Estic

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Estic (hoquei))
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Aquest article tracta sobre l'equip utilitzat en l'hoquei. Si cerqueu la comèdia escrita pel dramaturg romà Plaute, vegeu «Stichus».

El pal o estic és el principal equip utilitzat en l'hoquei. Aquest pot ser de fusta, de plàstic o de fibra de carboni. Antigament els adults jugaven amb pals de 36 polzades. Posteriorment van començar a aparèixer altres mides com ara 37,5 polzades

Mides[modifica | modifica el codi]

En l'hoquei sobre herba les mides i el pes estan estricament codificades en el Reglament de la Federació Internacional d'Hoquei. La seva mida és aproximadament d'un metre de llargada, 15 centímetres de base i 5 centímetres de gruix. El pes no excedeix els tres o quatre quilos. L'estic ha de passar a través d'una aro de cinc centímetres per ser apte per la competició.

Materials[modifica | modifica el codi]

Al principi l'únic material acceptat era la fusta. Els pals es fabricaven principalment a l'Índia i al Pakistan, països que a més a més eren líders mundials en l'esport. La fusta provenia d'una ribre anomenat mulberry. La fusta de l'arbre es corbava en grans premses de vapor per a fabricar la part inferior de la “J”, anomenada formalment “pipa”.

Durant els anys 80 es va començar a substituir la fusta pel material sintètic. Els pals es comencen a compondre d'una mescla de fibra de vidra, kevlar i carbó. A diferència dels pals de fusta tradicionals, aquests són més durs i lleugers, de tal manera que es pot colpejar la pilota més ràpidament. L'energia cinètica d'una pilota depèn del quadrat de la velocitat, això obliga a reforçar les mesures de seguretat, especialment a protegir millor als porters.

Per altra banda els pals sintètics no pateixen variacions de fabricació. Tanmateix es poden trencar i estan exposats al desgast de la corba (com els de fusta), tot i que en dimensions menors.

Geometries[modifica | modifica el codi]

S'han desenvolupat pals especials per a porters, sobretot per evitar que en una para de revés amb el pal ras a terra, la pilota passi per sota de la corba de la “J”.

Una altra evolució ha estat el radi de curvatura de la “J”. Cap al 1940 el radi de curvatura era d'uns vint centímetres. A partir dels anys 80, el radi de curvatura el va anar reduint progressivament, sobretot a causa de la introducció dels terrenys de joc sintètics. Des de finals de 1990 s'utilitzen radis de curvatura que oscil·len al voltant dels cinc centímetres.