Masia molt reformada amb planta baixa, primer pis i golfes que s'obren a l'exterior en la façana principal mitjançant tres arcades de tres arcs cadascuna, fetes amb totxo vist.[1] Al pis central, on anteriorment havia balconades, hi ha finestres sense cap mena de decoració.[1] La porta d'entrada és de portal d'arc de mig punt adovellat. La coberta és a dues aigües i la façana està arrebossada en blanc.[1] Prop de la masia, al costat d'una de les façanes laterals, hi ha una construcció que antigament denominaven "la frança".[1]
El nom de Xercavins surt en un plet entre el veguer Seniofred de Rubí i l'abat de Sant Cugat per l'ús de les aigües de la riera i les fonts.[2]
El primer membre de la família de qui es té notícies és Guillem de Xercavins, el qual va signar l'any 1152 un testament sacramental.[1] Les terres i béns que posseïen eren propis, alodials i molt extensos. Era una família lliure amb autoritat no superior a la de comte-sobirà.[1]
↑ 1,01,11,21,31,41,5«Can Xercavins». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 abril 2015].
↑Salrach, J. M. i Montagut, T., dir. (2018). Justícia i resolució de conflictes a la Catalunya Medieval. Col. Diplomàtica s. IX-XI. Fundació Noguera. Textos jurídics catalans 2, doc. 130 (996)
