Montcortès de Pallars

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el poble d'aquest nom. Si cerqueu l'antic municipi d'aquest nom, vegeu «Montcortès de Pallars (antic municipi)».
Infotaula de geografia políticaMontcortès

Localització
Localització de Baix Pallars respecte del Pallars Sobirà.svg
42° 19′ 44″ N, 1° 00′ 19″ E / 42.3289°N,1.00525°E / 42.3289; 1.00525
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Vegueria Alt Pirineu i Aran
Comarca Pallars Sobirà
Municipi Baix Pallars
Població
Total 26 hab. (2013)
Malnom Galàpets[1]
Geografia
Altitud 1.066,9 m
Història
Festa major 29 de setembre
Indicatius
Codi postal 25513
Modifica dades a Wikidata

Montcortès o Montcortès de Pallars és un poble al terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. El 2013 tenia 26 habitants.[2] Era el cap de l'antic terme, suprimit el 1969, de Montcortès de Pallars. Aquest comprenia, a més, els pobles d'Ancs, Bretui, Cabestany, Mentui, Peracalç i Sellui.

Montcortès té l'església de Sant Martí i dues capelles més, en el mateix poble, la de Sant Sebastià, pràcticament abandonada, i la de la Mare de Déu dels Àngels, en ruïnes. A migdia del poble hi ha, encara, les ruïnes de la capella barroca de Sant Miquel de Montcortès. En lloc destacat del poble hi ha el vell edifici conegut popularment com a la Rectoria, que deu correspondre a l'antic castell.[3]

Geografia[modifica]

Montcortès és a la part central, al Pla de Corts, a prop i a llevant de l'Estany de Montcortès i de la Collada de Sant Antoni. És a l'esquerra del Barranc de les Morreres, a ponent del Serrat de la Fareta, al nord-est del Serrat del Campet i al nord-oest de la Roca del Moro. Queda a ponent del poble de Bretui i a llevant dels de Cabestany i Mentui.

Pascual Madoz dedica un breu article del seu Diccionario geográfico... a Montcortès (Moncortes). S'hi pot llegir que el poble està situat en el pendent suau d'una costa, ventilat per tots els vents llevat dels de l'oest. El clima és fred i propens a refredats i terçanes (febres palúdiques que apareixen cada tres dies). Tenia 20 cases i l'església parroquial de Sant Martí, de la qual depenia la de Bretui. El capellà depenia eclesiàsticament de l'abat de Gerri. A més, a un quart d'hora del poble hi havia l'ermita de Sant Miquel.[4]

El terreny era de secà i de mala qualitat. S'hi collia blat, ordi i patates, s'hi criaven ovelles i vaques, i hi havia caça de conills, ànecs i perdius, així com pesca d'anguiles. La població era de 22 veïns (caps de casa) i 126 ànimes (habitants).[4]

La carretera de Gerri de la Sal a la Pobleta de Bellveí relliga Montcortès amb les dues viles esmentades. Recentment asfaltada, en 6,2 quilòmetres s'arriba a la Pobleta de Bellveí, i en 11,9 a Gerri de la Sal. No existeix cap mena de transport públic per arribar a Montcortès.

El poble de Montcortès[modifica]

Les cases del poble
[5]
  • Casa Agustí
  • Casa Aspetx
  • Casa Aspetxó
  • Casa Badia
  • Casa Beratx
  • Casa Campet
  • Casa Caubet
  • Casa Cinto
  • Casa Cisquet
  • Casa Cotatge
  • Casa Espetico
  • Casa Estàsia
  • Casa Fuseller
  • Casa Gravalós
  • Casa Guinot
  • Casa Guixó
  • Casa Hereu
  • Casa Jironi
  • Casa Lluell
  • Casa Manela
  • Casa Martí
  • Casa Martinet
  • Casa Menut
  • Casa Perayre[6]
  • Casa Perelló
  • Casa Perselles
  • Casa la Quadra
  • La Rectoria
  • Casa Restoll
  • Casa Rivert
  • Casa Rivert de Damont
  • Casa Rivert de Davall
  • Casa Roig
  • Casa Sastre
  • Casa Serraller
  • Casa Simon
  • Casa Teixidor
  • Casa Tiet
  • Casa Tubièn
  • Casa Vidal

Demografia[modifica]

En el fogatge del 1553, Montcortès, juntament amb Cabestany, Balastui, Bretui i Puigcerver, declara 27 focs laics i 1 d'eclesiàstic.[nota 1]

Evolució demogràfica
1970 1981 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2011 2013
60 55 32 32 34 31 33 29 25 26

Les dades del 1553 són 28 focs, és a dir, llars. Cal comptar a l'entorn de 5 persones per foc.

Notes[modifica]

  1. "Mossèn Jaume, vicari; Pere Gasset, Joan de l'Hereu, Guillem lo sastre, Joan de Guillem, Jaume Felibort, Jaume Spes, Francesc l'Hereu, Perot de Montsor, Guillem Ramon, Jaume de Piquer, Tomàs de Cabestany, En Gravalosa, lo Ferrer, Peret de Macià, Joan Pere, fuster de Bretui, Bartomeu Rivert, Joanot de Gasset, Joan Gasset, Joan Ramon Agulló, Joan, pagès de Balastui, En Constant", i sis més que identifica clarament de Puigcerver: Mentui, Roella, Lluçà, Botella, Canut i Marià. [7]

Referències[modifica]

  1. Lluís, Joan. El meu Pallars. Volum II. El Pallars Sobirà, 1a part. Barcelona: Editorial Barcino, 1961 (Tramuntana, 7). ISBN 84-7226-118-2. 
  2. Dades de població a www.municat.gencat.cat.
  3. Fitxa descriptiva de la Rectoria a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.
  4. 4,0 4,1 MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, vol. XI, pàgs. 484-485. Madrid: Imprenta del Diccionario geográfico, 1848. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar» de Pascual Madoz. Vol. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-255-7
  5. Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 
  6. Fitxa descriptiva del forn de pa d'aquesta casa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.
  7. Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981, p. 90. ISBN 84-232-0189-9. 

Bibliografia[modifica]

  • Gavín, Josep Maria. Pallars Sobirà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 9). ISBN 84-85180-26-7. 
  • Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Gerri de la Sal - Montcortès de Pallars». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 

Enllaços externs[modifica]