Les Esglésies

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaLes Esglésies
Sarroca de Bellera. Les Esglésies 3.JPG
Les Esglésies, des de llevant

Localització
Localització de Sarroca de Bellera respecte del Pallars Jussà.svg
42° 23′ 13″ N, 0° 52′ 07″ E / 42.3869°N,0.868622°E / 42.3869; 0.868622
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Alt Pirineu i Aran
Comarca Pallars Jussà
Municipi Sarroca de Bellera
Població
Total 22 hab. (2005)
Geografia
Altitud 1.027,1 m
Història
Formació d'ajuntament 1812 (Constitució de Cadis)
Agregació a
Sarroca de Bellera
Febrer del 1847
Indicatius
Codi postal 25555
Modifica dades a Wikidata

Les Esglésies, les Iglésies en la parla local, és un poble del municipi de Sarroca de Bellera, a la comarca del Pallars Jussà. Formava part del terme primitiu de Sarroca de Bellera des del 1847.

L'església de Sant Joan Baptista

Està situat a més de tres quilòmetres en línia recta al nord-oest del seu cap de municipi. Per poder-hi accedir, des de Sarroca de Bellera cal seguir cap al nord-oest la carretera L-521, al cap d'un quilòmetre, quan està a punt d'entroncar amb la N-260, surt cap al nord una pista rural asfaltada que mena a Xerallo, Castellgermà i les Esglésies, on s'hi arriba al cap d'uns 3 quilòmetres.

El poble és actualment allargassat, amb l'extrem septentrional que s'enfila muntanya amunt. La part alta devia ser el nucli primigeni i s'hi conserven elements que fan pensar en un primitiu nucli clos encara que molt desvirtuats pel pas dels segles, sobretot a causa de l'extensió del poble cap al pla, a migdia. Les Esglésies té l'església parroquial dedicada a Sant Joan Baptista, sufragània de la parròquia de Perves.


Història[modifica | modifica el codi]

Es diu que els fundadors de les esglésies foren dos germans procedents de Castellgermà, que el segle XVI construïren Casa Batlle, la més antiga del poble, en la qual hi ha des de 2009 una casa d'allotjament rural.

Antic portal d'accés al poble superior

Iglesias fou un dels molts pobles pallaresos que el 1812 tingueren ajuntament propi, a ran del desplegament dels preceptes de la Constitució de Cadis, però que el perdé el 1847, ja que no arribava al mínim de 30 veïns (caps de família) que exigia la llei municipal del 1845. Així, el febrer del 1847 fou agregat a Sarroca de Bellera, juntament amb La Bastida de Bellera, i entre els tres pobles i la caseria de Vilella sumaren els 36 veïns requerits.

Fins al 1831, any d'extinció dels senyorius, les Esglésies pertangué als barons, després comtes, d'Erill.

El 1970 les Esglésies tenia encara 69 habitants, que havien baixat a 33 el 1981 i a 20 el 1993. El 2005 en tenia 22, només dos menys que el cap de municipi.

Festes i tradicions[modifica | modifica el codi]

Les Esglésies és dels pobles que surten esmentats a les conegudes cobles d'en Payrot, fetes per un captaire fill de la Rua a mitjan segle XIX. Deia, en el tros dedicat a les Esglésies:

«

Ja feve vint-i-dos dies
que al Payrot no se'l veié
lo trobaren a les Iglésies
allí a Casa Castarner.
Allí com hi ha dos minyons
la digo, digo, digo,
allí com hi ha dos minyons
l'ensenyen a fer cartrons.

»
— Payrot, Cobles

Serveis turístics[modifica | modifica el codi]

Les Esglésies és dels pobles pallaresos que té una oferta d'acolliment turistic prou ampla. El càmping Sol i fred, situat a la dreta del Flamisell, ran de riu; els apartaments turístics Apartaments Teulé i les cases d'allotjament rural Casa Batlle, Casa Gironí i Casa Teulé (aquesta darrera posseeix també els apartaments turístics.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Les Esglésies". Dins Pallars Jussà, II. Lleida: Pagès Editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2
  • CASTILLÓ, Arcadi i LLORET, T. "Sarroca de Bellera", a El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
  • GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies,8). ISBN 84-85180-25-9.
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Les Esglésies Modifica l'enllaç a Wikidata