Trist

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaTrist
Cisticola juncidis
Zitting Cisticola (Breeding plumage) I- Kolkata IMG 5046.jpg
Exemplar fotografiat a Calcuta (Bengala Occidental, Índia).
Cisticola1.jpg
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Passeriformes
Família Cisticolidae
Gènere Cisticola
Espècie Cisticola juncidis
Rafinesque, 1810
Subespècies
  • C. juncidis brunniceps
  • C. juncidis cisticola
  • C. juncidis constans
  • C. juncidis cursitans
  • C. juncidis fuscicapilla
  • C. juncidis juncidis
  • C. juncidis laveryi
  • C. juncidis leanyeri
  • C. juncidis malaya
  • C. juncidis neuroticus
  • C. juncidis nigrostriata
  • C. juncidis normani
  • C. juncidis omalura
  • C. juncidis perennia
  • C. juncidis uropygialis
  • C. juncidis salamalii
  • C. juncidis terrestris
  • C. juncidis tinnabulans
  • C. juncidis tintinnabulans
Modifica dades a Wikidata

El trist o brusac (Cisticola juncidis) és un ocell de l'ordre dels passeriformes, el nom vulgar del qual en català fa al·lusió al curt cant emès en vol, coincident amb un espasme ascendent cada cop que llança el seu xiscle: "trist", "trist".[1]

Mesura 10 cm de llargària. Color ocraci vermellós amb les parts inferiors pàl·lides i les superiors llistades de bru fosc. Cua curta i arrodonida i de color negre i blanc. Destaca el seu capet ratllat de negre. No hi ha grans diferències entre ambdós sexes ni entre les 19 subespècies. Menja insectes.

Ocupa ambients humits i àrids indiferentment, per això viu a les jonqueres dels aiguamolls litorals i als conreus de cereals de les àrees mediterrànies planes d'Occitània, Itàlia, Còrsega, Grècia, l'Àsia Menor, Xipre, Egipte, el nord-est d'Àfrica, sud d'Àsia, nord d'Austràlia, el sud i l'est de la península Ibèrica i les Balears. És comú als Països Catalans. La seua població es veu molt afectada pels hiverns freds a causa que no migra i a la seua feblesa intrínseca, per aquest motiu el nombre total de tristos pot oscil·lar molt segons els anys. És sedentari a Europa. Els mascles són polígams.

Mascle i femella participen en les tasques reproductives. Al març-agost preparen un niu ovalat perfecte, amb una entrada pel costat, emprant teranyines per reforçar les fulles de què consta el cau i es troba suspès entre la brossa densa. La incubació dels ous i el temps que necessiten els petits per aprendre a volar és de 15 dies. Fa dues cries[2] i nidifica a la totalitat de les zones humides dels Països Catalans.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 133. Desembre del 1988,Barcelona,ISBN 8473063546.
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,plana 91. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona,1987. ISBN 843150434X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]