Ziguinchor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre la ciutat del Senegal. Si cerqueu la regió del Senegal, vegeu «regió de Ziguinchor».
Plantilla:Infotaula geografia políticaZiguinchor
Imatge
Localització
Map
 12° 35′ 10″ N, 16° 16′ 15″ O / 12.58611°N,16.27075°O / 12.58611; -16.27075
EstatSenegal
Regióregió de Ziguinchor
DepartamentZiguinchor Department (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població69.646 (1976) Modifica el valor a Wikidata (7.738,44 hab./km²)
Geografia
Superfície9 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perriu Casamance Modifica el valor a Wikidata
Altitud12 m Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Cap de governAbdoulaye Baldé (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Altres
Agermanament amb

Ziguinchor també anomenada Zinguinchor és la capital de la regió de Ziguinchor, i la principal ciutat de la zona de Casamance, al Senegal, a la desembocadura del riu Casamance. Té una població de més de 230.000 persones (estimació del 2007). És la segona ciutat més gran del Senegal, però en gran part separada de la zona nord del país per Gàmbia.

A Ziguinchor hi ha l'École française François-Rabelais, una escola francesa internacional cobrint des de l'etapa preescolar fins al collège.[1]

Història[modifica]

Com a capital de Casamance, Ziguinchor ha estat al centre del llarg conflicte de tres dècades amb el Dakar, que ha esclatat en una guerra civil oberta en més d'una ocasió. Amb una població amb una majoria de Diola i Christian,[2] els efectes d'una gran migració dels wolof musulmans que fugien de la sequera al nord durant la dècada de 1970 va provocar tensions. El 1983 durant unes protestes contra la pujada dels preus de mercat a Ziguinchor va ser reprimida violentament per les forces armades del Senegal, i sorgí un moviment insurgent anomenat Moviment de les Forces Democràtiques de Casamance (MFDC), destruint amb eficàcia l'economia de la regió. Els acords de pau del 2004, signats a Ziguinchor, suposaren una esperançadora fi de la violència, però el 2006, els enfrontaments esporàdics per una escissió del MFDC que col·locaren mines terrestres que esclataren a les zones rurals properes.[3]

Geografia[modifica]

Ziguinchor segueix depenent econòmicament del seu paper com un port de càrrega, centre logístic i embarcament de ferris. La carretera "Nationale 4" creua el riu Casamance, a l'est de la ciutat, que uneix la regió amb Bignona a uns 25 km al nord, i (a través de Gàmbia), la resta del Senegal. La ciutat té un clima tropical sec, amb una mitjana de precipitació anual acumulada de 1.547mm.[4]

El MV Joola, enfonsat el 2002, unia Ziguinchor amb Dakar. La pèrdua del transbordador (no substituït fins al 2005), segà l'enllaç principal entre Casamance i la resta del país.[5] El nou ferri, que va començar a operar regularment el 2007, rep el nom de màrtir anti-colonial local Aline Sitoe Diatta, i promet un impuls a l'economia local.[6]

A la ciutat hi ha mercats, una catedral i un aeroport. Al febrer de 2007 s'inaugurà la nova Universitat de Ziguinchor va obrir a la ciutat.[7] També hi ha una gran fàbrica d'oli de cacauet. Una destinació turística vibrant, les platges de la propera Cap Skirring van ser descoberts pels turistes estrangers en la dècada de 1960, i lloc esdevingué un dels primers complexos de Club Med. La regió de Ziguinchor és també coneguda pel cultiu de grans quantitats d'arròs, taronges, mango, plàtans, nous d'anacard, fruites tropicals i verdures, peix i gambes, gran part dels quals són processats localment i exportats de la ciutat, via el port i l'aeroport. Mauritania Airways vola dos cops a la setmana a Dakar i Nouakchott.

Una sèrie d'edificis a la ciutat han classificat per decret del govern d'històrica, com ara la catedral de Saint-Antoine de Pàdua, la Gran Mesquita Santhiaba, els edificis del cementiri i diversos edificis governamentals.[8]

Política[modifica]

En les dècades que van seguir a la independència, Ziguinchor va ser un bastió del Partit Socialista del Senegal (PS). Robert Sagna ministre en diversos dels governs del Partit Socialista, va ser també alcalde de Ziguinchor de 1984 a 2009. En l'inici de 2007 Sagna va abandonar el PS i va conduir la coalició Taku Défaraat Senegal, en un intent fallit presidencial.[9] A les eleccions legislatives de 2001, un gran esforç per part del PDS governant del president Abdoulaye Wade, que encapçalen la coalició Sopi (sumat en 2008 per And-Jëf/Pads), va ser dirigit per Abdoulaye Baldé polític de Ziguinchor, exsecretari general de la Presidència. En les eleccions de 2001, el PDS guanyà un seient Ziguinchor a l'Assemblea Nacional, i es va mantenir de nou el 2007, que va provocar l'especulació que Sagna i els dies del seu partit que dominen la política local estaven comptats. Sagna, però, va guanyar un seient legislatiu en la representació proporcional en 2007, i va continuar en les dues oficines.

