Vés al contingut

Margarida d'Àustria (emperadriu romanogermànica)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMargarida d'Àustria

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Margarete Theresia von Spanien
(es) Margarita Teresa de España Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 juliol 1651 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort12 març 1673 Modifica el valor a Wikidata (21 anys)
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morttrastorn puerperal Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCripta Imperial de Viena Modifica el valor a Wikidata
Emperadriu consort del Sacre Imperi romanogermànic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióemperadriu consort Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolInfanta d'Espanya
Emperadriu consort del Sacre Imperi romanogermànic Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia dels Habsburg Modifica el valor a Wikidata
CònjugeLeopold I del Sacre Imperi Romanogermànic (1666–) Modifica el valor a Wikidata
FillsFerran Venceslau d'Àustria, Maria Antònia d'Àustria, Joan Leopold d'Àustria, Maria Anna d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
ParesFelip IV de Castella Modifica el valor a Wikidata  i Maria Anna d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria Teresa d'Àustria
Carles II de Castella
Joan Josep d'Àustria
Baltasar Carles d'Àustria
Felip Pròsper d'Àustria
Ferran Tomàs d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Descrit per la fontBiographisches Lexikon des Kaiserthums Oesterreich, (vol:7, p.15) Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 6793109 Modifica els identificadors a Wikidata

Margarida Maria Teresa d'Àustria (Madrid, 12 de juliol de 1651-Viena, 12 de març de 1673) va ser infanta d'Espanya, filla de Felip IV i de Maria Anna d'Àustria. Va ser emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic pel seu matrimoni amb l'emperador Leopold I.

Biografia

[modifica]

Primers anys

[modifica]

Va néixer al Reial Alcàsser de Madrid el 12 de juliol de 1651,[1] filla del rei Felip IV de Castella i de la seva segona muller, Maria Anna d'Àustria. Era neta, per via paterna, del rei Felip III i de Margarida d'Àustria i, per via materna, de l'emperador Ferran III i de Maria Anna d'Àustria. Va ser batejada a la capella pel nunci de la Santa Seu assistit d'altres prelats. La padrina va ser la infanta Maria Teresa.[2]

Durant uns anys, la impossibilitat de la infanta Maria Teresa de ser la successora, pel seu casament amb Lluís XIV de França, i la mort del seu germà, el príncep Baltasar Carles, va fer que Margarida fos vista com una ferma hereva de la monarquia, davant la manca, encara, d'hereus mascles per part de Felip IV. Tanmateix, finalment acabarien naixent els seus germans petits, especialment el futur Carles II.[1]

Matrimoni

[modifica]

Va esdevenir emperadriu pel matrimoni amb Leopold I, el 12 de setembre de 1666,[2] una aliança dinàstica dins de la família Habsburg per fer front a França.[1] Va ser mare de quatre fills, dels quals només va arribar a la maduresa la filla gran.[2]

Malgrat que Margarida fou casada quan tan sols tenia catorze anys, la infanta espanyola aconseguí formar al costat de l'emperador Leopold I un matrimoni feliç amb interessos i gustos semblants entre els quals l'art, i en especial la pintura, hi tenien un espais preponderant.

Mort

[modifica]

Va morir amb només 21 anys, el 12 de març de 1673.[2] El seu marit es tornà a casar, aquesta vegada amb la princesa Elionor del Palatinat-Neuburg, cunyada del rei Carles II d'Espanya, germà de Margarida.

Arts

[modifica]

La infanta ha sigut retratada en diverses ocasions per diversos artistes, entre ells Velázquez, Edgar Degas i Pablo Picasso, qui li va dedicar diverses obres a la seva sèrie de Las Meninas.[3]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Sanz Ayán, Carmen. «Margarida Maria Teresa d'Àustria» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 14 juliol 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Flórez, Enrique. Memorias de las reynas catholicas (en castellà). vol. 2. Madrid: Antonio Marín, 1761, p. 936, 940. 
  3. Oblidant Velázquez. Las Meninas. Barcelona: Museu Picasso, Ajuntament de Barcelona, 2008.