Cerdanyola Club Hoquei

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula club esportiuCerdanyola Club Hoquei
Cerdanyola CH.png
Fundació 1936
País Espanya
Àrea social
Pavelló Pavelló Municipal Can Xarau – Paco Arpide
(952 espectadors)
Localització Cerdanyola del Vallès
Presidència Catalunya Mario Núñez Loarte
Junta tècnica
Esport/disciplina Hoquei patins masculí
Entrenador Catalunya Albert Zanón
Lliga Lliga Nacional Catalana (2018-19)
Hoquei patins femení
Entrenador Catalunya Carles Marín
Lliga OK Lliga femenina (2018-19)
Equipament
Primer

Web http://www.cerdanyolach.cat/
Facebook: cerdanyolaclubhoquei Twitter: Hoqueisarda
Modifica les dades a Wikidata

El Cerdanyola Club d'Hoquei (Cerdanyola CH) és un club d'hoquei patins de Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental, fundat el setembre de 1936. És considerat com el club degà d'hoquei sobre patins.[1] Competeix a la Lliga Nacional Catalana.

El club es va fundar el setembre de 1936 i és el club degà de l'hoquei patins a l'estat espanyol.[2][3] La secció de patinatge artístic va ser creada l'any 1970. La temporada 2006-2007 el club aconseguiria un ascens a l'OK Lliga. Per afrontar l'ascens a la màxima divisió l'entitat havia fet una àmplia renovació de la plantilla, destacant el fitxatge de dos jugadors argentins, Pablo Martín i Lucas Ordóñez[4]

La temporada 2007-2008 va tenir com a conseqüència el descens de categoria de l'equip després d'acabar a la catorzena posició de l'OK Lliga.[5] No va participar en la Copa en no ser entre els vuit primers de la lliga al final de la primera volta.[6]

La temporada 2009-10 l'equip femení va guanyar la lliga[7] i la copa,[8][9][10] mentre que el primer equip masculí renunciava a la categoria (Primera Espanyola) per temes econòmics i descendia a Nacional Catalana.

L'any 2011, amb motiu del 75è aniversari de l'entitat, els jugadors que havien disputat la final de la Copa de la CERS l'any 1985 entre el Cerdanyola i el Novara es van tornar a enfrontar a la pista, 26 anys més tard.[11][12][13]

Els símbols[modifica]

El color verd[modifica]

La samarreta del Cerdanyola CH ha estat de color verd des de l’any 1936. La família de Josep Maria Aloy, un dels membres de l’equip aleshores, era fabricant de gènere de punt i tenia un estoc de tela de color verd que va regalar al club. Des d’aleshores ha estat el color de l’equip, que amb els seus èxits ha inspirat altres entitats del poble a lluir-lo també. La popularitat del color verd facilità que aquest es convertís en el principal de la bandera de Cerdanyola, creada l’any 1987.

L'escut[modifica]

El Cerdanyola ha lluït quatre escuts diferents d'ençà la seva fundació l’any 1936, tot i que el seu disseny s’ha mantingut pràcticament igual des de 1945.

Primer escut del Cerdanyola C.H.

L’escut original fou un triangle invertit que incloïa les sigles S.H.C. i el grafisme de dos estics i un disc d’hoquei. Al 1945, adquirí forma romboïdal i adoptà elements gràfics de major complexitat. Les sigles S.H.C. guanyaren pes i passaren a ocupar-ne la part central, mentre que els estics es traslladaren a la part posterior del conjunt.

L’any 1945 naixé l’escut que serví d’inspiració per la versió actual. Incloïa elements distintius de la vila de Cerdanyola. A l’interior, una imatge del patró municipal, Sant Martí, emmarcada en un quadrat blanc flanquejat per dos estics. També el fons quadribarrat de la Senyera de Catalunya. Per timbre, una corona en al·lusió al marquesat de Cerdanyola. D’aleshores ençà, només s’ha revisat el traç de l’escut per fer-lo més vigorós, s’ha aplicat un fons verd a la imatge de Sant Martí i s’ha simplificat el disseny de la corona.

