Francesc Bru Sanz

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrancesc Bru
Francisco Bru Sanz.png
Biografia
Naixement Francesc Bru Sanz
12 d'abril del 1885
Madrid, Espanya
Mort 10 de juny de 1962(1962-06-10) (als 77 anys)
Màlaga, Espanya
Activitat
Ocupació Futbolista, àrbitre de futbol i entrenador de futbol
Esport futbol
Posició a l'equip Defensa
Clubs juvenils
Anys Equip
1900-1901 Espanyol Infantil
Clubs professionals
Anys Equip
1901-1906 FC Internacional
1906-1911 FC Barcelona
1911-1915 RCD Espanyol
1915-1916 FC Barcelona
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1904-1915[1] Catalunya Catalunya 7 (0)
Equips entrenats
1920 Espanya Espanya
1924-1926 RCD Español
1927-1928 Club Juventud Asturiana
1928-1929 Racing Club de Madrid
1930 Perú Perú
1934-1936 Madrid CF
1937-1939 Girona FC
1939-1941 Real Madrid
1941-1943 Granada CF
1943-1944 CD Málaga
1948-1949 Real Zaragoza
Modifica les dades a Wikidata

Francesc Bru Sanz, també anomenat Paco Bru, va ser un destacat futbolista, entrenador, àrbitre i dirigent esportiu català d'inicis del segle xx.

Biografia[modifica]

Francesc Bru va néixer el 12 d'abril de 1885 a Madrid. Fou una de les figures més importants del futbol català d'abans de la guerra. La seva trajectòria abastà diversos aspectes d'aquest esport, des de jugador i entrenador fins a àrbitre, periodista i secretari de les juntes del Futbol Club Barcelona i de la Federació Catalana de Clubs de Foot-ball, essent un dels socis fundadors del Club Internacional de Foot-ball. Morí el 31 d'agost de 1965 a Málaga, a l'edat de 80 anys.

Paco Bru quan era seleccionador espanyol.

S'inicià com a futbolista a l'infantil del Club Espanyol de Foot-ball però debutà amb l'Internacional barceloní el 23 de febrer de 1902 —quan encara no havia complert els 17 anys— en el concurs de la Medalla de la Federació Gimnàstica Espanyola, on coincidí amb el seu germà Frederic a la porteria. Amb l'Internacional guanyà la Copa Torino el 1904.

Posteriorment passà a defensar la samarreta dels dos grans de la ciutat, Barça i RCD Espanyol. Amb el Barça disputà 201 partits i marcà 13 gols, guanyant tres campionats de Catalunya consecutius (1909-1911) i la primera Copa del Rei del club el 1910. Amb l'Espanyol guanyà dos nous campionats de Catalunya i en el seu retorn al Barça en guanyà un darrer. També formà part de la selecció catalana de futbol entre 1904 i 1915 on jugà un mínim de sis partits.

La seva precocitat i capacitat de lideratge li permeteren lluir el braçalet de capità amb l'Internacional des d'un primer moment. En aquest equip va començar jugant a la posició de davanter el primer any, alternant amb les de migcampista i defensa els següents quatre anys, per acabar establint-se definitivament de defensa un cop en el Barcelona.

Després de la seva retirada el 1916, Bru esdevingué àrbitre. Diu la llegenda que abans del seu primer partit agafà un revòlver Colt, el posà damunt la taula i quan acabà de canviar-se se'l posà als pantalons. Preguntat per un jugador va dir que, en ser el seu primer partit com a àrbitre, volia un partit tranquil.

El 1920 fou el primer seleccionador de l'equip d'Espanya, als Jocs Olímpics d'estiu de 1920 a Anvers, portant l'equip a guanyar la medalla d'argent. Posteriorment dirigí l'RCD Espanyol, el Madrid CF on guanyà dues copes d'Espanya, el Girona FC i el Granada CF.

Títols[modifica]

Com a jugador

Com a entrenador

Referències[modifica]

  1. Antoni Closa, Jaume Rius. Selecció Catalana de Fútbol: nou dècades d'història. Any 1999. Editorial Jaume Rius. ISBN 8492294434

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Francesc Bru Sanz

Bibliografia[modifica]

  • Morbo: The Story of Spanish Football (2003), Phil Ball.