Iol

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el vaixell. Si cerqueu la ciutat fenícia, vegeu «Cesarea de Mauritània».
Iol amurat a babord.

Un iol és un vaixell relativament petit de dos pals, el més gran (pal mestre) a proa i un pal més petit a popa (pal de mitjana), més enrere que el timó. Totes les veles són de tall. Un iol és com un sloop o un cúter amb un pal de mitjana a popa. El pal de mitjana d'un iol és més petit que el d'un quetx de proporcions similars.

Orígens[modifica]

El terme iol deriva de l'anglès "yawl" i aquest del neerlandès "jol". Els iols foren usats com a vaixells de pesca comercial. Un exemple de iol de pesca és el "Salcombe Yawl". L'avantatge d'un vela petita a popa en el control d'un vaixell té una tradició molt llarga. Una vela de mitjana permet equilibrar fàcilment una embarcació. tant amb la vela major hissada del tot, arrissada o arriada del tot. En cas necessari, només amb la vela de mitjana és fàcil mantenir-se aproat al vent o amb un petit angle que permeti aguantar millor les onades per proa. (Alguns pesquers a motor, per exemple els palangrers del Cantàbric, hissen una vela similar a popa per a mantenir-se aproats al vent). Afegir una vela de mitjana a un sloop o un cúter ja construïts i aparellats era aconsellable en alguns casos. La millor opció era un pal de mitjana molt petit, arborat molt a popa. En certs casos en una plataforma afegida. El resultat fou l'aparell de iol.[1]

Aparells[modifica]

Aparell de iol.

El iols més antics i alguns de construcció moderna que volen seguir la tradició porten floc o flocs, una cangrea com a major (amb escandalosa) i una vela de mitjana també cangrea. Amb vents portants poden hissar una vela d'estai de mitjana addicional. Els iols més moderns substitueixen les cangrees per veles bermudianes o marconi.

A més dels iols amb cangrees i iols amb veles Marconi, hi ha iols que hissen altres tipus de veles: al terç, místiques... Una barca de mitjana va aparellada, tècnicament parlant, de iol. Cal dir que les barques de mitjana existien molt abans que el terme "yawl" fos aplicat als velers.

Els iols en travessa i regates[modifica]

Un exemple molt conegut d'un sloop transformat en iol fou el del "Spray", patronejat pel navegant solitari Joshua Slocum.[2] Altres navegants en solitari escolliren l'aparell de iol per la possibilitat que dóna de mantenir el rumb sense tocar el timó un cop equilibrat el velam. Joshua Slocum relata que en una singladura de 23 dies i 2.300 milles no va haver de tocar el timó. Els perfeccionaments en els timons automàtics[3] han fet que la popularitat dels iols entre els navegants solitaris hagi baixat de forma ostensible. En una època determinada el reglament de regates de creuers no tenia en compte la superfície vèlica de la vela d'estai de mitjana. Això fou aprofitat per alguns iots famosos com el "Finisterre" (disseny d'Olin Stephen).[4]

Referències[modifica]

  1. John Leather. The Gaff Rig Handbook: History, Design, Techniques, Developments. WoodenBoat Books, 11 gener 2001, p. 155–. ISBN 9780937822678. 
  2. Joshua Slocum; Rod Scher. The Annotated Sailing Alone Around the World (en anglès). Sheridan House, Inc., 30 març 2009, p. 43–. ISBN 9781574092752 [Consulta: 2 octubre 2010]. 
  3. Pilots automàtics. (castellà)
  4. LIFE. Time Inc, 18-02-1957, pàg. 44–. ISSN: 00243019. "Finisterre" i Olin Stephens.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]