Trist

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

Trist
Cisticola juncidis
	; Cisticola juncidis cisticola
Enregistrament
Dades
Nombre de cries	3,7
Període d'incubació de l'ou	13 dies
Estat de conservació
	Risc mínim
UICN	22713491
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Passeriformes
Família	Cisticolidae
Gènere	Cisticola
Espècie	Cisticola juncidis ; (Rafinesque, 1810)
Tipus taxonòmic	Cisticola
Nomenclatura
Protònim	Sylvia juncidis
Subespècies
	C. juncidis brunniceps; C. juncidis cisticola; C. juncidis constans; C. juncidis cursitans; C. juncidis fuscicapilla; C. juncidis juncidis; C. juncidis laveryi; C. juncidis leanyeri; C. juncidis malaya; C. juncidis neuroticus; C. juncidis nigrostriata; C. juncidis normani; C. juncidis omalura; C. juncidis perennia; C. juncidis uropygialis; C. juncidis salamalii; C. juncidis terrestris; C. juncidis tinnabulans; C. juncidis tintinnabulans;
Distribució

El trist,^[1] brusac, estaranyit,^[2] bossicó,^[3] butxac, i arboça^[4] o ullet de bou^[5] a les Balears (Cisticola juncidis) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes, el nom vulgar del qual en català fa al·lusió al curt cant emès en vol, que coincideix amb un espasme ascendent cada cop que llança el seu xiscle: "trist", "trist".^[6]

Mesura 10 cm de llargària. Color ocraci vermellós amb les parts inferiors pàl·lides i les superiors llistades de bru fosc. Cua curta i arrodonida i de color negre i blanc. Destaca el seu capet ratllat de negre. No hi ha grans diferències entre ambdós sexes ni entre les 19 subespècies. Menja insectes.

Ocupa ambients humits i àrids indiferentment, per això viu a les jonqueres dels aiguamolls litorals i als conreus de cereals de les àrees mediterrànies planes d'Occitània, Itàlia, Còrsega, Grècia, l'Àsia Menor, Xipre, Egipte, el nord-est d'Àfrica, sud d'Àsia, nord d'Austràlia, el sud i l'est de la península Ibèrica i les Balears. És comú als Països Catalans. La seua població es veu molt afectada pels hiverns freds a causa que no migra i a la seua feblesa intrínseca, per aquest motiu el nombre total de tristos pot oscil·lar molt segons els anys. És sedentari a Europa. Els mascles són polígams.

Mascle i femella participen en les tasques reproductives. Al març-agost preparen un niu ovalat perfecte, amb una entrada pel costat, emprant teranyines per reforçar les fulles de què consta el cau i es troba suspès entre la brossa densa. La incubació dels ous i el temps que necessiten els petits per aprendre a volar és de 15 dies. Fa dues cries^[7] i nidifica a la totalitat de les zones humides dels Països Catalans.