Joan Massià i Prats

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoan Massià i Prats
Biografia
Naixement 22 febrer 1890
Barcelona
Mort 11 juny 1969 (79 anys)
Barcelona
Educació Conservatori reial de Brussel·les
Activitat
Ocupació Violinista, compositor i pedagog de música
Alumnes Narcís Bonet i Armengol
Instrument Violí
Família
Cònjuge Maria Carbonell i Mumbrú

Musicbrainz: 076ee508-e0f3-4c6c-9728-3ce814028968
Modifica les dades a Wikidata
Violí; instrument amb el qual Joan Massià fou un virtuós

Joan Massià i Prats (Barcelona, Catalunya, 22 de febrer de 1890[1] - 11 de juny de 1969) fou un compositor i violinista català.[2]

Primers estudis[modifica]

Joan Josep Ramon Massià i Prats fou fill de Ferran Massià i Prats i de Carme Prats de Grau, ambdós de Barcelona.[1] Començà els primers estudis de música amb la seva mare i es manifestà la seva extraordinària precocitat donant una audició pública al piano als set anys. Als onze anys començà l'estudi del violí i l'any següent ja assolí un notable èxit com a concertista. Després es traslladà a Brussel·les i ingressà en el Conservatori, on feu estudis i assolí les més altes recompenses, entre elles el premi Van Hal. De retorn a Barcelona, el 1906, féu un memorable concert amb l'Orquestra Simfònica, dirigida pel mestre Lamote de Grignon, i seguidament una sèrie a Espanya, França, Suïssa, Bèlgica i Luxemburg amb gran èxit de públic i de premsa.

Plenitud artística[modifica]

Sol·licitat el 1911 per l'Orfeó Català, col·laborà en els grans festivals Bach. El 1918 fundà un quartet de corda amb el violinista Alfred Quer, el viola José Garangon i el violoncel·lista Gaspar Cassadó, que féu diversos concerts amb gran èxit, entre els quals un concert anual a la sala barcelonina Casal del Metge. Continuant la seva carrera de concertista, donà altres notables audicions en importants agrupacions artístiques, entre elles la Société Bach, de Brussel·les; la Grande Harmonie, d'Anvers, i a París, junt amb el pianista Ricard Viñes.

El 1924 la pianista Blanca Selva, després d'un concert en què interpretaren una sonata de Beethoven, va apreciar l'extraordinària unitat d'expressió assolida amb la interpretació musical, i proposà a Massià associar-se amb ella per fer concerts i per l'ensenyança musical. A partir d'aquesta data és extraordinari el nombre de concerts fets per ambdós artistes a Espanya i a l'estranger, que constituïren una sèrie ininterrompuda d'èxits i feren considerar als dos concertistes com admirables intèrprets de Bach i de Beethoven, especialment. A Barcelona, durant la temporada de 1926-1927, en què se celebrà el centenari de la mort de Beethoven, donaren ambdós artistes 17 audicions consagrades exclusivament a la seva música.

Es casà amb la pianista Maria Carbonell,[3] col·laboradora seva i exdeixeble també de Blanca Selva. Va ser catedràtic de música de cambra al Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Fou professor i un dels fundadors de l'Acadèmia de Música de Barcelona.

Entre els seus deixebles més brillants s'ha de citar als violinistes Xavier Turull, Ricard Miralles, Jaume Llecha, Montserrat Cervera, Gonçal Comellas, els germans Gerard i Lluís Claret, Martí Cabús i Santiago Cervera.

Composicions[modifica]

Va compondre diverses obres:

  • Notes d'estiu
  • Preludi arcàic
  • Dansa catalana
  • Ocell de pedra
  • Libèl·lula
  • Peces per a quartet i orquestrals

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1890, número de registre 1092.
  2. «Joan Massià i Prats». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Maria Carbonell Mumbrú». [Consulta: 15 juliol 2018].