Colònia Imbern

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Colònia Imbern o El Pelut
Dades
Tipus entitat singular de població
Característiques
Estil arquitectònic Modernisme
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaCatalunya Central
ComarcaOsona
MunicipiOrís
Localització Colònia Imbern, Orís (Osona)
 42° 03′ 21″ N, 2° 14′ 39″ E / 42.05576°N,2.24412°E / 42.05576; 2.24412Coord.: 42° 03′ 21″ N, 2° 14′ 39″ E / 42.05576°N,2.24412°E / 42.05576; 2.24412
Bé inventariat
Identificador IPAC: 35312
Modifica les dades a Wikidata

La Colònia Imbern[1] o El Pelut és una antiga colònia tèxtil, al terme municipal d'Orís (Osona), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Altres denominacions són Colònia Ymbern, i Colònia Conangle.

Descripció[modifica]

Es tracta d'una de les colònies tèxtils més unitàries de la conca del riu Ter. Destaca per la seva singularitat arquitectònica i el seu urbanisme enjardinat. S'accedeix a la colònia per damunt d'un pont de pedra sobre el riu. La disposició dels edificis industrials -construïts amb pedra corejada d'estil modernista- formen una plaça. Els habitatges dels obrers, així com els equipaments -fonda, botiga, safareigs, camps d'esports-, l'explotació agrícola annexa i sobretot els magnífics jardins, dissenyats per Nicolau M. Rubió i Tudurí, fan un exemple únic de colònia industrial a Catalunya. L'arribada a la colònia de Conangle dels Calvet a inicis del segle XX suposà una reconversió de l'establiment industrial en una gran colònia. La família Calvet construeix una colònia industrial de gran valor patrimonial, tot i que finalment quedà inacabada arran de la mort prematura d'Eduard Calvet. El projecte dels Calvet sembla que era molt més ambiciós del que es va poder dur a terme. Es varen construir les edificacions industrials, un conjunt alineat de 18 habitatges dividits per l'edifici de la fonda, que funcionarà com a ocasional botiga de queviures i residència dels muntadors de pas per la colònia, uns darreres amb safareigs, pati i horts, un espai com a sala de ball d'estiu i un entorn enjardinat amb pistes d'esport. No es va arribar a dur a terme la construcció d'un economat, un cafè-casino, una escola i un altre conjunt d'habitatges. Sembla que la major part de les edificacions de la colònia Imbern es van construir sota les ordres de l'arquitecte Riera, fortament influït per l'escola de Gaudí. L'origen de la colònia Ymbern té els seus precedents en un establiment en el qual es treballava la pell, d'aquí li ve el sobrenom de "la fàbrica del Pelut". Nom que persisteix malgrat el canvi d'activitat, ja que s'acaba transformant en una fàbrica de filats de cotó. L'aspecte actual del Pelut és producte de les construccions realitzades al llarg del primer terç del segle XX, impulsat pels germans Calvet, i finalitzat pels Ymbern.[2]

Història[modifica]

L'origen de la colònia de Conangle es remunta a l'any 1859, quan Joan Camps tramita l'expedient per obrir una fàbrica o adoberia de pells. En la dècada de 1860 la fàbrica canvià d'ús, es començaren a treballar els filats de cotó. L'establiment passà per les mans de diversos propietaris. Valentí Faht n'era el propietari l'any 1879. Aquest mateix juntament amb el fabricant Vehil van aixecar la colònia la Mambla, en el mateix terme d'Orís. L'any 1887 la fàbrica declara 4000 fusos, 14 cardes i 100 telers. El 1889 la fàbrica patí un incendi que només deixà dempeus les parets. El següent propietari fou Lluís Madirolas. Però no fou fins a l'arribada de la família Calvet que aquest establiment industrial esdevingué una gran colònia, amb tots els serveis i la incorporació d'una finca annexa dedicada a la producció agrícola.[2]

Calvet va renovar també tant els habitatges els obrers com altres edificis i va construir un nou pont, el 1923. El projecte va ser supervisat pel mateix Gaudí, que va fer canviar la maqueta de l'església diverses vegades. El 1928 Calvet s'arruïnà i les obres quedaren aturades. El 1930 la societat Ymbern va comprar a colònia i la va posar en funcionament el 1931. L'any 1970 s'hi enregistraven 144 habitants. A partir del 1975 es va començar a abandonar gradualment, ja que els habitants es van anar comprant cases a Torelló. Els darrers habitants de la colònia procedien majoritàriament del poble de Priego, a Còrdova. L'estat actual del conjunt és d'abandonament i en procés d'enrunament. Els jardins també estan completament descuidats.[3]

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». www.gencat.cat. Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 01-01-2015.
  2. 2,0 2,1 «Colònia Imbern S.A. - Colònia Ymbern». pat.mapa. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 16 desembre 2014].
  3. «Colònia Ymbern». Consorci del Ter. [Consulta: 26 desembre 2014].