Boscarla de canyar
Acrocephalus scirpaceus  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Alçada | 12 cm (adult) |
| Envergadura | 19 cm |
| Pes | 12 g (adult) |
| Nombre de cries | 3,9 |
| Cicle diürn | diürnalitat |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Acrocephalidae |
| Gènere | Acrocephalus |
| Espècie | Acrocephalus scirpaceus Hermann, 1804 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Acrocephalus streperus
|
| Protònim | Turdus scirpaceus |
| Enregistrament | |
| |
| Distribució | |
 Zona de nidificació Zona de pas Zona d'hivernada Resident tot l'any | |
.svg){kind=icon}
La boscarla de canyar[1] o buscarla de canyar a les Balears[2] o xitxarra de canyar al País Valencià[3] (Acrocephalus scirpaceus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes molt semblant al boscaler comú. Es reprodueix per Europa fins al Paleàrtic occidental temperat, on és migratori i hiverna a l'Àfrica subsahariana. També és una espècie resident a grans parts d'Àfrica.[4]
Descripció
[modifica]Mesura 13 cm de llargària. Té el dors castany (sense vions dorsals) i el ventre, la gorja i el pit blanquinosos, amb bandes ocràcies. Té una línia superciliar definida i poc contrastada.[5]
Distribució i hàbitat
[modifica]Aquest petit ocell passeriforme és una espècie que es troba gairebé exclusivament en canyissars, generalment amb alguns arbustos. També es poden trobar en matolls humits.[6]
És típicament estival: arriba el mes d'abril i reprèn la migració des dels primers dies d'agost fins a la darreria d'octubre, mes durant el qual migren els joves de l'any.[7]
Nia i és estiuenca a la península Ibèrica i a les Balears. Abunda al Delta de l'Ebre i a l'Empordà.[7]
Comportament i ecologia
[modifica]Alimentació
[modifica]Com la majoria de les boscarles, és insectívora, però ocasionalment menja material vegetal com ara baies.[7][8]
Fonamentalment menja insectes però, a la tardor, també afegeix baies a la dieta. Es troba a les maresmes de l'interior i del litoral, també en basses i a les ribes dels rius. És típicament estival: arriba el mes d'abril i reprèn la migració des dels primers dies d'agost fins a la darreria d'octubre, mes durant el qual migren els joves de l'any.[7]
Reproducció
[modifica]Els mascles tornen a les zones de cria dues o tres setmanes abans que les femelles.[9] L'espècie sol ser monògama.[10] Els primers ous es ponen a finals d'abril. El niu se sol col·locar a la vegetació sobre l'aigua, especialment en canyissars del gènere Phragmites. El niu profund en forma de copa cilíndrica es troba a una mitjana de 65 cm (entre 20 i 140 cm) per sobre de la superfície de l'aigua i el construeix completament la femella. Triga quatre dies a construir la copa inicial d'herba, tiges de canya i fulles, i tres dies més a completar el revestiment de material més fi, inclòs el pèl. La posta conté de tres a cinc ous que es ponen diàriament. Els ous són de color verd molt pàl·lid amb taques verd oliva o gris. De mitjana, mesuren 18,4 mm × 13,6 mm i pesen 1,75 g. Són incubats per ambdós pares, començant després de la posta del penúltim ou. Només la femella incuba a la nit. Els ous desclouen al cap de 9-12 dies. Els pollets són alimentats i cuidats per ambdós pares. Emplomen després de 10-12 dies, però continuen sent alimentats pels pares durant 10-14 dies més. Fins a un terç de les parelles crien una segona niuada.[11][12]
La boscarla de canyar és una de les espècies que són parasitades pel cucut comú (Cuculus canorus).[11][13]
Vocalitzacions
[modifica]El cant consisteix en estrofes grinyolants repetides dues o tres vegades.[14]
Taxonomia
[modifica]La boscarla de canyar va ser descrita formalment el 1804 pel naturalista francès Johann Hermann amb el nom binomial Turdus scirpaceus.[15] La localitat tipus és Alsàcia.[16] La boscarla de canyar és actualment una de les unes 40 espècies classificades en el gènere Acrocephalus, introduït per Johann Andreas Naumann i el seu fill Johann Friedrich Naumann el 1811.[17]
El nom del gènere Acrocephalus prové del grec antic «akros» que significa “el més alt” i «kephale», “cap”. És possible que els Naumann pensessin que akros signifiqués “de punta afilada”. L'específic scirpaceus prové del llatí i significa “canya”.[18]
Un nom científic més antic per a la boscarla de canyar era Acrocephalus streperus (Vieill.).[19]
Es reconeixen deu subespècies:[17]
- A. s. scirpaceus (Hermann, 1804) – cria a Europa fins a l'oest de Rússia, Ucraïna i l'oest de Turquia, nord-oest d'Àfrica, hiverna a l'oest i centre d'Àfrica.
