Cotxa blava

De Viquipèdia
Infotaula d'ésser viuCotxa blava
Luscinia svecica Modifica el valor a Wikidata
Blåhake Bluethroat (20162398078).jpg
Luscinia svecica svecica Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Envergadura22 cm Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaMuscicapidae
GènereLuscinia
EspècieLuscinia svecica Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònims
  • Cyanecula svecica
  • Cyanosylvia svecica
ProtònimMotacilla svecica Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Luscinia svecica distribution.png
Modifica el valor a Wikidata

La cotxa blava[1] (Luscinia svecica; syn: Cyanecula svecica), coneguda com a pitblau al País Valencià i blaveta/blaueta a les Balears, és un moixó de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).[2] D'hàbits migradors, cria típicament al nord d'Euràsia o a menors latituds a zones de muntanya. No crien als Països Catalans, però poden ser observats, en molt petit nombre, en zones humides litorals durant les migracions o encara com hivernants.[3]

Morfologia[modifica]

Femella mostrant el seu modest disseny cromàtic
  • És un moixó petit que fa una llargària de 13 - 14 cm, una envergadura de 22 – 23 cm i un pes de 14 - 23 grams.
  • Amb un clar dimorfisme sexual, ambdós sexes tenen les parts superiors i el cap de color marró, amb una línia clara a sobre de l'ull. El mascle té la barbeta, la gola i la part superior del pit ocupada per una taca blava, vorejada per sota per una línia fosca i a continuació mitja lluna rogenca. Al centre de la zona blava hi ha una petita taca variable, blanca o rogenca, depenent de la raça. A les femelles el dibuix pectoral no és a penes evident o no es presenta. Les parts inferiors són molt clares.[4]
  • Les potes, molt fines, són de color marró fosc. El bec, també molt fi, és negre. Iris bru.

Hàbitat i distribució[modifica]

Habita zones arbustives, herbàcies, tundres i pantans de gran part d'Euràsia, criant des del nord d'Escandinàvia i Sibèria, fins a França, nord d'Itàlia, dels Balcans, de Turquia, de l'Afganistan, del Pakistan i de l'Índia, Xina i zona del Llac Baikal. La seva distribució arriba a l'oest i nord d'Alaska. En zones meridionals de la seva distribució, com el centre de la península Ibèrica, cria a zones de muntanya. En hivern migra a zones meridionals, com l'Àfrica subsahariana i septentrional, Orient Pròxim, Pakistan i el sud-est asiàtic.[5]

Alimentació[modifica]

És un ocell bàsicament insectívor, que atrapa petis coleòpters, formigues, lepidòpters i llurs larves. També pot menjar algunes fruites i llavors a la tardor.

Reproducció[modifica]

Entre els mesos de Maig i Juny, ponen 4 – 6 ous en un niu amb forma de tassa, fet a terra o a la base d'un arbust. La femella cova els ous durant 13 – 15 dies i cura dels pollets durant unes dues setmanes.[4]

Llista de subespècies[modifica]

S'han descrit unes 10 subespècies,[6] sovint clarament diferenciables pel disseny cromàtic del pit.

Distribució de les diferents subespècies de cotxa blava

Referències[modifica]

  1. Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d’Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia. «cotxa blava». Diccionari dels ocells del món. TERMCAT. [Consulta: 5 maig 2022].
  2. del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 704. ISBN 978-84-16728-37-4. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 La cotxa blava al SIOC Rev- 24-05-2011
  4. 4,0 4,1 Félix Rodríguez de la Fuente. Enciclopedia Salvat de la Fauna Ibérica y europea, 1975. Volum 7. Pàg. 91 – 93
  5. Distribució i justificació d'estatus en IUCN Redlist
  6. Classificació dels muscicàpids a ZOONOMEN, amb subespècies Rev. 25-05-2011

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cotxa blava