto, que tenia antecedents penals i Joan Gaspart, vicepresident del club va baixar al gol nord des de la llotja per donar personalment el condol al grup, i diversos socis de la tercera graderia van cridar "Fora nazis del Camp Nou" i els boixos van agredir, en represàlia, els integrants de Sang Culé.[12]
La directiva de Joan Laporta va aplicar una política de tolerància zero, especialment després de l'episodi del 22 d'agost del 2003 en el qual seguidors dels Boixos Nois van llançar bengales al camp i, posteriorment, apallissaren dos magrebins en un dels bars de l'estadi.[1] L'any 2005 se'ls denegà oficialment l'entrada a l'estadi.[13]
Seccions[modifica | modifica el codi]
Els Boixos Nois tenen o han tingut moltes seccions diverses de hooligans de molts llocs diferents, de Catalunya i de fora de Catalunya, les quals configuren la totalitat de la penya radical. A més a més, n'hi ha algunes que editen els seus propis fanzines, que fan de premsa local de les seccions i informen de l'actualitat dels Boixos Nois. Les llista següent és de les 64 seccions que hi ha i hi ha hagut dins els Boixos Nois, l'any de fundació i els fanzines que han publicat:[14]
Catalunya[modifica | modifica el codi]Boixos Nois (1981, fanzine "Boixos Nois" (1988), "Bulldog" (1993), "Dempeus" (1996) i "La Nord")
|
Resta dels Països Catalans[modifica | modifica el codi]
Espanya[modifica | modifica el codi]
Resta del món[modifica | modifica el codi]
|
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Rius-Sant, Xavier «¿El fin de los 'boixos nois'?» (en castellà). El País, 08-09-2003 [Consulta: 20 febrer 2011].
- ↑ Medina, F. Xavier; Sánchez, Ricardo. Culturas en juego: ensayos de antropología del deporte en España. Icaria Editorial, 2003, p.96. ISBN 8474266599.
- ↑ Moyano, Antonio Luis. Neonazis: La Seduccion de la Svastica (en castellà). Ediciones Nowtilus, 2004, p.188. ISBN 8497632001.
- ↑ «Cinco 'boixos nois' serán juzgados hoy por la muerte de un seguidor del Español». El País, 09-03-1994 [Consulta: 20 febrer 2011].
- ↑ «Tercer grado para los «boixos nois» homicidas» (en castellà). El Mundo, 19-12-1998 [Consulta: 20 febrer 2011].
- ↑ «'Boixos Nois' apallissen una desena d'immigrants». e-notícies, 12-01-2009 [Consulta: 20 febrer 2011].
- ↑ «Boixos Nois de la branca 'Casuals' desallotjaven 'okupes' amb pallisses per encàrrec dels propietaris». Diari de Tarragona, 06-02-2010 [Consulta: 20 febrer 2011].
- ↑ «Más de diez Boixos Nois detenidos por tráfico de drogas y extorsión» (en castellà). La Vanguardia, 03-02-2010 [Consulta: 20 febrer 2011].
- ↑ «La màfia dels 'boixos nois' es va especialitzar a atracar narcos». El Periódico, 11 setembre del 2010 [Consulta: 20 febrer 2011].
- ↑ Spaaij, Ramón. Understanding football hooliganism: a comparison of six Western European football clubs (en anglès). Amsterdam University Press, 2006, p.119. ISBN 9056294458.
- ↑ Spaaij, Ramón. Understanding football hooliganism: a comparison of six Western European football clubs (en anglès). Amsterdam University Press, 2006, p.302. ISBN 9056294458.
- ↑ «Gaspart no sólo tolera a los ultras, sino que los apoya» (en castellà). Diario Córdoba, 23-01-2001 [Consulta: 28 febrer 2011].
- ↑ «Un Camp Nou sin Boixos desde 2005» (en castellà). El País, 03-12-2014. [Consulta: 6 desembre 2014].
- ↑ Viñas Gracia, Carles. El mundo ultra: Los radicales del futbol español (en castellà). Madrid: Temas de hoy, 2005, p.227-228. ISBN 9788484604365.
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
- Web oficial de Boixos Nois (català)
