Mosquiter comú
| Phylloscopus collybita | |
|---|---|
 Descans en una migració en el mar | |
| Enregistrament | |
|
Cant | |
|
| |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| IUCN | 103843725 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Phylloscopidae |
| Gènere | Phylloscopus |
| Espècie | Phylloscopus collybita (Vieillot, 1817) |
|
| |
| Distribució | |
| |
 | |
El mosquiter comú, musquetera[1] (Phylloscopus collybita), conegut a les Balears amb el nom d'ull de bou, és un ocell passeriforme migrador molt estès que cria en boscos oberts d'Europa i Àsia.
Hiverna en el sud i oest d'Europa, sud d'Àsia i nord de l'Àfrica.
És un ocell insectívor que és depredat per mamífers com el gat i mustèlids i falcons principalment del gènere Accipiter. La seva àmplia distribució fa que el seu estatus sigui segur, tanmateix una de les seves subespècies probablement estigui extinta.
Contingut
Descripció[modifica]
El mosquiter comú és petit i arrodonit fa de 10 a 12 cm de llarg. El mascle pesa de 7 a 8 grams, i la femella de 6 a 7 grams. La coloració de la subespècie P. c. collybita és marronosa a la part de dalt i grogosa en els flancs. Abans de la migració muda les plomes completament.
Subespècies[modifica]
- P. c. collybita, cria a Europa fins a Polònia i Bulgària, hiverna a la zona Mediterrània i d'Àfrica del Nord.[2] S'està expandint cap al nord (Escandinàvia) des de 1970.[3]
- P. c. abietinus es troba a Escandinàvia i el nord de Rússia, i hiverna des del sud-est d'Europa i el nord-est d'Àfrica fins a Iraq i oest de l'Iran.
- P. (c.) tristis, sovint és més gran que les altres subespècies, cria a Sibèria i hiverna en la zona baixa de l'Himàlaia.[2]
Antigues subespècies ara considerades espècies[modifica]
- P. ibericus, el mosquiter ibèric de color més verd i més groc que P. collybita,[2] i té un cant diferent tipus tit-tit-tit-tsui-tsui. Es troba a Portugal i Espanya a l'oest de la línia dels Pirineus occidentals. Els estudis genètics mostren que és l'espècie de mosquiter amb el llinatge més antic tot i no semblar-se gaire al mosquiter comú.
- P. canariensis, no és migrador i té subespècies a les illes d'El Hierro, La Palma, La Gomera, Tenerife, i Gran Canària. És més menut que el mosquiter comú. El P. c. exsul de Lanzarote i potser Fuerteventura es va extingir el 1986 només es trobava a la vall Haria de Lanzarote.[4]
- P. sindianus, el mosquiter de muntanya, es troba en el Caucas (P. s. lorenzii) i l'Himàlaia (P. s. sindianus), i és un migrant altitudinal, es desplaça cap zones més baixes a l'hivern.
Referències[modifica]
- ↑ Guixé Coromines, David. El medi natural del Solsonès. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2008. ISBN 9788474533138., pàg 418
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Baker, Kevin. Warblers of Europe, Asia and North Africa (Helm Identification Guides), 1997, p. 256–259. ISBN 0713639717.
- ↑ Hansson, MC; Bensch, S; Brännström, O «Range expansion and the possibility of an emerging contact zone between two subspecies of Chiffchaff Phylloscopus collybita ssp.». Journal of Avian Biology, 31, 2000, pàg. 548–558. DOI: 10.1034/j.1600-048X.2000.1310414.x.
- ↑ Simms, Eric. British Warblers (New Naturalist Series). Collins, 1985, p. 286, 310. ISBN 000219810X.
Enllaços externs[modifica]
- BBC Science and Nature: BBC Chiffchaff site
- BBC Science and Nature: Common Chiffchaff song (Real Audio streaming)
- Internet Bird Collection: Common Chiffchaff videos
- RSPB: Chiffchaff, Phylloscopus collybita
- Ageing and sexing (PDF) by Javier Blasco-Zumeta
