Regne d'Alemanya

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaRegne d'Alemanya
Königsbanner 14Jh.svg Coat of arms of King of Germany.svg

Localització
Kingdom of Germany 1004.svg Modifica el valor a Wikidata
 50° 27′ 17″ N, 9° 31′ 42″ E / 50.454636°N,9.528352°E / 50.454636; 9.528352Coord.: 50° 27′ 17″ N, 9° 31′ 42″ E / 50.454636°N,9.528352°E / 50.454636; 9.528352

CapitalRatisbona Modifica el valor a Wikidata
Població
Idiomaalemany
llatí Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació843
919
Dissolució962 Modifica el valor a Wikidata
SegüentSacre Imperi Romanogermànic Modifica el valor a Wikidata
Economia
MonedaPfennig Modifica el valor a Wikidata

El Regne d'Alemanya va ser un estat medieval, sorgit de la França Oriental el segle x.

La porció est de l'Imperi Carolingi sorgida del Tractat de Verdun el 843 estava constituïda per una població que mai no fou completament franca, sinó que incloïa grans nombres de saxons, bavaresos, turingis, alamans i frisis. Quan el tron va passar a una dinastia no franca (els liudolfings), el terme Regnum Teutonicum o Teutonicorum va començar a utilitzar-se de manera informal. A l'alta edat mitjana era palès el caràcter germànic de la unió dels ducats arrel.

A mesura que la resta dels estats del Sacre Imperi Romà es van anar separant de la seva òrbita, el Regne Alemany es va convertir en sinònim de l'Imperi, i en temps del Renaixement el "Sacre Imperi Romà de la Nació Alemanya" va unir els dos conceptes. En aquest sentit, el Regne d'Alemanya va perdurar fins a l'abdicació de Francesc II el 1806.

El terme rex Teutonicorum (rei dels Alemanys) va ser usat per primer cop durant la Controvèrsia de les Investidures pel papa Gregori VII. Al segle xii, per tal de remarcar el caràcter imperial i transnacional del seu càrrec, els emperadors van començar a fer servir el títol de rex Romanorum (Rei dels Romans) un cop eren elegits pels prínceps electors.

Denominació[modifica]

El terme està documentat des del segle XI, quan es va generalitzar en la llengua de la cancelleria papal a partir de Gregori VII en 1075, quan va exloure Enric IV i el seu rival Rodolf de Suàbia de la condició d'emperador,[1] però no en els documents oficials dels governants romano-alemanys. Anteriorment, en paral·lel, s’utilitzaven termes com França oriental, trans rhenum (darrere del Rin), Austràsia o Germania, basats en les províncies romanes del mateix nom. Al segle X, el terme teutonicus, una llatinització del concepte d’origen de la paraula actual alemanya, es pot entendre com una designació d’una llengua o d’una tribu.

Referències[modifica]

  1. Cowdrey, H. E. J.. Pope Gregory VII, 1073-1085 (en anglès). Clarendon Press, 1998, p. 631. ISBN 0191584592. 

Vegeu també[modifica]