Mosquiter comú

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre aquest ocell. Vegeu-ne altres significats a «Ull de bou».
Infotaula taxonòmicaMosquiter comú
Phylloscopus collybita
Chiffchaff - Phylloscopus collybita.jpg
Descans en una migració en el mar
Mèdia

Cant

Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Passeriformes
Família Phylloscopidae
Gènere Phylloscopus
Espècie Phylloscopus collybita
(Vieillot, 1817)
Distribució
Phylloscopus collybita.png
  • 1. Cria; només estiu
  • 2. Cria; petits nombres també hivernant
  • 3. Cria; també en hivern
  • 4. No cria visitant d'hivern
  • 5. Localitzadament en hàbitats adequats (oasis, conreus de regadiu)
Modifica dades a Wikidata

El mosquiter comú o musquetera,[1] Phylloscopus collybita, conegut a les Balears amb el nom d'ull de bou, és un ocell passeriforme migrador molt estès que cria en boscos oberts d'Europa i Àsia.

Hiverna en el sud i oest d'Europa, sud d'Àsia i nord de l'Àfrica.

És un ocell insectívor que és depredat per mamífers com el gat i mustèlids i falcons principalment del gènere Accipiter. La seva àmplia distribució fa que el seu estatus sigui segur, tanmateix una de les seves subespècies probablement estigui extinta.

Descripció[modifica | modifica el codi]

El mosquiter comú és petit i arrodonit fa de 10 a 12 cm de llarg. El mascle pesa de 7 a 8 grams, i la femella de 6 a 7 grams. La coloració de la subespècie P. c. collybita és marronosa a la part de dalt i grogosa en els flancs. Abans de la migració muda les plomes completament.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

  • P. c. collybita, cria a Europa fins a Polònia i Bulgària, hiverna a la zona Mediterrània i d'Àfrica del Nord.[2] S'està expandint cap al nord (Escandinàvia) des de 1970.[3]
  • P. c. abietinus es troba a Escandinàvia i el nord de Rússia, i hiverna des del sud-est d'Europa i el nord-est d'Àfrica fins a Iraq i oest de l'Iran.
  • P. (c.) tristis, sovint és més gran que les altres subespècies, cria a Sibèria i hiverna en la zona baixa de l'Himàlaia.[2]

Antigues subespècies ara considerades espècies[modifica | modifica el codi]

  • P. ibericus, el mosquiter ibèric de color més verd i més groc que P. collybita,[2] i té un cant diferent tipus tit-tit-tit-tsui-tsui. Es troba a Portugal i Espanya a l'oest de la línia dels Pirineus occidentals. Els estudis genètics mostren que és l'espècie de mosquiter amb el llinatge més antic tot i no semblar-se gaire al mosquiter comú.
La distribució de l'extint P. canariensis exsul es mostra en aquesta foto
  • P. sindianus, el mosquiter de muntanya, es troba en el Caucas (P. s. lorenzii) i l'Himàlaia (P. s. sindianus), i és un migrant altitudinal, es desplaça cap zones més baixes a l'hivern.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Guixé Coromines, David. El medi natural del Solsonès. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2008. ISBN 9788474533138. , pàg 418
  2. 2,0 2,1 2,2 Baker, Kevin. Warblers of Europe, Asia and North Africa (Helm Identification Guides), 1997, p. 256–259. ISBN 0713639717. 
  3. Hansson, MC; Bensch, S; Brännström, O «Range expansion and the possibility of an emerging contact zone between two subspecies of Chiffchaff Phylloscopus collybita ssp.». Journal of Avian Biology, 31, 2000, pàg. 548–558. DOI: 10.1034/j.1600-048X.2000.1310414.x.
  4. Simms, Eric. British Warblers (New Naturalist Series). Collins, 1985, p. 286, 310. ISBN 000219810X. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]