Éssera
| |||||
| Tipus | Riu i lloc d'importància comunitària  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Inici | |||||
| Entitat territorial administrativa | Aragó (Espanya) | ||||
| Localització | Pic de la Maladeta | ||||
| Final | |||||
| Entitat territorial administrativa | Aragó (Espanya) | ||||
| Localització | Cinca | ||||
| |||||
| Afluent | |||||
| Conca hidràulica | conca de l'Ebre | ||||
| Dades i xifres | |||||
| Mida | 99 ( ) km | ||||
| Superfície de conca hidrogràfica | 123 km² | ||||
| Àrea protegida Natura 2000 | |||||
| Identificador | ES2410046 | ||||
.png)
L'Éssera és un riu aragonès, afluent, per l'esquerra, del Cinca, de 86 km.[1] Neix al vessant nord del massís de la Maladeta, a 2.500 metres d'altitud. És un riu típicament pirinenc, alimentat per la fusió de la glacera de l'Aneto i l'alta pluviositat de la seva capçalera. A la seva vall, hi ha nuclis de població en les seves ribes, com ara Benasc, Grist i Campo. A Graus, rep una important aportació amb el riu Isàvena. Aigües avall d'aquesta població, les seves aigües queden embassades al pantà de Barasona, del qual arrenca el canal d'Aragó i Catalunya.
Frontera lingüística[modifica]
La vall de l'Éssera forma el sector occidental de l'antic comtat de Ribagorça. Des del punt de vista lingüístic, és una zona de transició entre els parlars catalans i els aragonesos: a la capçalera (vall de Benasc), el parlar ha mantingut una major part de trets catalans (benasquès), igual com als sectors més orientals: La Vall de Lierp, Merli i Nocelles, Jusseu, Torres del Bisbe i Aler, a més de la vall de l'Isàvena, catalana, aigua amunt de Capella. A la resta de la vall, especialment al seu centre, Graus, els parlars s'han castellanitzat ràpidament des del segle xvi (ribagorçà).
Estanys i afluents[modifica]
- Aigüeta de Grist[2]
- Aigüeta de la Vall[3]
- Estany de Lliterola[4]
- Estany de Llosars[5]
- Estanys de Bagüenya[6]
- Estanys de vall Hiverna i riu de vall Hiverna[7]
- Rialbo o barranc de Llert[8]
- Barranc de Vacamorta[9]
- Barranc dels Ivons[2]
- Riu de Bissaürri[10]
- Riu Estós
- Riu de Gavàs[13]
- Riu Isàvena
- Torrent de Penyascaró[19]
- Torrent d'Urmella[20]
- Barranc de Viu[21]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Éssera |
- ↑ «L'Éssera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 «vall dels Ivons». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «aigüeta de la Vall». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «vall de Lliterola». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «vall de Llosars». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «vall de Bagüenya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «vall Hiverna». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «el Rialbo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Nocelles». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Bissaürri». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «vall de Vaticielles». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «vall de Perramó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Gavàs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «serra del Jordal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «barranc d'Espés». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Sant Esteve del Mall». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Vilacarle». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Beranui. Madrid: Ministeri de Foment - Institut Geogràfic Nacional, 1.997 (Mapa Topogràfic Nacional d'Espanya escala 1:25.000, 213-III).
- ↑ «torrent de Penyascaró». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Urmella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Senç». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.