Matilde de Saxònia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMatilde de Ringelheim, o
Matilde de Saxònia
Ptacnik Mechtilda2.jpg
Miniatura amb Matilde i el rei Enric, de la Chronica regia Coloniensis, s. XII
Biografia
NaixementMathildis
ca. 895
Enger (Ducat de Saxònia, actual districte de Herford, Renània del Nord-Westfàlia)
Mort14 de març de 968
Abadia de Quedlinburg (Saxònia-Anhalt)
Lloc d'enterramentA la cripta de l'abadia de Quedlinburg 
Abadessa
modifica
Dades personals
ReligióCristianisme modifica
Activitat
OcupacióPolítica modifica
Orde religiósOrde de sant Benet modifica
santa, reina, vídua
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
CanonitzacióPoc després de 968 , Quedlimburg nomenat per Canonització per aclamació
Festivitat14 de març
Esdeveniment significatiuDuquessa de Saxònia i reina, consort d'Enric I d'Alemanya
IconografiaCom a reina
Altres
TítolDuquessa i reina consort modifica
CònjugeEnric I d'Alemanya modifica
FillsEdwiga de Saxònia
Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic
Gerberga de Saxònia
Enric I de Baviera
Brunó de Colònia
Bruno Herzog von Lothringen (en) Tradueix modifica
ParesDietrich of Ringelheim (en) Tradueix modificaReginhilde (en) Tradueix modifica

Find a Grave: 14938869 Modifica els identificadors a Wikidata

Matilde de Ringelheim (Enger, Westfàlia, vers 895–Quedlinburg, 14 de març de 968) va ser l'esposa del duc de Saxònia i després rei d'Alemanya Enric I l'Ocellaire i la mare de l'emperador Otó I i de l'arquebisbe Brunó de Colònia. És venerada com a santa per l'Església catòlica.[1]

Biografia[modifica]

Filla del comte saxó de Westfàlia Teodoric de Ringelheim i de Rainilde de Frísia, va néixer cap al 895 a Enger (Westfàlia). Va ser educada per la seva àvia, l'abadessa Matilde, al monestir d'Herford, on romangué fins al 909. Llavors, els seus pares la van donar en matrimoni a Enric l'Ocellaire, fill i hereu del duc de Saxònia Otó el Magnífic, que l'esposà a Wallhausen. El 912, Enric va ser promogut duc i el 919, a la mort de Conrad I de Francònia, fou elegit rei d'Alemanya.

Del matrimoni van néixer cinc fills, tres nens i dues nenes:

Durant el regnat del seu marit s'ocupava de les obres de caritat: va fer erigir nombrosos hospicis així com els hospitals i monestirs de Quedlinburg, Pöhlde, Nordhausen, Grona (a Göttingen) i Duderstadt. A la mort d'Enric (936) va donar suport al seu fill petit Enric per a la successió, però va ser elegit rei d'Alemanya el major, Otó. No obstant això, va continuar donant suport a Enric quan va intentar una revolta i fins que va renunciar a la seva pretempsió el 953.

Va regir Alemanya el 962, mentre Otó era a Itàlia per rebre la corona imperial. Quan va tornar, es va retirar al monestir de Nordhausen i, poc després, al de Quedlinburg, on el 968 va morir el i on fou sepultada. Va ser proclamada santa per aclamació, poc després de la seva mort.

Existeixen dues hagiografies manuscrites en llatí Vita Mathildis regina (Vida de la reina Matilde) d'autors desconeguts escrites poc després de la seva mort. La més antiga es va escriure a l'entorn de l'any 973 al monestir de Nordhausen o Queldlinburg. El rei Enric II va encarregar una nova versió més extensa vers l'any 1002. La Vita molta informació sobre la família i la història política de la seva època.[2]

Referències[modifica]

  1. Ott, Michael. «St. Matilda». A: The Catholic Encyclopedia (en anglès). Vol. 10. York: Robert Appleton Company, 1911 [Consulta: 23 Sept. 2019]. 
  2. «Vita Mathildis reginae» (en diverses llengues). Repertorium Fontium – Geschichtsquellen des deutschen Mittelalters. [Consulta: 23 setembre 2019].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Matilde de Saxònia