Pardal xarrec

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pardal xarrec
Exemplar amb plomatge d'adult.
Exemplar amb plomatge d'adult.

Cant
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Família: Passeridae
Gènere: Passer
Espècie: P. montanus
Nom binomial
Passer montanus
Linnaeus, 1758
Subespècies

P. montanus dilutus
P. montanus dybowskii
P. montanus hepaticus
P. montanus iubilaeus
P. montanus kansuensis
P. montanus malaccensis
P. montanus montanus
P. montanus obscuratus
P. montanus saturatus
P. montanus tibetanus
P. montanus transcaucasicus
P. montanus zaissanensis

El pardal xarrec o gorrió barraquer (Passer montanus) és un ocell de l'ordre dels passeriformes i molt comú a la Catalunya continental.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Amida 14 cm de llargària total. És de colors més vius que el pardal comú, amb el pili bru xocolata, una taca negra a la galta i una altra del mateix color a la gorja. A l'estiu, el bec és blavenc mentre que a l'hivern és gairebé negre. No presenta dimorfisme sexual.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Viu a gairebé tota l'Europa continental (incloent-hi Sicília) i a algunes àrees d'Àsia. Ha estat introduït a Austràlia i als Estats Units (en aquest darrer país fou introduït pels emigrants alemanys a l'àrea circumdant de Saint Louis (Missouri)- vers la dècada del 1870 i, des d'allà, s'ha estès a la resta de l'estat i a Illinois).

Aquesta espècie és sedentària en el continent europeu, però migratòria i hivernant a Mallorca i a Menorca. És menys antropòfil que el pardal comú i prefereix la perifèria de les ciutats i les zones obertes i de règim agrícola (tot i que fa una excepció amb el Parc de la Ciutadella de Barcelona). És, per tant, corrent d'observar-lo a les zones humides (el màxim de població es localitza als camps de regadiu litorals).[1] Li agraden molt les caixes-niu i també cerca els forats dels arbres i de les construccions humanes, a les teulades de les quals predomina, de totes maneres, el pardal comú. És gregari i després de la cria circula, junt amb altres espècies de moixons, integrat en estols. Ocupa els mateixos llocs de nidificació que el pardal comú, però utilitza més els arbres.

La fenologia reproductiva varia molt poc respecte a la del pardal comú, tot i que els seus ous són més petits i marronosos que els d'aquell. Fa el niu a arbres aïllats amb herbes, plomes, fenc, llana i d'altres matèries. El volum de la posta varia entre 2 i 6 ous per femella[2] i en el covament participen ambdós pares durant 11 dies.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,planes 105-106. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987. ISBN 84-315-0434-X.
  2. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 140. Desembre del 1988,Barcelona,ISBN 84-7306-354-6.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]