Colònia Rusiñol
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Colònia industrial  | |||
| Construcció | segle XIX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 454 m | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Manlleu (Osona) | |||
| Lloc | Ctra. BV-4608 | |||
| ||||
| Format per | Cau Faluga capella de Sant Sebastià | |||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 38929 | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Cau Faluga | ||||
| Id. IPAC | 38297 | |||
|
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| capella de Sant Sebastià | ||||
| Id. IPAC | 38918 | |||
| Lloc web | coloniarusinol.com | |||
La Colònia Rusiñol, coneguda també com a Can Remisa o Ramissa, és una colònia tèxtil de Manlleu (Osona), catalogada com bé cultural d'interès local.[1] Està situada aigües amunt del nucli urbà, a la riba esquerra del Ter.[2]
Història
[modifica]Té el seu origen el 1866 amb la instal·lació dels industrials Remisa, i a la dècada següent va ser adquirida pel fabricant tèxtil de Manlleu Jaume Rusiñol i Bosch (1805-1887),[3] amb el nom de Fábrica de Hilados y Tejidos de Algodón de Jaime Rusiñol.[1] Els seus nets Santiago, el conegut escriptor i pintor, i Albert Rusiñol i Prats heretaren la colònia, i el 1889, l'empresa passa a anomenar-se Rusiñol Hermanos. Durant aquesta època, s'amplià la fàbrica i es construeixen noves dependències i habitatges, l'església i el xalet dels propietaris,[2] que anomenarien Cau Faluga pel nom d'una de les dues cases de Sitges que Santiago Rusiñol va unir per a crear el Cau Ferrat.
A partir de 1912, l'empresa dels Rusiñol cessà la producció i la fàbrica fou arrendada a diverses empreses, i el 1940, la societat Llobet i Guri, propietària de la veïna fàbrica del Dolcet, adquirí la colònia per a aprofitar-ne el salt d'aigua.[1] El 1980, després de molts anys d'estar aturada, les famílies Claramunt i Rovira, a través de la societat Hilados Rusiñol, adquiriren la colònia i la posaren de nou en marxa per a produir-hi filats de cotó i altres fibres naturals, artificials i sintètiques.[1]
Finalment, la producció s'aturà el 2009, essent la darrera fàbrica del Ter mitjà en tancar. Aleshores, la família Claramunt hi inicià una important restauració a tota la colònia.[1]
Descripció
[modifica]A mig camí entre la colònia i la fàbrica urbana, Can Remisa comptava amb habitatges, una capella, un economat, una fonda i una petita escola. El conjunt, delimitat per un mur fet de còdols i ciment, està presidit per la xemeneia, una talaia cilíndrica que supera els 40 m d'alçada i l'imponent casal dels amos, edifici a cavall entre l'arquitectura romàntica i la modernista. En diversos punts hi ha elements modernistes, com per exemple fanals amb forjats, tot i que la colònia és pròpiament d'estil premodernista.[1]
La fàbrica és la típica de riu, amb finestrals laterals, de maó, per aprofitar la claror natural, i les teulades són de doble vessant amb teula àrab.[4] Està formada per diversos cossos disposats paral·lels al riu. Les naus són de planta baixa i dos pisos, amb un cos d'edifici central que mostra la intenció d'una ampliació que no es va arribar a realitzar mai. Els materials utilitzats són els tradicionals, amb murs de pedra de riu i filades de totxo, cantoneres de pedra picada i ornaments amb pedra picada i totxo. L'estructura de les naus consisteix en pilars metàl·lics i jàsseres de fusta amb grans voltes rebaixades o forjats amb bigues de fusta. L'edifici de l'esquerra, destinat a magatzem, té 18 m x 39 m. El cos central té 10 m d'ample i quatre pisos d'altura (planta baixa i tres pisos). L'edifici de la dreta té 47 m x 15 m (també amb planta baixa i tres pisos), i el tercer edifici darrere del de la dreta, 15 m x 46 m.[1] A l'exterior, en un lateral, es conserva una turbina Planas i Flaquer.[1][4]
La xemeneia, de rajol, és troncocònica, d'uns 60 m d'altura, i es recolza en una base quadrada de 3 m.[1][4] Al basament es pot observar una decoració geomètrica amb maons de diferent tonalitat.[1]
L'habitatge per a encarregats es troba a la zona est de la nau industrial sud, i té diverses habitacions que incloïen bany, cuina, diverses estances i llar de foc.[1] La casa del director és un edifici de planta quadrangular i coberta a doble vessant amb carener paral·lel a la façana ubicat a la cantonada nord-est de la colònia. Presenta planta baixa i dos pisos amb obertures fetes amb maó i pedra d'obra vista per a les parets.[1]
La capella, actualment desapareguda, va ser enderrocada el 2009 a causa del mal estat de conservació.[1]
La font es troba a l'extrem sud-est de la colònia. És de planta quadrangular i teulada a quatre vessants, amb una roda que accionava la bomba per a pouar l'aigua, i presenta una petita pica quadrangular.[1]
La resclosa és una estructura feta de còdols rierencs units amb formigó, en forma d'angle i amb la part superior reforçada amb carreus de pedra ben tallats. Fa 65 m d'amplada i uns 5 m d'alçada. Té una part perpendicular al canal i l'altra meitat paral·lela, i arriba a la casa comporta, un edifici rectangular de planta baixa i un pis amb set comportes individuals d'entrada al canal i una comporta de descàrrega de fons després de les d'entrada. Els costats són fets amb maons i els set túnels d' entrada al canal estan revestits de lloses de pedra.[1] El canal té 1 km de llarg i d esguassa al riu per un conducte subterrani davant la fàbrica. El salt és de 5 m, i el cabal de 12 m³/s. La turbina actual és nova.[1]
La cantina és un edifici en ruïnes ubicat a l'oest, fora del recinte de la colònia, entre el canal i el riu Ter. És de planta rectangular amb orientació est-oest.[1]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 «Colònia Rusiñol». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 1 2 «Cau Faluga». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Santiago (Jaime) Rusiñol Bosch». geneanet. Maria Roca.
- 1 2 3 «Fàbrica de can Ramissa». Consorci del Ter.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- Colònia Rusiñol - Lloc web oficial
- «Colònia Ramissa». Consorci del Ter.
