Llista de comtes d'Anjou

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Llista dels comtes d'Anjou, després ducs d'Anjou.

Comtes d'Anjou no hereditaris[modifica]

Comtes d'Anjou hereditaris[modifica]

Robertians 
Ingelgerians 
Plantagenet
[1]
Armes de Jofré V Plantagenet
Capets directes
Armes dels comtes capets d'Anjou
Casa de Valois

Ducs d'Anjou[modifica]

El 1360, l'Anjou fou erigit en ducat.

Armes dels ducs d'Anjou
Casa de Valois

Ducs d'Anjou (feu atribuït)[modifica]

A la mort de Carles IV, el ducat d'Anjou fou oficialment agregat a la corona. El comtat fou atribuït en apanage a diversos prínceps (apanagistes) de la casa de Valois i de Borbó que van portar el títol sense originar dinasties.

Títol de cortesia[modifica]

Casa de Borbó d'Espanya 

El títol de «duc d'Anjou» el porta des de l'inici del segle XX la branca dels Borbons sorgida de Felip V, esdevingut el representant més gran de la casa dels Capets i per tant hereu legitimista de la corona francesa, després de la mort el 1883 del comte de Chambord, darrer hereu de Lluís XV de França.

Descendents de Felip V, duc d'Anjou abans d'esdevenir rei d'Espanya, aquesta branca dels Borbons, que no tenia pas el ducat d'Anjou en va conservar el blasó a les armes d'Espanya. La branca vella va reprendre les armes de França.

  • 1918-1931 : Jaume de Borbó (1870-1931), «duc de Madrid», el més vell dels descendents de Felip de França (1683-1746), duc d'Anjou que va esdevenir Felip V, rei d'Espanya.
  • 1931-1936 : Alfons Carles de Borbó (1849-1936), «duc de Sant Jaume» (1931), oncle de l'anterior; proclamat «duc d'Anjou» pels seus partidaris francesos, si bé sembla que no va utilitzar el títol
  • 1946-1975 : Jaume Enric de Borbó (1908-1975), «duc d'Anjou, de Segovia i de Toledo»[2] (1935) cosí de l'anterior.
  • 1975-1989: Alfons de Borbó i Dampierre, duc d'Anjou i de Cadis[3] (1972), fill de l'anterior.
  • 1989 - Lluís de Borbó (1974), «duc d'Anjou»[4] (1984), fill de l'anterior, cap de la casa dels Capets.
Casa d'Orleans

El títol de «duc d'Anjou» fou agafat també des de 2004 per un membre de la casa d'Orleans, sorgida de Felip, duc d'Orleans, segon fill del rei Lluís XIII. Aquesta branca ha esdevingut pretendent orleanista de la corona de França, després de la mort el 1883 del comte de Chambord.

Vegeu també[modifica]

Notes i referències[modifica]

  1. Titles of the counts and dukes of Anjou
  2. Bottin mondain 1973, V° Ajou, Ségovie et Tolède (Duc d'), pàg. 459.
  3. Bottin mondain 1980, V° Ajou, Ségovie et Tolède (Duc d'), pàg. 358.
  4. Bottin mondain 2004, 2008, V° "Bourbon (Maison royale de)".
  5. Títol esmentat per Jacques Leclercq, a Droites conservatrices, nationales et ultras : dictionnaire 2005-2010, Paris : L'Harmattan, 2010, pàg. 20.
  6. el títol no figura pas al Bottin mondain 2009, V° Famille d'Orléans on en canvi apareix un príncep Carles-Lluís d'Orleans titulat «duc de Chartres».
  7. «Nueva polémica entre los Orleans y los Borbones» a nueva-polemica-entre-los-orleans-y-los-borbones, ABC, 10/12/2004.