Can Rosés (Cornellà de Llobregat)
Can Rosés | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Colònia industrial | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) | |||
Localització | Alps, s/n | |||
| ||||
Bé cultural d'interès local | ||||
Data | 5 novembre 2002 | |||
Id. IPAC | 18449 | |||
Can Rosés és una antiga colònia tèxtil de Cornellà de Llobregat, situada al costat del Canal de la Infanta per aprofitar-ne l'energia hidràulica, que amb el creixement urbanístic de la població va quedar absorbida dins el nucli urbà. Una part del conjunt arquitectònic, concretament el bloc de 16 habitatges unifamiliars disposades en filera, de planta baixa i pis, està catalogat com a bé cultural d'interès local.[1] És un dels cinc grans elements de patrimoni industrial de Cornellà, al costat de Can Vilumara, Can Suris, Can Bagaria i la Central de Bombeig d'Aigües de Barcelona.[2]
Història
[modifica]A mitjans del segle xix, els germans Rafael, Miquel, Pere, Josep Ramoneda i Matas hi van instal·lar una fàbrica d'estampats sota el nom social de Rafael Ramoneda i Germans (vegeu casa-fàbrica Ramoneda).[3] La fàbrica, moguda per una roda hidràulica, junt amb la maquinària i una masia de la seva propietat van sortir a subhasta pública l'any 1868,[4] i el 1870 van ser adjudicades a Josep Rosés i Ricart i Josep Masriera i Vidal,[3] que havien constituït l'empresa Rosés i Cia, formada per dues fàbriques amb entitat pròpia: Rosés i Masriera, dedicada a la fabricació de puntes de París, i Tomàs, Rosés i Cia, dedicada a la filatura i teixits de cotó (vegeu casa-fàbrica Rosés).[5][6]
Els habitatges dels obrers va ser projectats força més tard que la fàbrica, el 1919, per l'arquitecte Andreu Calzada i Echevarria.[2]
Descripció
[modifica]Alguns dels elements característics de la colònia industrial ja han desaparegut, com per exemple el salt d'aigua. El més remarcable del patrimoni industrial que es conserva són les tres fàbriques de pisos i els habitatges dels obrers. Es tracta d'un conjunt industrial de morfologia bàsica, és a dir, formada pel sector de producció i un reduït espai d'hàbitat, sense més serveis.[2]
Al carrer de Víctor Pradera hi ha diverses naus en un estat de conservació no és gaire bo, i tot i que alguna de les naus alberga activitat, la major part està abandonada.[7] Responen a la tipologia de fàbrica de pisos, amb murs de maó, en alguns llocs vist i en altres, revestit de morter de calç. Les cobertes són de teula àrab a duess vessants.[5]
Els habitatges dels obrers es troben al carrer dels Alps, al sector Millars, al final del passatge Rius i Taulet, entre l'Escola de Formació Professional i el Reial Canal de la Infanta. Són un exemple únic a Cornellà de les colònies obreres del finals del segle xix i començaments del segle xx. Tenen un petit jardí privat i un altre de públic, i eren destinades als encarregats de la fàbrica.[1] El conjunt es compon de disset habitatges unifamiliars de planta i pis, disposats en filera. Presenten una façana homogènia, de gran unitat compositiva, modulada rítmicament per les obertures, els baixants i les jardineres. Les obertures, d'arc carpanell, estan emmarcades amb una motllura. La coberta de teula a dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana, reforça l'horitzontalitat dominant del conjunt.[8] A la part posterior dels pisos hi ha l'espai per als horts.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Colònia Can Rosés». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Guaita Jiménez, Pere. «La colònia Rosés de Cornellà de Llobregat». A: La indústria tèxtil: Actes de les V Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Marcombo, 2002. ISBN 9788426713322.
- ↑ 3,0 3,1 Sentencias del Tribunal Supremo en materia civil. Primer semestre de 1875. Madrid: Colección legislativa de España, 1877, p. 1097-1110.
- ↑ Diario de Barcelona, 05-07-1868, p. 6411-6412.
- ↑ 5,0 5,1 «Fàbriques de Can Rosés». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ Mateos Rusillo, Santos M. «Valor, estat de conservació i coneixement del patrimoni industrial de Cornellà de Llobregat». A: La indústria tèxtil: Actes de les V Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Marcombo, 2002. ISBN 9788426713322.
- ↑ «Colonia Rosés». Sudor, vapor y lágrimas. Patrimonio Industrial. Chimevapor. [Consulta: 7 abril 2015].
- ↑ «Habitatges de la Colònia Rosés». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Bibliografia
[modifica]- Cabana, Francesc «Rafael Ramoneda i els Rosés a Cornellà». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
Enllaços externs
[modifica]- «Habitatges de la Colònia Rosés». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Fàbriques de Can Rosés». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.