Colònia Rusiñol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Colònia Rusiñol
Colònia Remisa o Can Ramissa
Dades bàsiques
Tipus entitat singular de població
Construït XIX Mitjan
Característiques
Estil Obra popular
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Catalunya Central
Comarca Osona
Municipi Manlleu
Localització Ctra. BV-4608. Manlleu (Osona)

41° 59′ 44″ N, 2° 15′ 30″ E / 41.9956°N,2.25833°E / 41.9956; 2.25833
Bé inventariat
Identificador IPAC: 38929
Modifica dades a Wikidata

La Colònia Rusiñol, coneguda també com a Colònia Remisa (en algunes fonts escrit Can Ramissa), és una colònia tèxtil del municipi de Manlleu (Osona) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Les fàbriques Rusiñol i Casacuberta són exemples de la primera època de la industrialització a Catalunya. Es componen de naus de producció, la casa del propietari i algunes cases per encarregats o treballadors, tot dins d'un mur. A més hi ha les preses, els canals corresponents i també les pollancredes i els horts.[1]

La Colònia Cau Faluga dels germans Rusiñol s'estructurava a l'entorn d'un gran espai lliure, amb un edifici d'estatge per als propietaris, una nau de treball de planta baixa i dos pisos -amb un cos d'edifici central que mostra la intenció d'una ampliació que no es va arribar a realitzar mai- i dos cossos d'habitatges per als obrers.[1]

Els materials utilitzats són els tradicionals, amb murs de pedra de riu i filades de totxo, cantoneres de pedra picada i ornaments amb pedra picada i totxo. L'estructura de les naus consisteix en pilars metàl·lics i jàsseres de fusta amb grans voltes rebaixades a forjats amb bigues de fusta.[1]

La residència principal dels germans Rusiñol és l'edifici més representatiu de tota la comarca de l'arquitectura romàntica en un estil premodernista juntament amb la casa Puget.[1]

La fàbrica, que encara està en funcionament, està formada per diversos cossos disposats al llarg, paral·lels al riu: dues naus fabrils unides per un cos central i una nau auxiliar.[2] Són edificis de pisos, amb l'estructura típica de fàbrica típica de riu. Les teulades són de doble vessant amb teula àrab i disposa de finestrals laterals, de maó, per aprofitar la claror natural. La xemeneia, de rajol, és troncocònica, d'uns 60 m d'altura, i es recolza en una base quadrada de 3 m. A la part inferior té 3 m de diàmetre.[3]

En diversos punts de la colònia hi ha elements modernistes, com per exemple fanals amb forjats, encara que la colònia és pròpiament d'estil premodernista. Els blocs de pisos dels obrers, que actualment es troben en estat ruïnós, formen un eix paral·lel a la fàbrica. La colònia també té una església, actualment tapiada. Tota la colònia està delimitada per un mur fet de còdols i ciment.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

La colònia fou fundada per la família Rusiñol a mitjan segle XIX. La fàbrica es va construir al voltant de 1857. El 1860 ja apareix al nomenclàtor de la província de Barcelona i actualment és una de les poques fàbriques del riu Ter que manté la mateixa activitat industrial. Aquesta indústria estigué en possessió dels Rusiñol entre 1879 i 1940, durant aquest període fou la fàbrica de filatura més important de Manlleu. Santiago Rusiñol, el conegut escriptor i pintor, i el seu germà Albert hereten la colònia del seu avi Jaume i el 1889 l'empresa passa a anomenar-se Rusiñol Hermanos.[4] De fet, la gestió la va portar directament Albert Rusiñol, el germà de Santiago, ja que l'artista li va cedir la seva part del negoci. Posteriorment la colònia va passar per diferents propietaris, l'últim dels quals va ser l'empresa Llobet i Guri, que només utilitzava el salt d'aigua. Després la van comprar els propietaris actuals (Claramunt-Rovira) als anys 1979-1980, però només la fàbrica manté l'activitat. La casa del director també està habitada i en bon estat.[3]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Colònia Rusiñol». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 agost 2014].
  2. 2,0 2,1 «Colònia Ramissa - Consorci del Ter». www.consorcidelter.cat. [Consulta: 12 desembre 2016].
  3. 3,0 3,1 «Fàbrica de can Ramissa». Consorci del Ter. [Consulta: 12 desembre 2016].
  4. «Cau Faluga». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 agost 2014].