La pista[modifica]

El Cerdanyola CH juga els seus partits oficials al Pavelló Municipal Can Xarau Paco Arpide, situat a la Zona Esportiva Municipal Can Xarau, on l'equip també hi té la seu social i fa ús de tres pistes més pels entrenaments i partits de les seves diferents plantilles: la Boina, la Verda i la Blanca.

L'equip ha jugat a quatre pistes diferents al llarg dels anys, sempre dins el terme municipal de la vila.

La primera pista era al Club Cordelles, situat a l’actual Parc Cordelles. Des del final de la Guerra Civil fins l’any 1953, l’equip es va traslladar a la pista del Cerdanyola Gran Casino, situada al carrer de Santa Anna.

L’any 1952 van començar les obres de la nova pista de la plaça d’Enric Granados, als terrenys que ara ocupa la Biblioteca Central del municipi. L’any 1967, catorze anys després, la pista va passar a titularitat  municipal.

L’any 1976, l’equip es va traslladar al Pavelló Municipal de Can Xarau amb capacitat per 952 espectadors asseguts. Des de llavors, és on hi ha disputat els seus partits oficials, inclosa l’anada de la final de la Copa de la CERS de 1985, on el club va empatar 3 a 3 davant el Hockey Novara abans de cedir a la tornada a terres italianes.

L’any 2007, l’alcalde Antoni Morral impulsà una obra de remodelació que canvià la ubicació de l’entrada principal del pavelló per traslladar-la al carrer de les Camèlies, i fer així que coincidís amb la entrada habitual del ZEM Can Xarau. Això comportà l’enderrocament d’una façana, el trasllat del marcador a la paret oposada i la creació d’un ampli vestíbul d’entrada.

L’any 2017, l’alcalde Carles Escolà impulsà una remodelació del pavelló per actualitzar-lo i adequar-lo als nous temps. Les obres duraren mig any i el pavelló reobrí al març de 2018 amb un nou nom: Can Xarau Paco Arpide. Un homenatge al desaparegut Paco Arpide, president del Club Patinatge Artístic de Cerdanyola, mort l’abril de 2016 d’un infart durant la cerimònia de cloenda del Campionat d’Espanya de Figures Obligatòries, que es celebrava al mateix pavelló.

Història[modifica]

Inicis[modifica]

La pràctica de l’hoquei patins a Cerdanyola va començar l’any 1934, quan a l’antiga pista del Parc Cordelles s’hi van començar a jugar els primers partits de forma informal.[14]

Al setembre de 1936, es va fundar el Cerdanyola Club d'Hoquei, fet que el converteix en l'equip degà de l'estat espanyol. El seu primer president fou Francesc Mariner Alsina. El primer partit es va celebrar contra el Luna HC. Els jugadors del Cerdanyola CH van ser: Emilio Albiñana, Esteve Humet, Francisco Josep Maria Cabot, Jordi Cabot i Josep Maria Aloy.

En acabar la guerra, es va formar una comissió gestora per tal de constituir una nova junta directiva. 21 socis assistiren a l’assamblea del 20 d’octubre de 1940, on, entre altres decisions, prengueren la determinació d'inscriure el club al registre de societats.

Creixement i èxit[modifica]

L’any 1937, el Cerdanyola CH va vèncer el Campionat de Catalunya de segona categoria en la seva primera participació. L’equip també fou subcampió al Campionat de Catalunya. Es té constància de que a la final s’hi van desplaçar dos autocars d’aficionats vallesans. També és important notar que ja aleshores el Cerdanyola fou pioner en concentrar els seus jugadors abans d’un partit, pràctica fins aleshores inèdita a l’hoquei.

La temporada 1941-1942, el Cerdanyola va vèncer el prestigiós Torneo Hermanos Pironti, un dels títols més importants de l’època. Va derrotar a la final al Girona HC per 4-2.

