Berwijn

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia físicaBerwijn (nl)
Berwinne (fr)
Vall berwijn Julémont.jpg
La vall del Berwijn entre Aubel i Julémont
Tipologia riu
Inici
Cota inicial 281 m
Estat Bèlgica
Localització Henri-Chapelle 50° 40′ 43″ N, 5° 54′ 39″ E / 50.678594444444°N,5.9107722222222°E / 50.678594444444; 5.9107722222222
Final
Localització Mosa 50° 45′ 19″ N, 5° 41′ 01″ E / 50.755355555556°N,5.6837083333333°E / 50.755355555556; 5.6837083333333
Geografia
Desguassos Mosa
Creua Províncies de Lieja i
Limburg
(Bèlgica)
Mesures i indicadors
Longitud 30,2 km
Altitud 52 m
Modifica dades a Wikidata

El Berwijn (francès: Berwinne) és un riu de Bèlgica que neix al llogaret Birven, un nucli avall del Mausoleu i cementiri americà a la frontera entre Henri-Chapelle i Aubel, a la província de Lieja a Bèlgica i que desemboca al Mosa a Moelingen.

Viaducte ferroviari sobre la vall del Berwijn a Berneau

El 1216 el comte de Dalhem va donar les terres a la vall del Berwijn, a l'aiguabarreig amb el Bel als monjos de l'orde cistercenc de l'Abadia d'Ebersbach al bisbat de Magúncia. Hi van construir l'abadia de Val-Dieu i desenvolupar la regió.[1]

Fins al 1995, el riu era força pol·luït, per l'absència de clavegueram a molts municipis i per la indústria (sulfats i hidròxids de ferro de les mines que rentaven el carbó), detergents utilitzats per rentar camions, deixalles orgàniques d'un escorxador i d'una fàbrica d'aliments, excés de nitrats utilitzats com adob als camps de conreu... A poc a poc el riu i els afluents van despol·luir-se. L'ocàs de l'extracció del carbó, dramàtic al nivell social, va ser molt benèfic per a la natura.

El 2002 un primer pas de peix va construir-se a la resclosa de Berneau, dos més van seguir el 2004 a Mortroux i al seu afluent l'Asse. A Val-Dieu es troba el darrere molí d'aigua actiu al qual es projecta una petita central hidroelèctrica.[2] La conca compta una fauna d'unes 31 espècies de peixos. Les primeres truites de mar van observar-se el 1983, quatre anys després de tancar la mina de Blegny. La captura de dos salmons atlàntics el 23 de gener de 2003 és un fet destacable a la història de la renaturalització progressiva en un quart de segle.[3]

El cabal mitjà a Dalhem és d'1,151 m³/s amb variacions estacionals entre 0,511 m³/s i 1,434 m³/s. A prop de la desembocadura al Mosa té un cabal mitjà de 3,19 m³/s.[4]

Afluents[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Berwijn Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Godesar, Heinz «Eine Insel des Friedens im Tal der Berwinne» (en alemany). GrenzEcho, 17-06-2016.
  2. Ovidio & Philipart, 2007, p. 20.
  3. Hallot, Éric. Restauration écologique des cours d'eau en Wallonie : Les cas de la Vesdre et de la Berwinne (pdf) (en francès). Lieja: Universitat de Lieja, 15/09/2016, p. 72. 
  4. Ovidio, Michaël; Philipart, Jean-Claude. Suivi scientifique de l’efficacité des nouvelles échelles à poissons sur la Berwinne aux barrages de Berneau et Mortroux. Bilan global des études et perspectives (en fr). volum 2 de Définition de bases biologiques et éco-hydrauliques pour la libre circulation des poissons dans les cours d'eau non navigables de Wallonie. Lieja: Universitat de Lieja, 2007, p. 12.  (en català: Seguit científic de l’eficàcia dels passos de peix nous sobre la Berwinne a les rescloses de Berneau i Mortroux. Definició de bases biològiques i eco-hidràuliques per la lliure circulació dels peixos en els cursos d'aigua no navegables de Valònia)
  5. Ovidio & Philipart, 2007, p. 10.

Enllaç extern[modifica | modifica el codi]

Afluents del Mosa
en orde davall->damunt

Dieze - Niers - Swalm - Roer - Geleenbeek- Geul - Jeker - Voer - Berwijn - Julienne - Llègia - Ourthe - Hoyoux - Mehaigne - Samson -Sambre - Bocq - Burnot - Molignée - Lesse - Viroin - Semois - Bar - Kuer (Chiers)

Vegeu també :MosaFrançaBèlgicaPaïsos Baixos