Lugre

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Representació d’un lugre típic.

Entre els vaixells de vela tradicionals, un lugre és una embarcació típica de les costes del canal de la Mànega i de l’Atlàntic amb dos o tres arbres i veles al terç.[1][2][3][4]

Característiques[modifica]

Lugre de tres arbres amb gàbies i floc. Vegeu el botaló a proa i el botafora a popa.
Variant de lugre anomenada "bisquine". A les veles anteriors cal afegir una goneta de trinquet i una goneta mestra.

Hi ha diferents exemples de lugres en funció de les tasques a realitzar. Deixant de banda les petites barques sense coberta aparellades de lugre, els lugres típics tenien entre 14 i 24 metres d’eslora amb bucs encobertats plens a proa i fins a popa. El calat era més gran a popa que a proa i, sovint, el folre era tinglat.

Arbres[modifica]

De fusta i d'una sola peça. A vegades els lugres navegaven sense bauprès pròpiament dit, però emprant un botaló mòbil que es podia ajustar en navegació.[5]

« ...la disposition du beaupré augmente encore cette propriété, il ne porte pas de bout-dehors, mais il peut être rentré ou poussé hors du navire à volonté, parce qu'il est tenu sur un chevalet et dans un collier de fer fixé contre l'étrave, et qu'il peut courir sur ces deux points d'appui : cela permet de donner, suivant les besoins de la navigation, plus ou moins d'intensité à l'action des focs... »

Velam[modifica]

L’aparell dels lugres de dos pals era molt senzill: cada arbre anava amb una vela al terç. Els lugres més grans ormejaven sempre tres pals i bauprès. De proa a popa: bauprès, trinquet, mestre i mitjana (els noms francesos equivalents poden provocar confusió: bout-dehors, mât de misaine, grand mât, artimon). El botaló o bauprès és molt llarg i gairebé horitzontal. L’escota de la vela de mitjana es controla amb un botafora.

Quan la velocitat era primordial (en vaixells de guerra, corsaris i pesquers ràpids) els lugres aparellaven gàbies. En els lugres de tres pals només el trinquet i el mestre hissaven gàbies. Així, segons el gravat de la figura de la dreta, les veles d'un lugre serien les següents (des de la dreta fins a l'esquerra):

  • floc,
  • vela de trinquet, gàbia de trinquet,
  • vela mestra, gàbia mestra,
  • vela de mitjana

Armament[modifica]

L'armament d'un lugre corsari era variable i depenia de molts factors. Per exemple, el lugre francès Adolphe (avarat el 1803) tenia 14 canons de 3 lliures i 2 canons d'una lliura.

Usos[modifica]

Des del seu origen fins a principis del segle XX els lugres s’empraren en diverses funcions.

  • Usos militars. Les variants més veleres serviren a les marines de guerra de França i Anglaterra. Com a exploradors i com a guardacostes. La Royal Navy noliejava vaixells de particulars. Només va construir un « lugger » expressament.
  • Contraban. Anomenats « lougre-smugler» pels anglesos i « smogleur » pels francesos. El lugre britànic Grayhound, amb base a Cornualla, en fou un exemple.
  • Pesca. Els lugres persquers eren robustos i rabassuts. Generalment navegaven sense botaló ni floc.
    • El lugre Elisa encara navega.
    • Al segle XIX el lugre La Louise transportava llagosta pescada a les costes de Portugal fins a Brest.
    • El 1860 hi havia uns 400 lugres a Paimpol (Bretanya), amb un botaló llarg i floc.
  • Cors. Els lugres corsaris foren nombrosos.
  • Comerç i cabotatge. Documentats des de finals del segle XVIII els lugres de càrrega tenien més mànega i major capacitat de transport. Els seus bucs estaven reforçats, permetent una posada en terra per a desembarcar o en marea baixa. Els lugres de Quimper eren famosos. Eren anomenats « les trois mâts fou » per les navegacions agosarades dels seus tripulants (tres o quatre)
    • Les mercaderies habituals eren carbó, peus drets i bigues de fusta per a les mines de Gal·les, vins de Bordeus.

