Conca de Dalt

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article és sobre el municipi d'aquest nom. Per a la sotscomarca del mateix nom, vegeu Conca de Dalt (conca).
Conca de Dalt
Bandera de Conca de Dalt Escut de Conca de Dalt
(bandera) (escut)
Localització

Conca de Dalt situat respecte Catalunya
Conca de Dalt situat respecte Catalunya

Localització de Conca de Dalt respecte del Pallars Jussà


Municipi del Pallars Jussà
Vista general del terme
Vista general del terme
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
• Partit judicial
• Bisbat
Espanya
Catalunya
Lleida
Alt Pirineu i Aran
Pallars Jussà
Tremp
Urgell
Gentilici Segons el poble
Pressupost 503.504,29 €
Superfície 166,48 km²
Altitud 507 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
446 hab.
2,68 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 332775 4679100Coord.: 42° 14′ 42″ N, 0° 58′ 18″ E / 42.24500°N,0.97167°E / 42.24500; 0.97167
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

15 (3 d'elles despoblades)
Martí Cardona Rocafort (CiU)
Codi postal 25516, 25517, 25518 i 25693
Codi territorial 251615
Web

Conca de Dalt, o el Pont de Claverol, és el municipi de l'extrem nord-est de la comarca del Pallars Jussà, al límit amb el Pallars Sobirà, amb l'Alt Urgell i també amb l'Alta Ribagorça. De fet, el terme municipal de Conca de Dalt és la meitat oriental i la quarta part sud-occidental de la Conca de Dalt geogràfica, una de les sotscomarques que formen el Pallars Jussà. No té del tot continuïtat geogràfica, ja que l'antic municipi de Toralla i Serradell està situat a la part nord de la zona central de la comarca i, a més, no està unit amb la resta del seu municipi.

Està format per la unió, feta el 1969, de quatre antics municipis independents: Aramunt, Claverol, Hortoneda de la Conca i Toralla i Serradell. Inclou dotze pobles, un d'ells, Sossís, constituït en entitat municipal descentralitzada. El poble que fa de cap del municipi és el Pont de Claverol.

El nom del municipi, com ha quedat ja apuntat, no s'acaba d'ajustar a la realitat geogràfica, ja que el municipi de la Pobla de Segur i una part dels de Senterada i Abella de la Conca (la vall de Carreu) també pertanyen geogràficament a la Conca de Dalt. D'altra banda, el primer nom que prengué aquest municipi en integrar els quatre termes separats que ara el formen fou el de Pallars Jussà, que hagué de canviar el 1994 en institucionalitzar-se la divisió comarcal catalana i coincidir el nom del municipi amb el de la comarca a la qual pertanyia.

El nom que han proposat sempre els experts, geògrafs i lingüistes, per al municipi és el del poble que en fa de capital, el Pont de Claverol, però aquesta recomanació només fou parcialment atesa pels diferents governs municipals de l'actual municipi de Conca de Dalt durant la legislatura 1983-1987. Malgrat tot, bastants publicacions, entre elles les diferents obres publicades per Enciclopèdia Catalana l'anomenen d'aquesta manera. La Generalitat de Catalunya, en la Resolució GAP/583/2007, publicada en el Diari oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 4842 de 15 de març del 2007 oficialitza la denominació el Pont de Claverol al costat de la de Conca de Dalt.

En la proposta derivada de l'informe popularment denominat Informe Roca,[2] es preveia separar l'antic terme de Toralla i Serradell del terme municipal de Conca de Dalt, al qual pertany, per agregar-lo al de la Pobla de Segur, amb la qual cosa Toralla i Serradell perdria la seva condició d'enclavament. La resta del municipi quedava intacta. A més, es creava l'agrupació de municipis de la Pobla de Segur, Conca de Dalt i Salàs de Pallars.

Descripció geogràfica[modifica | modifica el codi]

El terme municipal de Conca de Dalt està dividit en dos sectors, geogràficament separats. D'una banda, a llevant, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, hi ha el sector de Claverol, que integra els antics termes independents de Aramunt, Claverol i Hortoneda de la Conca.

De l'altra, l'antic terme de Toralla i Serradell és a ponent, al costat dret de la Noguera Pallaresa, i queda separat de l'altre sector pel terme municipal de la Pobla de Segur.

Cada antic municipi està descrit per separat en el seu article corresponent.

