Can Rosés (Cornellà de Llobregat)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Colònia industrial  | |||
| Construcció | XIX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) | |||
| Localització | Av. dels Alps | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 5 novembre 2002 | |||
| Id. IPAC | 18449 | |||
Can Rosés o Colònia Rosés és una antiga colònia tèxtil de Cornellà de Llobregat, creada al costat del Canal de la Infanta per aprofitar-ne l'energia hidràulica, que amb el creixement urbanístic de la població va quedar absorbida dins el nucli urbà de Cornellà. Una part del conjunt arquitectònic, concretament el bloc de 16 habitatges unifamiliars disposades en filera, de planta baixa i pis, és inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Tenen un petit jardí privat i un altre de públic.[1] Aquestes cases, mostra única a Cornellà de l'arquitectura de les colònies obrers de finals del segle xix i començaments del segle xx, estan destinades als encarregats de la fàbrica que hi ha al davant.[1]
Descripció[modifica]
Alguns dels elements característics de la colònia industrial ja han desaparegut, com per exemple el salt d'aigua. El més remarcable del patrimoni industrial que es conserva són les tres fàbriques de pisos i els habitatges dels obrers. Es tracta d'un conjunt industrial de morfologia bàsica, és a dir, formada pel sector de producció i un reduït espai d'hàbitat, sense més serveis. És un dels cinc grans elements de patrimoni industrial de Cornellà, al costat de Can Vilumara, Can Suris, Can Bagaria i la Central de Bombeig d'Aigües de Barcelona.[2]
Els habitatges dels obrers es van construir el 1919, força posteriorment a l'existència de la indústria. Es troben al carrer dels Alps, al sector Millars, al final del passatge Rius i Taulet, entre l'Escola de Formació Professional i el Reial Canal de la Infanta. Són un exemple únic a Cornellà de les colònies obreres del segle xix.[3] El conjunt es compon de disset habitatges unifamiliars de planta i pis, disposats en filera. Presenten una façana homogènia, de gran unitat compositiva, modulada rítmicament per les obertures, els baixants i les jardineres. Les obertures, d'arc carpanell, estan emmarcades amb una motllura. La coberta de teula a dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana, reforça l'horitzontalitat dominant del conjunt.[4] A la part posterior dels pisos hi ha l'espai per als horts.
Pel que fa als edificis industrials, situats al carrer Víctor Pradera, hi ha diferents naus, corresponents a diferents fàbriques. L'estat de conservació no és gaire bo, i tot i que alguna de les naus alberga activitat, la major part està abandonada.[5] La primera de què es té notícia és l'antiga fàbrica d'indianes constituïda el 1851 sota el nom de Ramoneda Hnos, i adquirida en subhasta per Josep Rosés el 1870. L'estructura de l'edifici respon a la tipologia de fàbrica de pisos, amb murs de maó, en alguns llocs vist i en altres revestit de morter de calç. Les cobertes són de teula àrab a dues vessants.[6]
Història[modifica]
La primera notícia de què es té constància és d'una primera fàbrica, propietat de Rafael Ramoneda. Aquesta va sortir a subhasta pública l'any 1870. i va ser adjudicada a Josep Rosés Ricart i Josep Masriera Vidal, empresaris que havien constituït l'empresa Rosés i Cia, jurídicament formada per dues fàbriques amb entitat pròpia: Rosés i Masriesa, dedicada a la fabricació de puntes de París; i l'altra era Tomàs Rosés i Cia., dedicada a filatures i teixits de cotó.[7]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Rosés |
- ↑ 1,0 1,1 «Can Rosés». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 desembre 2015].
- ↑ Guaita Jiménez, Pere. «La colònia Rosés de Cornellà de Llobregat». A: La indústria tèxtil: Actes de les V Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Marcombo, 2002. ISBN 9788426713322.
- ↑ «Patrimoni històric». Ajuntament de Cornellà de Llobregat. Arxivat de l'original el 16 d'abril 2015. [Consulta: 7 abril 2015].
- ↑ «Colònia Rosés». Pobles de Catalunya. Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni. [Consulta: 7 abril 2015].
- ↑ «Colonia Rosés». Sudor, vapor y lágrimas. Patrimonio Industrial. Chimevapor. [Consulta: 7 abril 2015].
- ↑ «Fàbrica de Can Rosés». Pobles de Catalunya. Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni. [Consulta: 7 abril 2015].
- ↑ Mateos Rusillo, Santos M. «Valor, estat de conservació i coneixement del patrimoni industrial de Cornellà de Llobregat». A: La indústria tèxtil: Actes de les V Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Marcombo, 2002. ISBN 9788426713322.
