Cal Berenguer de Cabrianes
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Entitat de població i edifici  | |||
| Construcció | 1905 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Modernisme | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sallent (Bages) | |||
| Localització | Cabrianes, al peu de la carretera B-430 (Sallent) | |||
| ||||
| IPA | ||||
| Identificador | IPAC: 17000 | |||
Cal Berenguer de Cabrianes és una petita colònia tèxtil del municipi de Sallent (el Bages), al peu del riu Llobregat, i al costat del pont que dona accés al poble de Cabrianes.
Descripció[modifica]
L'edifici de la fàbrica té una planta en forma d'angle, com una L. És de dos pisos amb una decoració exterior basada en la disposició geomètrica de maó i totxo, d'època modernista. La xemeneia és circular, força ben conservada. El canal i la resclosa, de l'any 1902, encara estan en funcionament. L'entrada al recinte tancat que formen la fàbrica i els edificis annexos es realitza a través del bloc d'habitatges per als treballadors, de planta baixa i tres pisos, en angle, on hi ha un portal al centre amb una bàscula.[1] Per aquesta entrada en forma de galeria s'accedeix a l'espai central de la fàbrica, enjardinat. També són destacables els elements de ferro forjat, com reixats, portes i fanals.[2]
El bloc d'habitatges per als obrers, conegut com els pisos de la fàbrica, es van construir a causa que als primers temps els treballadors provenien de Navarcles, d'Artés, de Sallent i de Santa Maria d'Oló.
La nau central de la fàbrica és de grans dimensions, de fet és la nau més gran de l'època modernista que es conserva a Catalunya. Tota la indústria funcionava amb els 300 cavalls de força que produïa el salt d'aigua (que actualment encara està funcionant i ven l'electricitat a FECSA).[3]
Història[modifica]
Els fundadors de la fàbrica foren la família Berenguer, que eren propietaris de tres fàbriques: la d'Artés, la de Pont de Cabrianes, i aquesta de Cabrianes. El fundador de "Berenguer i Cia" havia estat Josep Berenguer i Vilarasau, que morí el 1895. El van succeir els seus dos fills, Josep i Francesc Berenguer Cava, el primer dels quals, l'hereu, va morir sense descendència, i les fàbriques van passar als seus nebots. La fàbrica Berenguer de Cabrianes va iniciar l'activitat el 1906 amb el nom "Sobrinos de Berenguer". Aquests nebots eren Josep, Casimir i Francesc Clapers i Berenguer. Els dos primers, Josep i Casimir, van quedar solters, de manera que posteriorment les fàbriques van passar als fills de Francesc, l'únic que es va casar.[2] Els Berenguer i els seus successors van guiar la fàbrica fins al 1989, quan en plena crisi del tèxtil van vendre la fàbrica de Cabrianes a Eudald Gonfaus. Amb el canvi de propietari es va portar a terme una reestructuració important, una reducció de plantilla i una automatització de la maquinària.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cal Berenguer de Cabrianes |
- ↑ «Fàbrica Berenguer». Mapes de patrimoni cultural. Diputació de Barcelona. [Consulta: 31 març 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Colonia “Cal Berenguer” de Cabrianes». Sudor, vapor y lágrimas. Patrimonio Industrial.
- ↑ «La fàbrica de Cabrianes: Cal Berenguer». El Web de Cabrianes. AAVV de Cabrianes. [Consulta: 30 març 2015].