Termes municipals limítrofs (sector oriental, o d'Aramunt, Claverol i Hortoneda de la Conca):

La Pobla de Segur Baix Pallars (Pallars Sobirà) Coll de Nargó (Alt Urgell)
La Pobla de Segur Brosen windrose-fr.svg Abella de la Conca
Salàs de Pallars Isona i Conca Dellà Isona i Conca Dellà

Termes municipals limítrofs (sector occidental, o de Toralla i Serradell):

El Pont de Suert (Alta Ribagorça) Senterada La Pobla de Segur
Tremp Brosen windrose-fr.svg La Pobla de Segur
Tremp Salàs de Pallars La Pobla de Segur

Nuclis de població[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants (2007)
Aramunt 104
Claverol 26
Erinyà 27
Hortoneda 44
Pessonada 52
Pont de Claverol, el 12
Rivert 37
Sant Martí de Canals 52
Serradell 17
Sossís 30
Toralla 24
Torallola 15
Font: Municat
Pobles de l'antic terme d'Aramunt
El poble vell d'Aramunt El poble nou d'Aramunt (les Eres)
El poble vell d'Aramunt El poble nou d'Aramunt (les Eres)
Pobles de l'antic terme de Claverol
El poble del Pont de Claverol El poble de Claverol
El poble del Pont de Claverol El poble de Claverol
Sense foto El poble de Sant Martí de Canals El poble de Sossís
L'antiga caseria dels Masos de Baiarri El poble de Sant Martí de Canals El poble de Sossís
Pobles de l'antic terme d'Hortoneda de la Conca
Les Bordes de la Coma d'Orient El poble d'Herba-savina El poble d'Hortoneda
Les Bordes de la Coma d'Orient El poble d'Herba-savina El poble d'Hortoneda
El poble de Pessonada Sense foto El poble de Vilanoveta
El poble de Pessonada Les Bordes de Segan El poble de Vilanoveta
Pobles de l'antic terme de Toralla i Serradell
El poble d'Erinyà El poble de Rivert
El poble d'Erinyà El poble de Rivert
El poble de Serradell El poble de Toralla El poble de Torallola
El poble de Serradell El poble de Toralla El poble de Torallola

L'espeleologia al municipi[modifica | modifica el codi]

El terme de Conca de Dalt, com bastants del Pallars Jussà, és molt ric en cavitats subterrànies. La llista de cavitats explorades és espectacular:

Antic municipi d'Aramunt[modifica | modifica el codi]

  • Cova de la Font de la O

Antic municipi de Claverol[modifica | modifica el codi]

  • Forat del Bosc de Baiarri
  • Cova dels Llops
  • Esplugues del Roc de Santa
  • Forat de la Roca de les Creus
  • Forat de la Roqueta, o Avenc L.85.4

Antic municipi d'Hortoneda de la Conca[modifica | modifica el codi]

  • Cova del Boter de Pessonada
  • Cova de Boumort
  • Cova del Brunet
  • Espluga del Canalot
  • Forat del Cingle
  • Espluga de Femat
  • Cova de la Font Mentidera
  • Pou del Frare
  • Pou del Gel
  • Forat de la Gossa
  • Espluga d'Herba-savina
  • Espluga del Josep
  • Espluga del Madaleno
  • Surgències fòssils del Mas de les Feixes
  • Avenc de Montpedrós
  • Avenc de la Núvia
  • Cova Ormini de Penya Alta
  • Font Mentidera de Perauba
  • Forat Negre
  • Avenc dels Raiers
  • Surgència dels Raiers
  • Surgència petita dels Raiers
  • Forat Roi
  • Cova Sense Nom de Collegats
  • Cova de les Set Cambres
  • Font Mentidera del Torrent de Llabró
  • La Tuta

Antic municipi de Toralla i Serradell[modifica | modifica el codi]

Economia[modifica | modifica el codi]

Les fonts de l'economia del municipi són: el turisme, la ramaderia (oví, porcí i boví) i l'agricultura (cereals, ametlles i olives). En els darrers anys, amb la millora de les comunicacions, ha crescut de manera significativa el turisme rural, que conviu i es desenvolupa amb els sectors tradicionals. El nombre d'habitants actualment és reduït si es compara amb les 373 cases que hi ha en la zona.

Història[modifica | modifica el codi]

Fins al 1969 no existeix una història comuna del terme de Conca de Dalt, de tal manera que pràcticament tots els elements d'història estan explicats a l'article corresponent a cada antic municipi, o a cada poble.

Pel que fa a la història contemporània, cal destacar que aquest terme municipal s'estava despoblant gradualment, però s'arribà al punt més baix l'any 2000, moment en què s'inicià una lleugera recuperació que encara s'està vivint avui dia. Es pot constatar aquest fet consultant el quadre demogràfic annex.

