Riu Ara

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaRiu Ara
Riu Ara al seu pas per Ligüerre d'Ara.JPG
El riu Ara al seu pas per Ligüerre d'Ara
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial2.930 m
Entitat territorial administrativaOsca (Aragó) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióVessant sud del Pic Meillon
42° 47′ 18″ N, 0° 09′ 41″ O / 42.788419°N,0.161354°O / 42.788419; -0.161354
Final
ProvínciaOsca Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAl Cinca, a l'Aïnsa
42° 24′ 41″ N, 0° 08′ 43″ E / 42.411447°N,0.145161°E / 42.411447; 0.145161
DesembocaduraCinca Modifica el valor a Wikidata
Ara (rivière).png Modifica el valor a Wikidata
42° 24′ 40″ N, 0° 08′ 46″ E / 42.411111°N,0.146094°E / 42.411111; 0.146094
42° 24′ 40″ N, 0° 08′ 46″ E / 42.411111°N,0.146094°E / 42.411111; 0.146094
Afluent
Conca hidràulicaConca de l'Ebre Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Dimensions69  default (Llargada
TravessaSobrarb (Aragó)
Superfície718 km²
Superfície de conca hidrogràfica718 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Cabala Boltanya 21,6
En groc més fosc, la ubicació de la conca del riu Ara, dins de la conca de l'Ebre.

El riu Ara[1] és un riu pirinenc afluent del Cinca, la conca del qual es situa dins de la comarca aragonesa del Sobrarb. És considerat com un dels rius més naturals del Pirineu pel fet de no haver estat sotmès a obres de represa.

Recorregut[modifica]

El seu curs segueix un sentit de Nord a Sud des del naixement fins a Fiscal. A partir d'allà es desvia cap al Sud-est fins a arribar a la desembocadura.

Neix a la cara sud del pic Meillon, al costat del Vinyamala. La seva conca s'estén per uns 718 km² dins de la comarca del Sobrarb, forma part de la del Cinca del que és tributari i, per extensió de la del Segre i de la de l'Ebre, on acaben les seves aigües.

Té una longitud d'uns 69 km i passa per diversos nuclis de població: Torla, Broto, Oto, Buesa, Sarvisé, Fiscal, Ligüerre d'Ara, Jánovas, Seso, Boltanya i l'Aïnsa. En aquesta darrera localitat, s'uneix al Cinca.

Afluents[modifica]

Els seus principals afluents són: l'Otal, per la dreta a la vall de Bujaruelo, l'Arazas, que hi arriba per l'esquerra marcant l'entrada a la vall d'Ordesa i al Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut, el Sorrosal, el Chaté, el Forcos, la Guarga, el Sieste i l'Ena.

Flora i fauna[modifica]

El fet que el riu hagi mantingut la seva estructura primitiva el fa molt ric en diversitat ecològica. Entre els integrants de la seva fauna variada hi destaquen les truites, madrilles, rabosetes, almesqueres i llúdrigues així com més d'un centenar d'aus, entre ells el trencalòs i el blauet.

A la flora hi trobem també una gran varietat essent-hi important la presència de salzes, boixos, pins, faigs, bedolls, pollancres i freixes.

Activitat humana[modifica]

Les activitats humanes a l'entorn del riu s'han fonamentat tradicionalment en l'agricultura i ramaderia, la pesca fluvial, els molins fariners i els rais de fusta. El despoblament ha anat minvant aquestes activitats i, avui dia, han estat substituïdes per l'acollida de turistes i les propostes de lleure com ara la pesca esportiva, el ràfting i el descens en canoa.

Galeria d'imatges[modifica]

Des del naixement a la desembocadura:

Referències[modifica]

  1. «Ara». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Ara

Coord.: 42° 31′ 39″ N, 0° 08′ 08″ O / 42.527589°N,0.135582°O / 42.527589; -0.135582