Enric I de Baviera
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | c. 920  Nordhausen | ||
| Mort | 1r novembre 955 (34/35 anys) Herzberg am Harz | ||
| Sepultura | Niedermünster (en)  | ||
| Duc de Baviera | |||
| 948 – 955 ← Bertold de Baviera – Enric II de Baviera → | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | feudatari | ||
| Altres | |||
| Títol | Duc de Lotaríngia (940–940) | ||
| Família | Dinastia otoniana | ||
| Cònjuge | Judith de Baviera | ||
| Fills | Gerberga II, Hedwig de Suàbia, Enric II de Baviera | ||
| Pares | Enric I d'Alemanya i Matilde de Saxònia | ||
| Germans | Edwiga de Saxònia Gerberga de Saxònia Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic Brunó de Colònia Thankmar | ||
Enric I (919/921 – 1 de novembre del 955) va ser duc de Baviera.
Orígens
[modifica]Era el fill segon del rei Enric l'Ocellaire i de la seva esposa Matilda.
Desavinences amb Otó I
[modifica]Va iniciar una revolta contra el seu germà gran Odó I de França el 938 juntament amb Eberard de Francònia i Gislebert de Lotaríngia, creient que estava en el seu dret de reclamar la corona. El 939 va ser vençut a Birten i es va veure obligat a fugir. Es va exiliar a la cort del rei Lluís IV de França. Va tornar, però, i es va reconciliar amb Otó, qui li va tornar la seva confiança atorgant-li el ducat de Lorena.
Malgrat tot, no va aconseguir establir la seva autoritat al ducat i, com a conseqüència, va ser destituït. Aleshores Enric va provar d'assassinar el seu germà Otó la primavera del 941 a Quedlinburg, però va ser descobert a temps. Va complir captiveri a Ingelheim fins que, considerant que ja havia expiat el seu pecat, va ser alliberat el Nadal d'aquell mateix any.
Duc de Baviera
[modifica]El 948 es va convertir en duc de Baviera en casar-se amb Judit de Baviera (filla de Welf I). Com a duc de Baviera es va veure implicat en guerres, de vegades en defensa dels seus territoris contra els hongaresos, i altres per ampliar-los, de manera que va annexionar-se Friül. Va fer d'intermediari perquè el seu germà es casés amb Adelaida reina a Pavia el 951. Entre el 953 i el 954 va fer front a una revolta promoguda per Liudolf, duc de Suàbia i per Conrad el Roig de Lotaríngia.
Mort i herència
[modifica]Va morir el 955 a l'abadia de Pöhlde. El va succeir el seu fill Enric II com a duc de Baviera. Les seves despulles van ser soterrades al monestir Niedermünster a Regensburg,on també hi és la tomba de la seva esposa Judit.
-
Niedermünster