Notes[modifica]

  1. ↑ "École française François-Rabelais." AEFE
  2. ↑ Caroline JUILLARD. Sub-Saharian immigration in France: from diversity to integration Arxivat 13 August 2008[Date mismatch] a Wayback Machine.. Université René Descartes-Paris V. Conference paper. University of Texas (2003) pp.9-10.
    For full population summary, see Centre culturel régional de Ziguinchor Arxivat 17 November 2007[Date mismatch] a Wayback Machine., Ministère de la Culture, du Patrimoine historique classé, des Langues nationales et de la Francophonie, Government of Senegal (2004)
  3. ↑ Ernest Harsch. Peace pact raises hope in Senegal: After 22 years, Casamance war is winding down Arxivat 14 February 2008[Date mismatch] a Wayback Machine., From Africa Renewal, Vol.19 #1 (April 2005), page 14.
    Crowds cheer Senegal peace deal, BBC, 30 desembre 2004. Casamance rebels attack town, BBC, 4 gener 2002
  4. ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 17 de juliol 2010. [Consulta: 27 desembre 2016].
  5. ↑ Eyewitness: Senegal weeps for ferry loss, BBC, 28 setembre 2002.
    Senegal restores vital ferry link, BBC, 12 novembre 2005
  6. ↑ LIAISON MARITIME DAKAR-ZIGUINCHOR : "Aline Sitoé Diatta, c'est le refus de la fatalité", selon le président, Le Soleil, 15 desembre 2007
  7. ↑ OUVERTURE DE L'UNIVERSITE DE ZIGUINCHOR Arxivat 2007-10-15 a Wayback Machine., Agance Pres Senegalais, 3 març 2007
  8. ↑ «ARRETE MINISTERIEL n° 2711 mcphc-dpc en date du 3 mai 2006». Republic of Senegal. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 27 desembre 2016].
  9. ↑ Mame Less Camara, Senegal's presidential contenders, BBC News, 22 febrer 2007

Bibliografia[modifica]

  • Jean-Claude Bruneau, Ziguinchor en Casamance : aspects géographiques de la capitale régionale du Sud Sénégalais, Université de Bordeaux III, 1975, 409 p. (Thèse de 3rd cycle) (francès)
  • Jean-Claude Bruneau, Ziguinchor en Casamance : la croissance urbaine dans les pays tropicaux, Talence, Ministère des universités, CNRS, Centre d'études de géographie tropicale, 1979 (francès)
  • Nfally Diedhiou, Administration coloniale et travail forcé en Casamance. Étude de cas du réseau routier à travers la construction de la route Tobor-Ziguinchor, Dakar, Université Cheikh Anta Diop, 2000, 119 p. + annexes, (Mémoire de Maîtrise) (francès)
  • Maguette Diop, Monographie climatique d'une station synoptique : Ziguinchor (1946–1975), Université de Dakar, 1977 (Mémoire de Maîtrise) (francès)
  • Baudouin Duquesne, Le secteur informel en Afrique. Approche théorique et étude de cas : "les barroms-sarrettes de Ziguinchor", Sénégal, 1986 (francès)
  • Mamadou Goudiaby, Monographie de la ville de Ziguinchor de 1886 à 1960 : le problème des sources, Dakar, Université Cheikh Anta Diop, 2001, 51 p. (Mémoire de DEA) (francès)
  • Caroline Juillard, Sociolinguistique urbaine : la vie des langues à Ziguinchor (Sénégal), Paris, CNRS, 1995
  • Mamadou Goudiaby, Monographie de la ville de Ziguinchor de 1886 à 1960 : le problème des sources, Dakar, Université Cheikh Anta Diop, 2001, 51 p. (Mémoire de DEA) (francès)
  • Jacqueline Trincaz, Colonisations et religions en Afrique noire. L'exemple de Ziguinchor, Paris, L'Harmattan, 1981, VIII + 360 p. (Thèse de 3rd cycle publiée) (francès)
  • Pierre-Xavier Trincaz, Colonisation et régionalisme, la double domination : exemple de Ziguinchor en Casamance, Sénégal. Etude urbaine socio-économique d'une capitale régionale d'Afrique, Paris, Université de Paris V, 1979 (Thèse de 3rd cycle publiée en 1984, Colonisation et Régionalisme. Ziguinchor en Casamance, Paris, ORSTOM, 270 p. (francès)
  • Ferdinand de Jong. Politicians of the Sacred Grove: Citizenship and Ethnicity in Southern Senegal. Africa: Journal of the International African Institute, Vol. 72, No. 2 (2002), pp. 203–220 On the political and cultural tactics of longtime mayor Robert Sagna

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ziguinchor
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ziguinchor&oldid=33405281»