Ca l'Escolà (Manlleu)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Ca l'Escolà
o Colònia Casacuberta
Dades
Tipus edifici
Característica
Estil arquitectònic Eclecticisme
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaCatalunya Central
ComarcaOsona
MunicipiManlleu
Localització Prop del Pont de la Gleva. Manlleu (Osona)
42° 00′ 14″ N, 2° 14′ 42″ E / 42.00388°N,2.24497°E / 42.00388; 2.24497Coord.: 42° 00′ 14″ N, 2° 14′ 42″ E / 42.00388°N,2.24497°E / 42.00388; 2.24497
IPA
Identificador IPAC: 23061
Modifica les dades a Wikidata

Ca l'Escolà o Colònia Casacuberta és una antiga colònia tèxtil del municipi de Manlleu (Osona), actualment deshabitada, els edificis industrials de la qual encara mantenen l'activitat i són inclosos en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

L'edificació industrial segueix l'estructura tradicional de les fàbriques instal·lades a les vores del riu Ter, amb amplis finestrals, de dues plantes (planta baixa i 1r pis). Fa 44 m de llarg per 15 m d'ample. Està orientat paral·lelament al riu. Les teulades són de doble vessant amb teula àrab. L'estructura de la nau consisteix en pilars metàl·lics i jàsseres de fusta amb grans voltes rebaixades o forjades amb bigues de fusta. Té una xemeneia quadrada de rajol de 3 m de costat i 22 d'altura. Constava originalment d'una sola nau coberta a dues vessants i amb finestres obertes regularment als dos pisos. Els murs estaven construïts amb còdols de riu i morter de calç, també amb pedres tallades a les cantoneres i ornaments de totxo. El funcionalisme d'aquest tipus de construccions permet la juxtaposició de diferents naus per tal d'engrandir el recinte si és necessari, transformant d'aquesta manera l'estructura original.[1] Fins al 1940 també hi havia hagut un bloc d'habitatges, conegut com a cases de can Jacob, i la casa de l'amo. Però el gran aiguat d'aquell any els va afectar greument, juntament amb la torre de l'amo i el canal. Aquests dos elements van ser reconstruïts més tard. Els habitatges estaven situats dins la colònia, però separats de l'edifici de la fàbrica, concretament a la paret actual que dóna a la pista que enllaça la gravera d'en Castellot amb la carretera de Manlleu a la Gleva. En l'actualitat, en els edificis annexos pròpiament a la fàbrica hi tenen activitat petites empreses i tallers de tota mena. A la nau principal se segueixen fent activitats tèxtils. L'entorn immediat està afectat per la intensa activitat de la gravera.[2]

La resclosa és feta de formigó i pedres de riu. Fa uns 90 m de llarg per 3 m d'altura. L'edifici de les comportes, ben conservat, és de forma rectangular amb la coberta arrebossada de formigó, de còdols i ciment. Aquesta instal·lació continua activa per produir electricitat, amb dues turbines model Francis que donen una potència de 250 kW.[3]

Història[modifica]

Can Casacuberta va ser una colònia tèxtil fundada el 1842. És una de les indústries que s'instal·laren a les vores del Ter durant el segle XIX i que encara estan en funcionament. Va ser propietat de la família Casacuberta fins als últims anys, quan va passar a mans del Sr. Fuster. Una estructura arquitectònica similar era la colònia dels germans Rusiñol, que evolucionà també, durant el segle XX, i es convertiren en grans colònies industrials que donaren feina a l'onada d'immigrants vinguts de fora de Catalunya.[1] Els aiguats de 1940 van malmetre els habitatges dels treballadors, juntament amb la torre de l'amo i el canal. Aquests dos elements van ser reconstruïts més tard. La fàbrica tèxtil va tancar l'any 1981-1982.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Ca l'Escolà». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 agost 2014].
  2. 2,0 2,1 «Fàbrica de ca l'Escolà». Consorci del Ter. [Consulta: 3 abril 2015].
  3. «Resclosa de ca l'Escolà». Consorci del Ter. [Consulta: 3 abril 2015].

Enllaços externs[modifica]