Pau de Praga (1635)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Pau de Praga».
Infotaula d'esdevenimentPau de Praga
Hradschin Prag.jpg
modifica
Tipustractat de pau modifica
EpònimPraga modifica
Data30 maig 1635 modifica
Localitzaciócastell de Praga modifica

La Pau de Praga del 30 de maig de 1635 va ser un tractat entre l'Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran II, i la majoria dels estats protestants de l'Imperi.[1]

Aquest tractat va portar eficaçment al final de l'aspecte de la guerra civil de la Guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648), però la guerra va continuar a causa de la continuada intervenció en territori alemany d'Espanya, Suècia, i, des de meitats de 1635, França.

Les negociacions cap a l'acord van ser instigades per l'elector de Saxònia, Joan Jordi I. Com era un príncep luterà no va decidir ser un aliat de l'Emperador fins a la intervenció sueca del 1630. Els anys de lluites, el fracàs de la revolta protestant (començada a Bohèmia), la incapacitat de tornar a imposar el catolicisme per força, i l'anhel de terminar la intervenció de potències estrangeres en els assumptes alemanys, tot combinat va portar Ferran II a la taula amb un grau de bona voluntat per a fer concessions als prínceps luterans.

Un annex al tractat, compren l'acord particular entre l'emperador i l'elector de Saxònia que va rebre les dues Lusàcia que els Habsburg havien empenyorat per pagar l'esforç de guerra i no van poder reemborsar el préstec. No li era autoritzat integrar ambdós feus al regne saxó, quedava una unió personal.[2] Es va comprometre a mantenir eternament els convents de Marienstern i Marienthal, no introduir el luteranisme com a religió d'Estat i a preservar l'statu quo ante bellum de 1618 a les parròquies. El que va tenir com a efecte que fins a la desconfessionalització ambdues religions van coexistir, una excepció en una època quan tot el poble havia d'adherir a la religió del seu sobirà.[3]

Referències[modifica]

  1. Claude Joseph Drioux. Compendio de la historia moderna: desde la toma de Constantinopla hasta la caída de Napoleón : para el uso de los establecimientos de segunda enseñanza. Librería de Rosa y Bouret, 1856, p. 244– [Consulta: 10 juliol 2011]. 
  2. «Lusàcia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Nicolas Hope, German and Scandinavian Protestantism: 1700 - 1918 (anglès) (sèrie History of the Christian Church), Oxford University Press, 1999, pàgina 61, ISBN 9780198269946 (en català: El protestantisme alemany i escandinau: 1700-1918, sèrie: Història de l'Església Cristiana)