Ansbert de Rouen
 El sant en una miniatura del s. X  | |
| Nom original | (fr) Ansbert de Rouen |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 629 Chaussy |
| Mort | 695 (Gregorià) (65/66 anys) Hautmont |
| Sepultura | Sint-Pietersabdij (Gant, Flandes, Bèlgica) |
| Abat | |
 Bisbe de Rouen Rouen | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot |
| Orde religiós | Columbanians |
| abat i bisbe, confessor | |
| Celebració | Església catòlica, Església ortodoxa |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 9 de febrer (catòlics) |
| Iconografia | Com a bisbe |
Ansbert (Chaussy-en-Vexin, Illa de França, 629 - Abadia d'Hautmont, Nord - Pas-de-Calais, 694) va ser un monjo columbanià, tercer abat de l'abadia de Saint-Wandrille o de Fontenelle, i bisbe de Rouen. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes. La seva festa se celebra el 9 de febrer.[1]
La seva vida[2][modifica]
Joventut[modifica]
Sant Ansbert va néixer el 629 a Chaussy-en-Vexin en una família noble. Molt de pressa va destacar per les seves capacitats intel·lectuals. El seu pare Silvinus va decidir doncs casar-lo amb la cosina del futur sant Lantbert de Fontenelle, del qual el pare posseïa un càrrec de referendari a la cancelleria de Clodoveu II, per tal de fer d'Ansbert un funcionari del palau. Ansbert va ser doncs promès amb Angadresma, que no volia casar-se sinó viure com a religiosa; els relats més antics afirmen que va tenir una malaltia de la pell i va aconseguir anul·lar les seves esposalles, i després va entrar en un monestir.
Ansbert va marxar doncs a la cort sense casar-se, i es va fer referendari (encarregat de la preparació dels diplomes per a la signatura reial). Queda el rastre d'un referendari d'aquesta època: el judici de Clotari III, entre l'abadia de Saint-Denis i el bisbe de Le Mans Baracari pronunciat el novembre del 659-660. Més tard es va fer canceller (encarregat de guardar l'anell reial amb el qual s'autenticaven les actes). Resant sovint, va fer una sortida per tal de reunir-se amb Vandregisil de Fontenelle, abat de Fontenelle. A causa d'una discussió amb Vandregisil se'n va anar i va obtenir del rei Clotari III l'alliberament dels seus deures i després es va fer monjo a l'abadia de Fontenelle. Allà, Ansbert va començar a estudiar els llibres de l'abadia en construcció (entre els quals, els escrits de Gregori el Gran, i de Columbà i va esdevenir un monjo «model».
Abat de Saint-Wandrille de Fontenelle[modifica]
El 668, Vandregisil va morir i Ansbert i Lambert van esdevenir els abats de Fontenelle. El 680, Lambert va ser cridat a Lió com a bisbe, i Ansbert va restar com a abat únic de l'abadia de Fontenelle. Durant aquests deu anys d'abadiat, el nom de l'abadia va créixer i van ser nombrosos els dons que es van fer, segons el seu biògraf, a l'abadia. A la mort d'Aldoè, bisbe de Rouen en 684, el rei va convocar Ansbert i el va obligar a fer-se bisbe de Rouen, essent consagrat pel bisbe Lambert de Lió, el seu antic company.
Bisbe de Rouen[modifica]
Es diu que va donar molts diners als pobres, sobretot distribuint en el moment de les caresties, els diners estalviats. Va escriure un llibre Quaestiones.[3] El 7 de maig de 688, va desplaçar les restes de sant Aldoè a l'església de Saint-Pierre de Rouen. Però els canvis polítics van fer que Pipí d'Héristal el deportés a l'abadia d'Hautmont. El 9 de febrer de 694, va morir i va ser enterrat a l'abadia Saint-Wandrille, on nombrosos miracles es van produir sobre el camí. D'altre font precisa la seva mort el 695 a l'abadia d'Hautmont.[4]
Veneració[modifica]
En el transcurs dels estralls perpetrats pels normands, les relíquies del sant van ser diverses vegades transferides de Fontenelle al priorat de Rivecourt. El primer d'aquestos trasllats es va fer l'any 862 i el darrer l'any 944. Els monjos van dipositar relíquies dels sants Ansbert i Vandregisil de Fontenelle al monestir femení de Blangy-sur-Ternoise (Pas-de-Calais), cap al 875 i hi van ser durant 20 anys. D'allà, els monjos van portar les relíquies a Boulogne-sur-Mer d'on no es van moure més durant mig segle.
És allà que el comte de Flandes, Arnold I el Gran, que sentia una gran devoció envers les relíquies, va anar el 944 a buscar els cossos d'aquests sants personatges, Ansbert i Vandregisil, i a instància de Gerard de Brogne els va lliurar a l'abadia benedictina de Sint-Pietersabdij a Gant, on són des de llavors.
Notes i referències[modifica]
- ↑ Sant Ansbert a Nominis
- ↑ Revista de l'abadia de Saint-Wandrille, numéro 3, 1953, pàgs. 12 a 19
- ↑ es tenen rastres d'aquest llibre al segle IX a l'abadia de Saint-Wandrille
- ↑ M. l'Abat Migne - enciclopèdia teològica - tom 16, pàgina 564 - 1856 - digitalitzat per Google Books en accés lliure i complet
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ansbert de Rouen |