- A. s. fuscus (Hemprich i Ehrenberg, 1833) – cria al nord d'Egipte i al centre de Turquia a través de l'Orient Mitjà fins al sud-est europeu de Rússia, el nord de l'Iran, el Kazakhstan i el nord-oest de la Xina; hiverna a l'est i el sud d'Àfrica.
- A. s. avicenniae (Ash, Pearson, DJ, Nikolaus i Colston, 1989) – costes de la Mar Roja.[nota 1][20][21]
- A. s. ammon (Hering, Winkler i Steinheimer, 2016) – oasis al llarg de la regió fronterera entre Líbia i Egipte.[22]
- A. s. ambiguus (Brehm, AE, 1857) – península Ibèrica i nord-oest d'Àfrica.[nota 2]
- A. s. minor (Lynes, 1923) – regió del Sahel des del Senegal fins al centre-oest del Sudan (Darfur).[nota 3]
- A. s. cinnamomeus (Reichenow, 1908) – oest d'Etiòpia i sud de Somàlia cap al sud a través del Sudan del Sud, Uganda, Kenya, Zàmbia i Moçambic; distribució irregular a l'oest d'Àfrica des del sud del Camerun fins possiblement Níger i Mali.[nota 4]
- A. s. suahelicus (Grote, 1926) – des de l'est de Tanzània fins a l'est de Moçambic i l'est de Sud-àfrica.[nota 5]
- A. s. hallae (White, CMN, 1960) – des del sud-oest d'Angola fins al sud-oest de Zàmbia i des del sud fins a l'oest de Sud-àfrica.
- A. s. baeticatus (Vieillot, 1817) – des del nord de Botswana i Zimbàbue fins al sud de Sud-àfrica.[23]
Notes taxonòmiques
[modifica]Basant-se en l'estudi d'Olsson et al. s'ha de tenir en compte les següents anotacions:[24]
- ↑ La subespècie avicenniae s'assigna a la boscarla de canyar euroasiàtica, no a la boscarla de canyar africana.
- ↑ Genèticament i fenotípicament diferent d'A. s. scirpaceus, amb el qual tradicionalment s'ha sinonimitzat. S'incloia dins d'A. baeticatus.
- ↑ Tradicionalment sinoním de cinnamomeus. Inclou hopsoni i provisionalment, guiersi.
- ↑ La distribució d'aquesta subespècie a l'oest d'Àfrica i una millor separació de minor requereixen estudis més rigorosos.
- ↑ Estudis genètics suggereixen que suahelicus està integrat en baeticatus. Es conserva provisionalment, ja que és fenotípicament i ecològicament distintiu.
Galeria d'imatges
[modifica]-
Exemplar fotografiat a Alemanya -
Exemplar fotografiat prop del Llac Trasimè (Itàlia) -
Exemplar fotofrafiat a Anglaterra -
Boscarla de canyar alimentant un pollet de cucut -
Ous
.jpg)
.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ «Boscarla de canyar». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 26 setembre 2025].(català)
- ↑ «Llista de noms recomanats d'aucells en l'àmbit balear» p. 13. Comissió de Nomenclatura del GOB | Revisió de la UIB, 01-06-2006. [Consulta: 26 setembre 2025].
- ↑ Saval Guardiola, Isabel. «Nomenclatura Popular i Científica de la Fauna Ornitològica Valenciana» p. 18. [Consulta: 26 setembre 2025].
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 26 setembre 2025].
- ↑ Cramp, 1992, p. 193.
