Gerberga de Saxònia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGerberga de Saxònia
Gerberga.jpg
modifica
Nom original(fr) Gerberge de Saxe modifica
Biografia
Naixement913 modifica
Nordhausen modifica
Mort969 ↔ 984 modifica (1106/1107 anys)
Laon modifica
Lloc d'enterramentAbadia de Saint-Remi modifica
Abbesse de Notre-Dame de Soissons (fr) Tradueix
959 – modifica
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana modifica
Activitat
OcupacióPolítica modifica
Altres
TítolKing of West Francia (en) Tradueix (939–954)
Duc de Lotaríngia (928–939) modifica
FamíliaDinastia Otoniana modifica
CònjugeGislebert de Lotaríngia (928–)
Lluís IV de França (939–) modifica
FillsAlberade de Lotharingie (fr) Tradueix
Hedwige de Lotharingie (fr) Tradueix
Henry of Lothringia (en) Tradueix
Gerberge of Lorraine (en) Tradueix
Lotari I de França
Matilda de França
Carles de Lotaríngia
Prince Charles des Francs (en) Tradueix
Henri, Duc de Lorraine (en) Tradueix modifica
ParesEnric I d'Alemanya modificaMatilde de Saxònia modifica
GermansEdwiga de Saxònia, Enric I de Baviera, Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic, Brunó de Colònia i Thankmar (en) Tradueix modifica

Gerberga de Saxònia (913/914 - 5 de maig del 984 a Reims o 3 de febrer de 969 a Laon [1]) fou duquessa de Lotaríngia i va ser després reina de França.

Descrita com ben educada i intel·ligent, sempre va estar amb el seu marit (almenys amb el segon) en totes les seves expedicions i batalles. Va organitzar la defensa de la ciutat de Laon assetjada per les tropes d'Hug el Gran. Quan el rei Lluís IV va ser capturat pel duc de Normandia, va lluitar pel regne i va negociar el seu alliberament, probablement amb l'ajuda del seu germà Otó I.

El 954 va tornar a quedar vídua i fou regent durant la minoria del seu fill Lotari amb el suport de la seva germana, la vídua d'Hug el Gran i el seu germà Brunó, arquebisbe de Colònia. A continuació va poder controlar les revoltes dels grans vassalls del regne i va arreglar el matrimoni del seu fill Lotari el 966 amb Emma d'Itàlia, neboda política, per fer aliança amb Alemanya.

Va morir a Reims, el 969, segons algunes fonts, o 984 segons altres; a la làpida a l'interior de l'abadia de Sant Remigi de Reims es llegeix el seu nom i la data de la seva mort: 969. Està enterrada al cor de l'abadia de Saint-Remy de Reims.

Família[modifica]

Era la filla d'Enric I l'Ocellaire, rei d'Alemanya i de Matilde de Reingelheim (Santa Matilde) i germana de l'emperador Otó I, emperador del Sacre Imperi. Es va casar el 928/929 amb Gislebert duc de Lotaríngia (? - 939), al que va donar quatre fills:

Gislebert va morir durant una batalla perduda a l'octubre de 939 contra l'emperador Otó I, en la que es va ofegar al Rin mentre intentava fugir. La duquessa Gerberga es va tornar a casar a finals de 939 amb el rei de França Lluís IV d'Ultramar (921 -954) al que va donar set fills:

  • Lotari (941 -986), el seu successor en el tron de França;
  • Matilde, (943 - 992) casada el 964 a Conrad III de Borgonya, anomenat el Pacífic;
  • Carles o Carloman, va néixer el 945 i va morir abans de 953;
  • Una nena nascuda el 947/948;
  • Lluís (948 - 954);
  • Carles, duc de Baixa Lorena (953 -991);
  • Enric (953 - 953), bessó de Carles de Baixa Lotaríngia.

Notes[modifica]

  1. Les terceres nones de febrer, segons l'obituari de Saint-Remy de Reims segon Obits mémorables tirés de nécrologes luxembourgeois, rémois et messins, Revue Mabillon VI (1910-1911), pàg. 273

Bibliografia[modifica]

  • Cristià Bouyer, Dictionnaire des Reines de France, Librairie Académique Perrin, 1992 ISBN 2-262-00789-6
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gerberga de Saxònia