Repicatalons eurasiàtic
Emberiza schoeniclus  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| |
| Dades | |
| Envergadura | 24 cm |
| Període d'incubació de l'ou | 13 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22721012 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Emberizidae |
| Gènere | Emberiza |
| Espècie | Emberiza schoeniclus Linnaeus, 1758 |
| Distribució | |
 | |
.jpg)
El repicatalons,[1] piula de canyers o piula[2] (Emberiza schoeniclus), anomenat hortolà de canyet o butzac a les Balears, és un ocell de l'ordre dels passeriformes, comú i nidificant als Països Catalans.
Morfologia[modifica]
- Fa 15 cm de llargària total.
- Color bru rogenc amb llistes negres a les parts superiors.
- El mascle té el cap i la gola negres, amb mig collar blanc al clatell que s'allarga fins als costats del bec, les parts inferiors blanquinoses i el carpó grisenc.
- La femella té les parts inferiors d'un color rogenc pàl·lid ratllat de bru i negre.
- El mascle, a l'hivern, perd les marques blanques i negres i és semblant a la femella.
Subespècies[modifica]
- Emberiza schoeniclus intermedia
- Emberiza schoeniclus pyrrhuloides (Pallas, 1811)
- Emberiza schoeniclus schoeniclus (Linnaeus, 1758)
- Emberiza schoeniclus canetti
- Emberiza schoeniclus caspia
- Emberiza schoeniclus centralasiae
- Emberiza schoeniclus harterti
- Emberiza schoeniclus incognita
- Emberiza schoeniclus korejewi
- Emberiza schoeniclus pallidior
- Emberiza schoeniclus parvirostris
- Emberiza schoeniclus passerina
- Emberiza schoeniclus pyrrhulina
- Emberiza schoeniclus reiseri
- Emberiza schoeniclus stresemanni
- Emberiza schoeniclus tschusii
- Emberiza schoeniclus ukrainae
- Emberiza schoeniclus witherbyi
- Emberiza schoeniclus zaidamensis
Reproducció[modifica]
Construeix el niu durant el mes d'abril, malgrat que es pot observar mantenint el territori al final del mes de febrer. Pot arribar a fer diverses postes a l'any en un niu construït entre el canyís o els joncs a poca alçada de terra. La posta consta de 5 o 6 ous.[3]
Alimentació[modifica]
Menja granes, insectes, aranyes, larves i petits mol·luscs i crustacis.
Hàbitat[modifica]
Viu a les espessors dels aiguamolls i d'altres zones humides, ja que està lligat a les zones palustres (canyars, canyissars, jonqueres, etc.). A l'hivern augmenta la seua àrea de distribució i ocupa qualsevol lloc que tingui aigua a prop.
Distribució geogràfica[modifica]
Tot Europa i una gran part d'Àsia.
Costums[modifica]
- És un ocell sedentari.
- A l'hivern s'alimenta en petits grups que poden arribar a algunes desenes d'individus.
- El mascle acostuma a cantar des de la part alta dels canyets.
- De vegades forma grups mixtes amb altres espècies com passerells (Carduelis cannabina), verderols (Carduelis chloris), gorrions teuladers (Passer domesticus) i gorrions barraquers (Passer montanus).
Referències[modifica]
- ↑ «Repicatalons eurasiàtic». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «piula». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 142-143. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
Enllaços externs[modifica]
- «repicatalons». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Animal Diversity Web (anglès)
- Informació sobre la població d'aquest ocell a Portugal (portuguès)
- Descripció i hàbitat del repicatalons (francès)
- Fotografies i enregistraments sonors d'aquest ocell (anglès)
- Informació sobre la població d'aquest ocell al Principat de Catalunya
- Taxonomia d'aquesta espècie (anglès)