Al juny de 1944, el club va debutar al Campionat d’Espanya. Els partits es van disputar als jardins de Piscines i Esports de Barcelona, al districte de Sarrià-Sant Gervasi.  El Cerdanyola va a arribar fins a la final, on va caure davant el RCD Espanyol per 4-1.

L’any 1945, amb el canvi del disc per la bola, el Cerdanyola CH va guanyar el Campionat Català de Primera Divisió.

L’any 1973, el Cerdanyola va arribar fins a la final del Campionat d’Espanya (l’actual Copa del Rei). El club va caure per 4 a 3 davant el Reus. El partit es va celebrar a Mieres, Asturias.

Els anys 1979, 1980 i 1981, el Cerdanyola es va proclamar campió de manera consecutiva de la Copa Catalana.

L’any 1985, el Cerdanyola va aconseguir la seva major fita esportiva: arribar fins a la final de la copa de la CERS, la competició europea d’hoquei patins de més prestigi. La final, a doble partit, fou contra l’equip italià del Hockey Novara, que aleshores era considerat com el millor equip del moment. La anada a Cerdanyola va acabar amb un empat a 3. La tornada va decantar la balança pels italians amb un 7 a 4 definitiu.

Palmarès[modifica]

Missatge d'agraïment a l'Ajuntament de Cerdanyola el 2007
Categoria masculina
Categoria femenina

Jugadors destacats[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Cerdanyola Club Hoquei». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Cerdanyola Club Hoquei». Mundo Deportivo, 12-10-2007. [Consulta: 20 gener 2012].
  3. «Cerdanyola Club Hoquei (2)». Mundo Deportivo, 12-10-2007. [Consulta: 20 gener 2012].
  4. «Arriba l'últim mag». Avui, 12 gener del 2008.
  5. «El Cerdanyola perdona massa i baixa a 56 segons del final». El 9 Esportiu, 13-04-2008, p. 33.
  6. «64a Copa». El 9 esportiu, 28-02-2008.
  7. «El Cerdanyola guanya l'OK Lliga femenina». El 9 Esportiu, 21 juny del 2010, p. 28.
  8. «El Cerdanyola venç a la final». El 9 Esportiu, 22-02-2010, p. 26.
  9. «Reines de la Copa». , 26-02-2010.
  10. «Resum 2010: Els èxits de l’equip femení salven un any difícil pel Cerdanyola CH». Cerdanyola.info, 03-01-2011.
  11. «Cerdanyola i Novara, preparats pel partit del diumenge». Cerdanyola.info, 09-06-2011.
  12. «El Cerdanyola CH tornarà a disputar la final de la CERS contra el Novara». OK.cat, 02-05-2011.
  13. «Cerdanyola CH i Novara reviuen la final de la Copa de la CERS». Cerdanyola.info, 14-06-2011.
  14. «Història». CerdanyolaCH.cat. [Consulta: 19 octubre 2019].
  15. «Federació Catalana de Patinatge» (en anglès). [Consulta: 12 juliol 2017].
  16. «7-4: El Cerdanyola no pudo en Novara» (en castellà). El Mundo Deportivo, 30-06-1985, p. 55.
  17. «Homenaje al socio en Cerdanyola» (en castellà). El Mundo Deportivo, 18-06-1985, p. 34.
  18. Loan, Marc. «Okcat - Classificació Copa de la Lliga (F)». [Consulta: 12 juliol 2017].
  19. «EL HC Cerdanyola guanya la Copa Catalana». VilanovaFemení, 14-06-2009.
  20. Artimedia, Programació: Serveis Informàtics de la Federació Catalana de Patinatge, Artimedia i altres col·laboradors, Disseny Web :. «Girona CH i Cerdanyola CH, campions de la Copa Generalitat». [Consulta: 12 juliol 2017].
  21. Loan, Marc. «Okcat - Classificació Supercopa Catalana (F)». [Consulta: 12 juliol 2017].
  22. 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 22,5 22,6 «Perfil a rinkhockey.net». rinkhockey.net. [Consulta: 1r octubre 2015].

Enllaços externs[modifica]