- ↑ Campbell, Donald; Walters, Martin. The Encyclopedia of British Birds. Bath: Parragon., 2000, p. 254. ISBN 0752541595.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Estrada, Joan. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears: inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. 3ra ed. actualitzada. Barcelona: Lynx, 2018, p. 208. ISBN 978-84-16728-07-7.
- ↑ Cramp, 1992, p. 198-201.
- ↑ Cramp, 1992, p. 203.
- ↑ Cramp, 1992, p. 201.
- ↑ 11,0 11,1 Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,planes 91-92. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona,1987. ISBN 84-315-0434-X
- ↑ Cramp, 1992, p. 208-209.
- ↑ Davies, N. B.; Brooke, M. De L. «An Experimental Study of Co-Evolution Between the Cuckoo, Cuculus canorus, and its Hosts. I. Host Egg Discrimination». The Journal of Animal Ecology, 58, 1, 2-1989, pàg. 207. DOI: 10.2307/4995.
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 132-133. Desembre del 1988,Barcelona,ISBN 84-7306-354-6
- ↑ Hermann, Johann; Hermann, Johann; Hammer, Frédéric Louis; Guerin, C. Johannis Hermann phil. et med. doct. ... Observationes zoologicae quibus novae complures, aliaeque animalium species describuntur et illustrantur. Argentorati: Apud Amandum Koenig, 1804, p. 202–203.
- ↑ Mayr, Ernst. Check-list of birds of the world. v.11. Cambridge: Museum of Comparative Zoology, 1986, p. 62 [Consulta: 26 setembre 2025].
- ↑ 17,0 17,1 Gill, Frank; Donsker, David. «Bushtits, leaf warblers, reed warblers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20-02-2025. [Consulta: 26 setembre 2025].
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 30-31, 350. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 26 setembre 2025].
- ↑ Naumann, Johann Andreas. Naturgeschichte der Vögel Mitteleuropas. Bd.2 (1897). [3. Aufl.]. Gera-Untermhaus: F.E. Köhler, 1897.
- ↑ Ash, J.S.; Pearson, D.J.; Nikolaus, G.; Colston, P.R.. The mangrove reed warblers of the Red Sea and Gulf of Aden coasts, with description of a new subspecies of the African Reed Warbler Acrocephalus baeticatus. v.109-110. Londres: British Ornithologists' Club, 1989, p. 36–43.
- ↑ Babbington, Jem; Boland, Christopher; Kirwan, Guy M.; Alsuhaibany, Abdullah; Shirihai, Hadoram «Confirmation of Acrocephalus scirpaceus avicenniae (Aves: Acrocephalidae) from mangroves on the Red Sea coast near Jazan, southwest Saudi Arabia» (en anglès). Zoology in the Middle East, 65, 3, 03-07-2019, pàg. 201–207. DOI: 10.1080/09397140.2019.1604470. ISSN: 0939-7140.
- ↑ Hering, J.; Winkler, H.; Steinheimer, F.D.. A new subspecies of Eurasian Reed Warbler Acrocephalus scirpaceus in Egypt. vol.136 (2). Londres: British Ornithologists' Club, 2016, p. 101-128.
- ↑ Vieillot, Louis Pierre. Nouveau dictionnaire d'histoire naturelle, appliquée aux arts, à l'agriculture, à l'économie rurale et domestique, à la médecine, etc. Paris: Chez Deterville, 1816. DOI 10.5962/bhl.title.20211..
- ↑ Olsson, Urban; Rguibi-Idrissi, Hamid; Copete, José Luis; Arroyo Matos, José Luis; Provost, Pascal «Mitochondrial phylogeny of the Eurasian/African reed warbler complex (Acrocephalus, Aves). Disagreement between morphological and molecular evidence and cryptic divergence: A case for resurrecting Calamoherpe ambigua Brehm 1857» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 102, 9-2016, pàg. 30–44. DOI: 10.1016/j.ympev.2016.05.026.
Bibliografia
[modifica]- Cramp, Stanley. Acrocephalus scirpaceus Reed Warbler. Oxford: Oxford University Press, 1992 (Handbook of the Birds of Europe the Middle East and North Africa. The Birds of the Western Palearctic. Vol. VI: Warblers). ISBN 978-0-19-857509-2.
