Matilde de Saxònia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMatilde de Ringelheim, o
Matilde de Saxònia
Ptacnik Mechtilda2.jpg
Miniatura amb Matilde i el rei Enric, de la Chronica regia Coloniensis, s. XII
Biografia
Naixement Mathildis
ca. 895
Enger (Ducat de Saxònia, actual districte de Herford, Renània del Nord-Westfàlia)
Mort 14 de març de 968
Abadia de Quedlinburg (Saxònia-Anhalt)
Lloc d'enterrament A la cripta de l'abadia de Quedlinburg 
  Abadessa 

Dades personals
Religió Cristianisme
Activitat
Ocupació Política
Orde religiós Orde de sant Benet
santa, reina, vídua
Celebració Església Catòlica Romana
Canonització Poc després de 968 , Quedlimburg nomenat per Canonització per aclamació
Festivitat 14 de març
Esdeveniment significatiu Duquessa de Saxònia i reina, consort d'Enric I d'Alemanya
Iconografia Com a reina
Altres
Títol Duquessa i reina consort
Cònjuge Enric I d'Alemanya
Fills Edwiga de Saxònia
Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic
Gerberga de Saxònia
Enric I de Baviera
Brunó de Colònia
Pares Dietrich of Ringelheim TradueixReginhilde Tradueix

Find a Grave: 14938869
Modifica les dades a Wikidata

Matilde de Ringelheim (Enger, Westfàlia, vers 895–Quedlinburg, 14 de març de 968) va ser l'esposa del duc de Saxònia i després rei d'Alemanya Enric I l'Ocellaire i la mare de l'emperador Otó I i de l'arquebisbe Brunó de Colònia. És venerada com a santa per l'Església catòlica.[1]

Biografia[modifica]

Filla del comte saxó de Westfàlia Teodoric de Ringelheim i de Rainilde de Frísia, va néixer cap al 895 a Enger (Westfàlia). Va ser educada per la seva àvia, l'abadessa Matilde, al monestir d'Herford, on romangué fins al 909. Llavors, els seus pares la van donar en matrimoni a Enric l'Ocellaire, fill i hereu del duc de Saxònia Otó el Magnífic, que l'esposà a Wallhausen. El 912, Enric va ser promogut duc i el 919, a la mort de Conrad I de Francònia, fou elegit rei d'Alemanya.

Del matrimoni van néixer cinc fills, tres nens i dues nenes:

Durant el regnat del seu marit s'ocupava de les obres de caritat: va fer erigir nombrosos hospicis així com els hospitals i monestirs de Quedlinburg, Pöhlde, Nordhausen, Grona (a Göttingen) i Duderstadt. A la mort d'Enric (936) va donar suport al seu fill petit Enric per a la successió, però va ser elegit rei d'Alemanya el major, Otó. No obstant això, va continuar donant suport a Enric quan va intentar una revolta i fins que va renunciar a la seva pretempsió el 953.

Va regir Alemanya el 962, mentre Otó era a Itàlia per rebre la corona imperial. Quan va tornar, es va retirar al monestir de Nordhausen i, poc després, al de Quedlinburg, on el 968 va morir el i on fou sepultada. Va ser proclamada santa per aclamació, poc després de la seva mort.

Existeixen dues hagiografies manuscrites en llatí Vita Mathildis regina (Vida de la reina Matilde) d'autors desconeguts escrites poc després de la seva mort. La més antiga es va escriure a l'entorn de l'any 973 al monestir de Nordhausen o Queldlinburg. El rei Enric II va encarregar una nova versió més extensa vers l'any 1002. La Vita molta informació sobre la família i la història política de la seva època.[2]

Referències[modifica]

  1. Ott, Michael. «St. Matilda». A: The Catholic Encyclopedia (en anglès). Vol. 10. York: Robert Appleton Company, 1911 [Consulta: 23 Sept. 2019]. 
  2. «Vita Mathildis reginae» (en diverses llengues). Repertorium Fontium – Geschichtsquellen des deutschen Mittelalters. [Consulta: 23 setembre 2019].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Matilde de Saxònia Modifica l'enllaç a Wikidata