Boscarla de canyar

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaBoscarla de canyar
Acrocephalus scirpaceus
Eurasian Reed Warbler.jpg
Acrocephalus scirpaceus-Ejdzej2006.jpg
Boscarla de canyar fotografiada a Polònia.
Mèdia
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Passeriformes
Família Sylviidae
Gènere Acrocephalus
Espècie Acrocephalus scirpaceus
Herman, 1804
Subespècies

A. scirpaceus fuscus A. scirpaceus scirpaceus

A. scirpaceus avicenniae
Modifica dades a Wikidata

La boscarla de canyar o buscarla de canyar a les Balears o xitxarra de canyar al País Valencià (Acrocephalus scirpaceus) és un ocell de l'ordre dels passeriformes molt semblant al boscaler comú. Viu a gairebé tota l'Europa temperada. Nia i és estiuenca a la península Ibèrica i a les Balears. Abunda al Delta de l'Ebre i a l'Empordà.

Mesura 13 cm de llargària. Té el dors castany (sense vions dorsals) i el ventre, la gorja i el pit blanquinosos, amb bandes ocràcies. Té una línia superciliar definida i poc contrastada.

Fonamentalment menja insectes però, a la tardor, també afegeix baies a la seua dieta. Es troba a les maresmes de l'interior i del litoral, també en basses i a les ribes dels rius. És típicament estival: arriba el mes d'abril i reprèn la migració des dels primers dies d'agost fins a la darreria d'octubre, mes durant el qual migren els joves de l'any.

El seu cant consisteix en estrofes grinyolants repetides dues o tres vegades.[1] Nidifica prop dels rius, a la part interior de Catalunya. Fa el niu, en forma de cistell i sospès a les tiges de les plantes dels canyissars, durant el mes de maig. És una construcció fonda feta amb herbes seques entreteixides formant una copa característica i ben amagada. Al maig-juliol la femella pon 4-5 ous, que tots dos progenitors covaran durant 12 dies, el mateix temps que els novells necessitaran per aprendre a volar. És una de les espècies més sovint parasitades pel cucut.[2]

Referències[modifica]

  1. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 132-133. Desembre del 1988,Barcelona,ISBN 84-7306-354-6.
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,planes 91-92. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona,1987. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica]