Lluís Alfons de Borbó

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaLluís Alfons de Borbó
Louis de Bourbon.jpg
Nom original Louis de Bourbon
Dades biogràfiques
Naixement 25 d'abril de 1974 (44 anys)
Madrid
Religió Cristianisme
Altres dades
Títol Duc
Dinastia House of Capetian-Bourbon
Cònjuge Marie Marguerite, Duchess of Anjou
Fills
Pares Alfons de Borbó i DampierreCarmen Martínez-Bordiú y Franco
Germans
Premis i reconeixements

Escut d'armes de Lluís Alfons de Borbó
Modifica dades a Wikidata

Lluís Alfons Gonçal Víctor Manuel Marc de Borbó i Martínez-Bordiú (Madrid, 25 d'abril de 1974), anomenat en França Louis Alphonse de Bourbon, és un aristòcrata espanyol, pretendent legitimista al tron de França i considerat pels seus seguidors com el rei Lluís XX de França i Navarra.

Biografia[modifica]

És fill d'Alfons de Borbó i Dampierre, duc de Cadis i de María del Carmen Martínez-Bordiú Franco, néta del dictador d'Espanya Francisco Franco. Atès que alguns sectors monàrquics francesos consideraven al seu pare cap de la Casa de Borbó de França, i hereu per tant dels seus últims reis de la dinastia Borbó des de la mort del seu pare, l'infant Jaume de Borbó en 1975, és un dels pretendents al tron francès. La pretensió dels Borbó no és recolzada pel conjunt dels monàrquics francesos (els orleanistes són partidaris d'Enric d'Orleans, descendent de l'últim rei de França, Lluís Felip I de França; els bonapartistes recolzen Joan Cristòfor Bonaparte, emparentat amb els emperadors Napoleó I, Napoleó II i Napoleó III).

Els seus pares es van divorciar en 1982 i van obtenir la nul·litat eclesiàstica en 1986. La seva mare s'ha tornat a casar dues vegades i Lluís Alfons té una germana, María Cynthia Rossi, per part de la seva mare.

El 7 de febrer de 1984, el germà gran de Lluís Alfons, Francesc d'Assís, va morir a Pamplona, a conseqüència d'un accident de trànsit ocorregut a Cintruénigo, Navarra, quan tornava d'esquiar d'Astún.[1][2] Des d'aquell moment, Lluís Alfons va ser considerat pels legitimistes francesos successor del seu pare.[3]

Luis Alfonso va realitzar els seus estudis primaris al col·legi hispano-francès Molière de Pozuelo de Alarcón. Posteriorment, va cursar en el Liceu Francès de Madrid estudis secundaris, i es va llicenciar en Ciències Empresarials en CUNEF, realitzant a continuació un màster en Finances també a Madrid. Va treballar diversos anys per al banc BNP Paribas a Madrid.

Pretensions nobiliàries[modifica]

En 1987, el govern espanyol va establir que el títol de duc de Cadis no era hereditari en estar vinculat tradicionalment a la Corona. Tampoc se li reconeix cap altre títol dels quals pretén, com el de duc d'Anjou, duc de Touraine o duc de Borbó, ni tampoc el tractament d'Altesa reial que reclama, doncs no li han estat concedits pel rei i, per tant, no tenen cap validesa.[4] Per part de mare, Carmen Martínez-Bordiú reclama per a si mateixa el títol de marquesa de Villaverde, atès que ella és la filla primogènita del matrimoni entre Cristóbal Martínez-Bordiú, X Marquès de Villaverde, i María del Carmen Franco Polo, I duquessa de Franco i marquesa vídua de Villaverde i aquesta va ser apartada per la seva condició de dona, aquest títol l'ostenta ara el seu germà Francisco Franco y Martínez-Bordiú, XI marquès de Villaverde i II senyor de Meirás, per tant i sabent que la llei es posarà de part de la seva filla Carmen ha designat en el seu testament que quan ella mori el seu fill serà II duc de Franco, però aquest haurà de passar a la seva germana el marquesat de Villaverde convertint-se en la XII marquesa de Villaverde, títol que passarà al seu fill primogènit, és a dir a Lluís Alfons, sent el XIII marquès de Villaverde.

Defunció del seu pare[modifica]

El 30 de gener de 1989, el seu pare, Alfons de Borbó, va morir accidentalment esquiant a les Muntanyes Rocoses, en Estats Units i Luis Alfonso es va convertir pels legitimistes en cap de la Casa de Borbó de França i pretendent al tron. Si regnés, ho faria com a Lluís XX de França. No obstant això, Lluís Alfons va refusar anar a viure amb la seva mare a França, preferint romandre a Madrid amb la seva àvia materna, Carmen Franco y Polo.[5][6]

Matrimoni[modifica]

El 6 de novembre de 2004 va contreure matrimoni amb la veneçolana María Margarita Vargas Santaella en la Romana (República Dominicana). Cap membre de la família reial espanyola va assistir a l'enllaç. El matrimoni va viure diversos anys a Veneçuela, on Lluís Alfons va treballar en el Banco Occidental del Descuento, propietat del seu sogre, el banquer Víctor José Vargas Irausquín.[7] El matrimoni té tres fills:

El 18 de setembre de 2010, Lluís Alfons es va traslladar a viure a Madrid, amb la seva esposa i fills. Actualment exerceix el càrrec de vicepresident internacional del Banco Occidental del Descuento,[8][9] tot i que al web del propi banc apareix només com a un dels directors suplents.[10]

Distincions honorífiques[modifica]

Com a successor legitimista al tron de França, Lluís Alfons de Borbó ostenta el Gran Mestratge de les Reials Ordes del Regne de França. A més, mentre que Cap de la Casa de Borbó francesa, ha rebut quatre distincions.

Ordes franceses
Ordes estrangeres

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Apezarena Armiño, José. Plaza & Janès Editores. Luis Alfonso de Borbón, un Príncipe a la espera (en es), 2007. ISBN 978-84-01-30552-8. .
  • David Botello. Espejo de Tinta. Luis Alfonso de Borbón. Un rey sin trono (en es), 2007. ISBN 978-84-96280-93-9. .
  • Yves Derai, Jean-Baptiste Giraud. éd. Du Moment. Un Roi pour la France ?, 2014. ISBN 978-2354172480. .
  • Yves-Marie des Hauts de Bellevue, À propos de la translation du cœur de Louis XVII et du mariage de Louis XX, Paris, éditions généalogiques de la Voûte, 2004.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís Alfons de Borbó Modifica l'enllaç a Wikidata