Legitimisme

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

El legitimisme és una doctrina política[1] sorgida en l'onada revolucionària de finals del segle XVIII, principis del XIX, que s'oposava als principis liberals i racionals de la Revolució Francesa i que creia que els monarques havien de ser homes de la dinastia tradicional. Fa referència especialment als partidaris -després de la revolució del 1830- de la branca dels Borbó francesos representants de Chambord, nét de Carles X.[2]

Va ser teoritzada pels contra-revolucionaris o emigrats francesos, que varen abandonar el país durant la Revolució per oposició a la qual. Defensava el dret dinàstic i diví enfront dels nous principis il·lustrats que qüestionaven la legitimitat heretada.

En el Congrés de Viena de 1815 i en la Santa Aliança hi és molt present la ideologia legitimista i servia per enquadrar en ella a qualsevol defensa del tradicionalisme enfront de les demandes oberturistes de la burgesia.

Un gran exponent en són els monarques de l'est d'Europa com Àustria o Prússia i alguns polítics com Metthernich.

Bibliografia[modifica]

  • Luis Alfonso de Borbón, un príncipe a la espera. 1ª. Barcelona: Plaza & Janés, 2007, p. 42-46. ISBN 84-013-05-527.  (castellà)
  • D.Thomson, Storia d'Europa dalla Rivoluzione francese ai nostri giorni, Feltrinelli, Milano, 1961 (italià)

Referències[modifica]

  1. «termine». [Consulta: 22 juliol 2018].
  2. «legitimisme | enciclopèdia.cat» (en ca). [Consulta: 23 juliol 2018].

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Legitimisme Modifica l'enllaç a Wikidata