Folc III Nerra
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 970  | ||
| Mort | 21 juny 1040 (69/70 anys) Metz | ||
| Sepultura | Centre-Vall del Loira | ||
| Comte d'Anjou | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | aristòcrata | ||
| Altres | |||
| Títol | Comte | ||
| Família | Ingelgerians | ||
| Cònjuge | Hildegarda de Sundgau (1000–) Elisabet de Vendôme (989–) | ||
| Fills | Adela de Vendôme-Anjou (  ) Elisabet de VendômeJofré II Martell ( ) Hildegarda de SundgauErmengarda d'Anjou ( ) Hildegarda de Sundgau | ||
| Pares | Jofré I Grisegonelle i Adele de Meaux | ||
| Germans | Hug de Chalon Ermengarde-Gerberga d'Anjou | ||
.jpg)
Folc III Nerra (970 - Metz, 21 de juny de 1040) va ser un dels primers comtes d'Anjou, considerat un dels primers grans constructors de castells medievals. S'estima que Folc va construir aproximadament 100 castells, així com abadies, a tot el Vall del Loira. Va lluitar en successives guerres amb els seus veïns a Bretanya, Blois, Poitou i Aquitània, i va fer quatre pelegrinatges a Jerusalem durant la seva vida. Va tenir dues esposes i tres fills. Fou el fill i successor de Jofré I Grisegonelle al comtat d'Anjou.
Folc va acabar el seu primer castell a Langeais, 104 km a l'est d'Angers, a la vora del Loira.[1] Com moltes de les seves construccions, va començar com una torre de fusta, i finalment va ser substituïda per una estructura de pedra, fortificada amb murs exteriors i equipada amb una torre de parets gruixudes anomenada donjon en francès (font de la paraula anglesa "dungeon", que, però, implica un celler en lloc d'una torre). La va construir al territori d'Odó I, comte de Blois, i van lluitar una batalla per ella el 994. Però Odó I va morir d'una malaltia sobtada, i el seu fill i successor, Odó II, no va aconseguir desallotjar Fulc.
Biografia
[modifica]Folc era el fill i successor de Jofré I Grisegonelle al comtat d'Anjou, també conegut com a Jofré Grisegonelle, i d'Adela de Meaux,[2] filla de Robert de Vermandois, comte de Meaux i Troyes, i Adelaida de Borgonya. Tenia una germana gran, Ermengarda-Gerberga d'Anjou, que es va casar amb Conan de Bretanya, i un germà petit, Geoffrey.[2] Un germanastre, Maurici, va néixer el 980.[3]
Folc es va casar amb Elisabet de Vendôme (c. 979–999), filla del comte Bouchard de Vendôme,[4] i van tenir una filla, Adèle,[2] que es va casar amb Bodon, fill de Landry, comte de Nevers. El seu fill gran, Bouchard, va heretar Vendôme. La mort d'Elisabet es relata a les Cròniques de Saint-Florent : Elisabet va ocupar la ciutadella d'Angers amb alguns partidaris i, mentre estava assetjada per Fulc, va caure des d'una gran altura i després va ser cremada a la foguera per adulteri.[5]
Posteriorment, Folc es va casar amb Hildegarda de Sundgau, la família de la qual era de Lorena, cap al desembre de 1005.[6] Van tenir dos fills: Geoffrey II, el 1006,[7] que va ser conegut com a Geoffrey Martel i va succeir a Fulc com a comte d'Anjou el 1040.[8] i Ermengarda Blanche, nascuda en algun moment de l'any 1017.[2]
El 988 un atac del seu cunyat Conan de Rennes a Angers va fracassar i a l'aventura van morir dos fills de Conan.
El 991 Blois va conquerir Melun gràcies a la traïció del seu castellà i Folc que era gendre del comte de Vendôme el va ajudar a recuperar-lo junt a forces del rei. Però després de retirar-se les forces reials el comte Eudes de Blois va cridar als seus vassalls (el vescomte de Châteaudun, el senyor de Saumur, i el senyor de Saint Aignan) i va atacar Folc, que va aconseguir la victòria en una batalla complicada (en la que fou fet presoner) i després anà a assetjar Tours que va ocupar, i Eudes va haver de demanar la treva.
El 992 va lluitar altra vegada amb Conan de Rennes que va intentar conquerir Nantes però fou rebutjat pel comte local i per Folc a la batalla de Conquereuil o Conquereaux (27 de juny) i Conan va morir a la lluita i el Mauges fou annexionat a Anjou.
El 996 va morir Eudes de Blois i el va succeir el seu fill Eudes II que va obtenir (pel matrimoni de la seva mare Berta de Borgonya amb el rei Robert el pietós) l'aliança del rei de França, que el va ajudar a reconquerir Tours.
Vidu el 999 es va tornar a casar. Va peregrinar a Terra Santa cap al 1006-1007 i mentre era fora alguns senyors fidels al comte de Blois van atacar els seus dominis així que en tornar va fer atacar Blois per Lisoie de Bazouges i Sulpici de Buzancais.
Fulc també va emprendre quatre pelegrinatges a Jerusalem: el primer i el segon com a penitent buscant perdó pels pecats, i el tercer i el quart per protegir els pelegrins. L'any 1003, El 1014-1015, Fulc va viatjar a Jerusalem per al seu primer pelegrinatge. El viatge va creuar els Alps al coll del Gran Bernat, a l'actual Suïssa, després per terra fins a Bari, a la península italiana meridional (normalment es feia una parada a Roma) i per vaixell fins a Terra Santa. El viatge va durar fins a sis mesos, a través d'un territori profundament perillós.[9]
El 1016 Blois va iniciar la guerra i es va lliurar batalla a Pontlevoy que va decantar-se per Folc i va seguir una treva d'algun temps més tard trencada.
El 1026, en mig de nous conflictes amb Blois, Folc va conquerir Saumur. El 1034 va fer el tercer pelegrinatge i en tornar va entrar en guerra amb el seu fill Godfred Martell comte de Vendôme i que tenia presa per rebre el comtat d'Anjou. La guerra va durar fins al 1039 i Folc va guanyar. Al mateix any 1039 va reconquerir Montbauzon, ocupat per Blois i va conquerir Chinon.
Va morir el 21 de juny del 1040 quan tornava a peregrinar a Terra Santa.
Referències
[modifica]- ↑ Kennedy, 1995, p. 12.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Bachrach, 1993, p. 262.
- ↑ Bachrach, 1993, p. 14.
- ↑ Bachrach, 1993, p. 16.
- ↑ Bachrach, 1993, p. 76.
- ↑ Bachrach, 1993, p. 100.
- ↑ Bachrach, 1993, p. 102–103.
- ↑ Bachrach, 1993, p. 253.
- ↑ Jonathan Sumption, The Age of Pilgrimage, The Medieval Journey to God, Paulist Press, 2003
Bibliografia
[modifica]- Bachrach, Bernard S. Fulk Nerra, the Neo-Roman Consul, 987–1040. University of California Press, 1993.
- Kennedy, Hugh. Crusader Castles. Cambridge University Press, 1995.