Composició de l'Ajuntament[modifica | modifica el codi]

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des del 1979 (any de les primeres eleccions municipals democràtiques), aquest municipi ha tingut els alcaldes següents:

  • Josep Bastida i Masanés (19.4.1979 - 8.5.1983)
  • Xavier Pont i Jordana (10.6.1987 - 27.5.2007)
  • Martí Cardona i Rocafort (27.5.2007 - actualitat)

Regidors[modifica | modifica el codi]

A més, un total de 24 persones han exercit el càrrec de regidor[3] d'aquest ajuntament del 1979 ençà. Sense detallar a quines legislatures pertanyen, són: Alfred Aubarell i Roset, Dolors Ausió i Baulenas, Josep Bastida i Masanés, Lluís Bellera i Ollé, Vicent Borrell i Fàbrega, Martí Cardona i Rocafort, Montserrat Carrera i Font, Andreu Carrera i Lloret, Carme Castells i Perucho, Pere Corts i Balust, Josep Costa i Sabaté, Maria Montserrat Cuberes i Corts, Josep Maria Homs i Rius, Francesc March Sorigué, Francesc Martín Manzano, Maties Masanés i Ribera, Francesc Monguet i Font, Josep Monguet i Sé, Rafael Jordi Noray i Peret, Jordi Pont i Bonet, Josep Maria Pont i Bonet, Xavier Pont i Jordana, Josep Queralt i Gasa, Teresa Rius i Jordana, Alexandre Roca i Ramon i Filomena Santín i Pérez.

Legislatura 2011 - 2015[modifica | modifica el codi]
Resultats electorals - Conca de Dalt, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
CiU Martí Cardona i Rocafort 165 6 71,43
IpCD-PM Rafael Jordi Noray i Peret 52 1 22,51
Total 242 7
  • Martí Cardona i Rocafort (CiU), Alcalde
  • Maties Masanés i Ribera (CiU), 1r Tinent d'Alcalde
  • Josep Maria Pont i Bonet (CiU), 2n Tinent d'Alcalde; representant del municipi en el Consell Comarcal
  • Josep Costa i Sabaté (CiU), Regidor
  • Andreu Carrera i Lloret (CiU), Regidor d'obres
  • Josep Maria Homs i Rius (CiU), Regidor
  • Rafael Jordi Noray i Peret (IpCD-PM), Regidor

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
81 49 110 883 1.304 3.116 2.710 2.833 2.014 2.141
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.080 1.789 1.502 1.289 1.160 845 498 487 469 470
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
437 421 419 425 437 428 418 - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Les dades anteriors al 1969 són la suma dels antics municipis: Aramunt, Claverol (amb Sant Martí de Canals i Sossís), Hortoneda de la Conca (amb Herba-savina, Hortoneda, Mas de Vilanova i Pessonada) i Toralla i Serradell (amb Erinyà, Rivert, Serradell, Toralla i Torallola).

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

El terme de Conca de Dalt només té tres carreteres reconegudes oficialment com a tal: la N-260, la L-522 i la LV-5182, les dues primeres més al servei de comunicacions fora de l'antic municipi que no pas al servei de les comunicacions entre els seus pobles. Les dues són dins de l'antic terme de Toralla i Serradell.

La N-260, en aquest tram de la Pobla de Segur al Pont de Suert, forma part de l'eix pirinenc que des del Mediterrani travessa pel sud de la carena les comarques pirinenques per anar a raure a l'Atlàntic. És una carretera de l'estat, que no ha estat traspassada a la Generalitat de Catalunya. Comunica el Pallars Jussà amb l'Alta Ribagorça i només serveix de punt de partença a les carreteres que uneixen els pobles de Toralla i Serradell.

La L-522 és una carretera de caràcter local, paral·lela a l'anterior, que uneix el Pont de Suert amb la N-260 al Congost d'Erinyà, del terme actual de Conca de Dalt i antic de Toralla i Serradell.

La LV-5182 és una carretera molt particular: té 60 metres de longitud per 4 d'ample. La longitud de la carretera es correspon amb el pont damunt de la Noguera Pallaresa que uneix la Pobla de Segur i el Pont de Claverol. S'acaba a la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, i té la continuïtat per les pistes rurals -autèntiques carreteres- que menen a Aramunt, Sant Martí de Canals, Pessonada, etc.

No hi ha, doncs, cap carretera més, en aquest antic municipi. Ara bé, sí que hi ha unes quantes pistes rurals asfaltades que connecten uns pobles amb els altres. En l'actualitat aquestes pistes rurals són, de fet, carreteres asfaltades, amples i en força bon estat, a les quals només faltaria un número identificador per tal d'esdevenir carreteres del tot. En l'article corresponent a cadascun dels antics termes estan detallades les carreteres respectives.

Les comunicacions mitjançant transport discrecional de viatgers és del tot absent dins del terme de Conca de Dalt, però la proximitat amb la Pobla de Segur fa que es pugui fer fàcilment ús tant del transport en autobús com del ferrocarril, que té a la Pobla la seva estació terminal.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

  • Museu dels Raiers del Pont de Claverol.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya.
  3. Departament de Governació i Administracions Públiques. Dades electorals de totes les convocatòries
  4. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 54. ISBN 84-393-5437-1. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • CASTILLÓ, Arcadi i LLORER, T. "El Pont de Claverol", a El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Conca de Dalt Modifica l'enllaç a Wikidata