Variants locals[modifica]

  • Coble, de les costes angleses des de Yorkshire fins a Northumberland.[6]
  • Cornish lugger.[7]
  • Fifie, costa oriental d’Escòcia.[8][9]
  • Scaffie.[10]
  • Hastings lugger.[11]
  • Manx nickey.[12]
  • Manx nobby
  • Sgoth Niseach.[13]
  • Barca-longa.[14][15]
  • Chasse-marée de Bretanya.[16][17][18]
  • Lugre francès de Normandia.[19]
  • Bisquine.[20]

Literatura[modifica]

Un lugre de tres pals és el protagonista de la novel·la The Wing-and-Wing de James Fenimore Cooper.[21] L'obra també és coneguda per altres títols: Le Feu follet, The Jack O'Lantern, The Privateer.

Referències[modifica]

  1. GDLC. Lugre.
  2. Diccionario marítimo español, que además de las voces de navegación y maniobra en los buques de vela, contiene las equivalencias en francés, inglés e italiano, y las más usadas en los buques de vapor. Establ. Tipogr. de T. Fortanet, 1864, p. 335–. 
  3. Chambers's Encyclopaedia: a Dictionary of Universal Knowledge for the People .... Lippincott, 1877, p. 2–. 
  4. Auguste Jal. Glossaire nautique répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes par A. Jal. Didot, 1848, p. 944–. 
  5. Pierre-Alexandre-Laurent Forfait. Traitè élémentaire de la mature des vaisseaux, a l'usage des éléves de la Marine; par Forfait. Bachelier, libraire pure la Marine, quai des Augustins n.55, 1815, p. 81–. 
  6. Basil Greenhill. Inshore Craft: Traditional Working Vessels of the British Isles. Pen and Sword, 15 abril 2013, p. 132–. ISBN 978-1-4738-2260-3. 
  7. Paul Greenwood. Once Aboard A Cornish Lugger. Polperro Heritage Press, 1 gener 2014, p. 132–. ISBN 978-0-9576461-1-7. 
  8. Robert Simper. Britain's Maritime Heritage. David & Charles, 1982. ISBN 978-0-7153-8177-9. 
  9. Cruising World, 1982-07 - 1982-12, p. 15–. ISSN 00983519. 
  10. Mike Smylie. The Tweed to the Northern Isles The Fishing Industry Through Time. Amberley Publishing Limited, 15 juny 2013, p. 43–. ISBN 978-1-4456-1462-5. 
  11. Mike Smylie. Traditional Fishing Boats of Britain & Ireland. Amberley Publishing Limited, 15 octubre 2011, p. 340–. ISBN 978-1-4456-1110-5. 
  12. Manx fishing boats – Nickeys and Nobbys.
  13. Ian Stephen. Western Isles Folk Tales. History Press, 1 octubre 2014, p. 152–. ISBN 978-0-7509-5794-6. 
  14. Robert Kipping. The Elements of Sailmaking, Being a Complete Treatise on Cutting Out Sails, According to the Most Approved Methods of the Merchan Service, Etc. F.W. Norie & Wilson, 1847, p. 153–. 
  15. Simone Stratico. Vocabolario Di Marina in Tre Lingue. Tomo Primo [-Volume the Third][Simone Stratico]: Simone Stratico A Marine Vocabulary in three languages. Volume the third. Engl.-Ital.-French. at the Imperial Royal Printing-office, 1814, p. 159–. 
  16. The General Chronicle and Literary Magazine, 1811, p. 1–. 
  17. Rif Winfield. French Warships in the Age of Sail, 1626–1786. Pen & Sword Books, 30 octubre 2017, p. 1–. ISBN 978-1-4738-9353-5. 
  18. Yves Boyer-Vidal. Le retour des Acadiens: errances terrestres et maritimes, 1750-1850. Le gerfaut, 2005, p. 73–. ISBN 978-2-914622-59-2. 
  19. Célestin Hippeau. Le gouvernement de Normandie au XVIIe et au XVIIIe siècle d'après la correspondance des marquis de Beuvron et des ducs d'Harcourt: ptie. Événements politiques. 1864-1868. 5 v. G. de Laporte, 1863, p. 313–. 
  20. Joel Douillet. Granvillaise, Cancalaise : les rivales !: Bisquines Granvillaise and Cancalaise : the rivals !. BoD - Books on Demand, 12 setembre 2019, p. 3–. ISBN 978-2-322-17076-0. 
  21. James Fenimore Cooper. The Jack O'Lantern, Or The Privateer by J. F. Cooper. B. Tauchnitz, 1843.