Dragó comú

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaDragó comú
Tarentola mauritanica
Gecko with moth.jpg
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Reptilia
Ordre Squamata
Família Phyllodactylidae
Gènere Tarentola
Espècie Tarentola mauritanica
Linnaeus, 1758
Distribució
Tarentola mauritanica range Map crop.png
Distribució de Tarentola mauritanica.
Modifica dades a Wikidata

El dragó comú,[1] dragó negre,[2] dragolí,[3] talla-robes,[4] menja-robes, rata-robes, esgarra-robes, esqueixa-robes (o esquitxa-robes) o simplement dragó[5] (o andragó) (Tarentola mauritanica) és un rèptil de la família dels gecònids originari de la conca mediterrània.

Descripció[modifica]

Aquesta espècie de dragó és grossa i robusta, i arriba a fer 190 mm de longitud (inclosa la cua, que acostuma a fer aproximadament 50% de la llargada de l'individu). La seva coloració és fosca, grisenca, amb 4 o 5 bandes transversals fosques de forma irregular en el dors. Cal destacar també que la coloració canvia: és més fosca durant el dia i més clara durant la nit. A sota dels dits (5 a cada extremitat) s'hi troben unes 12 laminetes subdigitals adhesives, que li permeten d'enfilar-se amb facilitat per superfícies verticals i llises.

Els mascles solen ser més grans que les femelles, diferenciant-se també per les ungles: els mascles només tenen ungles visibles en el 3r i 4t dit, mentre que les femelles presenten ungles visibles en tots els dits.

Distribució[modifica]

L'àrea de distribució d'aquesta espècie és la conca mediterrània, però ha estat introduïda a Tenerife, Madeira (Portugal), Califòrnia (Estats Units) i l'Uruguai. A la península Ibèrica, la trobem majoritàriament a la zona est, centre i sud, essent absent en la major part del País Basc, Galícia, Cantàbria, Astúries, nord de Castella i Lleó i l'est de les muntanyes peninsulars.

Hàbitat[modifica]

Generalment es pot trobar el dragó comú en cotes baixes, entre el nivell del mar i 600 metres, encara que s'han arribat a trobar exemplars fins a 2.350 metres d'altitud (Sierra Nevada). És una espècie pròpia de roques i pedregars (on es camufla fàcilment), però també li agrada de viure en troncs d'arbres i arbusts. Lluny dels pobles i ciutats, acostuma a tenir hàbits més dïurns, per bé que ha sabut adaptar-se notablement a l'entorn urbà nocturn, on aprofita la llum artificial que hi ha a la nit per caçar insectes.

Dieta[modifica]

La dieta és molt variada i inclou nombrosos grups d'invertebrats, en especial coleòpters, aràcnids, himenòpters, lepidòpters i larves d'insectes. Ocasionalment també s'ha observat capturant individus joves de sargantanes i fins i tot de dragons. La seva dieta varia estacionalment, en funció de la disponibilitat de preses, fet que fa pensar que segueix un patró d'alimentació oportunista.

Depredadors[modifica]

La colobra de ferradura, la colobra bordelesa, la serp verda, l'òliba i la geneta són els depredadors més habituals del dragó comú.

Reproducció[modifica]

El període reproductor té lloc durant la primavera i és extensible fins als principis d'estiu. Durant la còpula el mascle mossega la femella en el ventre. Les postes són d'1-2 ous (10x15 mm aprox) que són depositats sota terra, pedres, troncs.. Normalment es fan entre 1 i 3 postes a l'any, però en captivitat es pot arribar fins a 7, de manera que es creu que el nombre de postes depèn de la disponibilitat d'aliment.

Referències[modifica]

  1. «dragó». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. «dragó negre». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  3. «dragolí». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  4. «talla-robes». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  5. «dragó». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.

Bibliografia[modifica]

  • Flora i fauna del parc natural del Montseny. Llobet i François, Toni. 2008, edicions Brau.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]