Pardal xarrec

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viuPardal xarrec i pardal xarrec
Passer montanus
Tree Sparrow August 2007 Osaka Japan.jpg
Exemplar amb plomatge d'adult.
Enregistrament

Cant

Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
IUCN 22718270
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaPasseridae
GènerePasser
EspèciePasser montanus
Linnaeus, 1758
Subespècies
  • P. montanus dilutus
  • P. montanus dybowskii
  • P. montanus hepaticus
  • P. montanus iubilaeus
  • P. montanus kansuensis
  • P. montanus malaccensis
  • P. montanus montanus
  • P. montanus obscuratus
  • P. montanus saturatus
  • P. montanus tibetanus
  • P. montanus transcaucasicus
  • P. montanus zaissanensis
Distribució
Passermontanusmap.png
Modifica les dades a Wikidata

El pardal xarrec, pardal barraquer o teuladí morisc (Passer montanus) és un ocell de l'ordre dels passeriformes i molt comú a la Catalunya continental.

Morfologia[modifica]

Amida 14 cm de llargària total. És de colors més vius que el pardal comú, amb el pili bru xocolata, una taca negra a la galta i una altra del mateix color a la gorja. A l'estiu, el bec és blavenc mentre que a l'hivern és gairebé negre. No presenta dimorfisme sexual.

Ecologia[modifica]

Viu a gairebé tota l'Europa continental (incloent-hi Sicília) i a algunes àrees d'Àsia. Ha estat introduït a Austràlia i als Estats Units (en aquest darrer país fou introduït pels emigrants alemanys a l'àrea circumdant de Saint Louis (Missouri)- vers la dècada del 1870 i, des d'allà, s'ha estès a la resta de l'estat i a Illinois).

Aquesta espècie és sedentària en el continent europeu, però migratòria i hivernant a Mallorca i a Menorca. És menys antropòfil que el pardal comú i prefereix la perifèria de les ciutats i les zones obertes i de règim agrícola (tot i que fa una excepció amb el Parc de la Ciutadella de Barcelona). És, per tant, corrent d'observar-lo a les zones humides (el màxim de població es localitza als camps de regadiu litorals).[1] Li agraden molt les caixes-niu i també cerca els forats dels arbres i de les construccions humanes, a les teulades de les quals predomina, de totes maneres, el pardal comú. És gregari i després de la cria circula, junt amb altres espècies de moixons, integrat en estols. Ocupa els mateixos llocs de nidificació que el pardal comú, però utilitza més els arbres.

La fenologia reproductiva varia molt poc respecte a la del pardal comú, tot i que els seus ous són més petits i marronosos que els d'aquell. Fa el niu a arbres aïllats amb herbes, plomes, fenc, llana i d'altres matèries. El volum de la posta varia entre 2 i 6 ous per femella[2] i en el covament participen ambdós pares durant 11 dies.

Referències[modifica]

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,planes 105-106. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987. ISBN 84-315-0434-X.
  2. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 140. Desembre del 1988,Barcelona,ISBN 84-7306-354-6.

Enllaços externs[modifica]