Maria Teresa d'Àustria (reina de França)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMaria Teresa d'Àustria
Diego Velázquez 030.jpg
modifica
Nom original(fr) Marie-Thérèse d'Autriche modifica
Biografia
Naixement10 setembre 1638 modifica
Madrid modifica
Mort30 juliol 1683 modifica (44 anys)
Versalles modifica
Lloc d'enterramentbasílica de Saint-Denis modifica
Regent
modifica
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana modifica
Activitat
OcupacióRegent modifica
Altres
TítolInfant d'Espanya, reina de França (oc) Tradueix i reina consort modifica
FamíliaDinastia dels Habsburg modifica
CònjugeLluís XIV de França (1660–1683) modifica
FillsLluís de França
Maria Teresa de França
Philippe-Charles de France
Anne-Élisabeth de France
Marie-Anne de France
Louis François d'Anjou
Louis François de Bourbon, Duc d'Anjou (en) Tradueix
Philippe Charles de Bourbon, Duc d'Anjou (en) Tradueix
Anne Elisabeth de Bourbon (en) Tradueix modifica
ParesFelip IV de Castella modificaIsabel de França modifica
GermansMargarida d'Espanya, Carles II de Castella, Joan Josep d'Àustria, Baltasar d'Habsburg i Felip Pròsper d'Habsburg modifica
ParentsFelip V d'Espanya (net)
Margarida d'Àustria (àvia paterna)
Felip III de Castella (avi patern)
Maria de Mèdici (àvia materna)
Enric IV de França (avi matern) modifica
Premis
Signatura
Signature of Marie Thérèse d'Autriche in 1663 at the marriage of Henri Jules de Bourbon and Anne of Bavaria.jpg modifica

Royal Monogram of Marie Thérèse of Austria.svg modifica

IMDB: ch0065505 Modifica els identificadors a Wikidata

Maria Teresa d'Àustria i de Borbó (Madrid, 20 de setembre de 1638Versalles, 30 de juliol de 1683)[1] va ser una infanta d'Espanya, reina consort de França i de Navarra pel seu casament amb Lluís XIV el 1660.

Biografia[modifica]

Primers anys[modifica]

Filla de Felip IV de Castella i d'Isabel de Borbó, néta per la banda materna d'Enric IV de França. La seva infància la passar en solitud, car l'únic germà viu, Baltasar Carles, va morir el 1646. Residint a la cort, al Reial Alcàsser de Madrid, va rebre una educació basada en el catolicisme i essent una nena tenia la convicció de casar-se amb un rei, possiblement el de França, tot i que no parlava el francès.[1]

Matrimoni[modifica]

En el context de la Guerra dels Trenta Anys, van enfrontar-se Espanya i França, i finalment van cessar les hostilitats amb la Pau dels Pirineus (1660), signada a l'illa dels Faisans, i on Espanya cedia diversos territoris a França, entre ells el Rosselló i l'Artois. Una de les condicions importants va ser dur el casament de la infanta amb el seu cosí i rei, Lluís XIV. A les capitulacions matrimonials constava que la futura reina rebria un dot de 500.000 escuts d'or, lliurats més endavant, a condició de renunciar al seu dret d'heretar el tron. Amb, el representant diplomàtic francès durant els acords de pau, Giulio Mazzarino, sabia que aquesta quantitat monetària seria difícil de pagar, deixant la possibilitat de l'herència de la corona espanyola. De fet, anys més tard, el seu nét, Felip de Borbó, va esdevenir rei d'Espanya per testament de Carles II.[1]

Els contraents es van conèixer en aquell moment i sembla que van causar-se bona impressió. Finalment, el matrimoni per poders va tenir lloc a Hondarribia el 3 de juny de 1660. Lluís XIV va ser representat per Luis Méndez de Haro. La boda de presència va tenir lloc a Saint-Jean-de-Luz el dia 9 del mateix mes, amb la presència de la reina vídua de França, Anna d'Àustria, tia de la infanta.[1]

Reina de França[modifica]

La parella reial es va oferir sempre respecte i estimació, tot i que l'amor no va evitar que Lluís XIV tingués diverses amants que la reina coneixia, els fills de les quals va arribar a ennoblir, una cosa que la humiliava. A partir de la mort de Mazzarino, el rei va començar el seu govern més absolutista, i mentrestant la reina seguia els canvis del regne i el moviment cultural francès, interessant-se pel teatre i observant la construcció de diversos projectes reials, principalment el palau de Versalles, on es va traslladar oficialment la cort el 1682. A causa de l'enorme personalitat política de Lluís, Maria Teresa va quedar a la penombra sense cap mena d'activitat política, moltes vegades sense poder actuar davant dels atacs al seu país d'origen. Una d'aquestes guerres fou la de Devolució (1667-1668), que va esclatar quan, a la mort de Felip IV, el rei de França va reclamar el dot de la seva esposa, amb la qual va obtenir diversos territoris a Flandes.[1]

Maria Teresa també es va mostrar disconforme amb la repressió violenta exercida en contra dels hugonots, dels quals deia s'havia de resar per ells i no matar-los.[1]

Mort[modifica]

Durant una estada a Versalles, la reina va posar-se malalta a causa d'un abscés sota el braç. Els metges la van sotmetre a diverses sagnies, però el seu estat va empitjorar ràpidament. El rei, que estava al seu costat, va haver de retirar-se com indicava l'etiqueta. El 30 de juliol de 1683 va morir rodejada del seu fill, el Delfí, i algunes de les seves dames.[1]

Descendència[modifica]

Va tenir tenir un total de sis fills, només un va arribar a la vida adulta:[1]

  • Lluís (1661-1711), conegut com el Gran Delfí
  • Anna Elisabet (1662)
  • Maria Teresa (1664)
  • Maria Anna (1667-1672)
  • Felip Carles (1668-1670)
  • Lluís Francesc (1671)

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Teresa d'Àustria
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 García Louapre, Pilar. «María Teresa de Austria y Borbón» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 11 agost 2018].