Repicatalons

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaRepicatalons
Emberiza schoeniclus
Common reed bunting (emberiza schoeniclus) m.jpg
Emberiza schoeniclus.jpg
Mèdia
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Passeriformes
Família Emberizidae
Gènere Emberiza
Espècie Emberiza schoeniclus
(Linnaeus, 1758)
Modifica dades a Wikidata
Repicatalons fotografiat a Finlàndia.
Repicatalons
Repicatalons mascle fotografiat a Polònia.
Enregistrament sonor del cant de l'hortolà de canyar.

El repicatalons,[1] piula de canyers o piula[2] (Emberiza schoeniclus), anomenat hortolà de canyet a les Balears,[cal citació] és un ocell de l'ordre dels passeriformes, comú i nidificant als Països Catalans.

Morfologia[modifica]

  • Fa 15 cm de llargària total.
  • Color bru rogenc amb llistes negres a les parts superiors.
  • El mascle té el cap i la gola negres, amb mig collar blanc al clatell que s'allarga fins als costats del bec, les parts inferiors blanquinoses i el carpó grisenc.
  • La femella té les parts inferiors d'un color rogenc pàl·lid ratllat de bru i negre.
  • El mascle, a l'hivern, perd les marques blanques i negres i és semblant a la femella.

Subespècies[modifica]

Reproducció[modifica]

Emberiza schoeniclus

Construeix el niu durant el mes d'abril, malgrat que es pot observar mantenint el territori al final del mes de febrer. Pot arribar a fer diverses postes a l'any en un niu construït entre el canyís o els joncs a poca alçada de terra. La posta consta de 5 o 6 ous.[3]

Alimentació[modifica]

Menja granes, insectes, aranyes, larves i petits mol·luscs i crustacis.

Hàbitat[modifica]

Viu a les espessors dels aiguamolls i d'altres zones humides, ja que està lligat a les zones palustres (canyars, canyissars, jonqueres, etc.). A l'hivern augmenta la seua àrea de distribució i ocupa qualsevol lloc que tingui aigua a prop.

Distribució geogràfica[modifica]

Tot Europa i una gran part d'Àsia.

Costums[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Repicatalons». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. «piula». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 142-143. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.

Enllaços externs[modifica]