Diccionari nàutic

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Gravat de l’obra The seaman's vade-mecum and defensive war by sea.
Bitàcola del vaixell HMS Trincomalee, una fragata de vela de 1817. La xemeneia de llautó correspon a la llàntia que va a l’interior.

Un diccionari nàutic és un diccionari especialitzat en temes marítims i navals. Considerant que la terminologia dels vaixells i la navegació és molt diferent del llenguatge habitual, els diccionaris nàutics són eines molt útils i necessàries.

Entre els diccionaris nàutics monolingües, els més adequats són aquells que no es limiten a una simple definició sinó que proporcionen explicacions d’una certa extensió que permetin la fàcil comprensió de cada terme. En moltes ocasions algunes imatges auxiliars (gravats, fotografies, plànols,...) són imprescindibles. Els diccionaris que donen l’equivalència entre dues o més llengües són importants per a poder traduir bé un concepte determinat. La possibilitat de traduir de forma incorrecta algun dels anomenats “falsos amics” fa aconsellable la consulta en dos o tres diccionaris contrastats.

Cronologia[modifica]

Un diccionari és, entre altres coses, una eina de consulta. És important considerar la data de publicació de cada diccionari de cara a avaluar si, en cada cas, és adequat a la mena de consultes previstes. Cal tenir sempre en compte la data del document que conté el terme consultat. El significats d’algunes paraules ha variat molt al llarg del temps.

Tipus d'obres[modifica]

Diccionaris pròpiament dits[modifica]

Els diccionaris nàutics pròpiament dits són els que tracten específicament del tema i segueixen un ordre alfabètic.

Diccionaris afegits com a suplement d'altres obres[modifica]

Hi ha algunes obres relacionades amb la navegació que inclouen un diccionari nàutic.

Obres especialitzades amb una terminologia important[modifica]

Hi ha algunes obres sobre temes específics (sobre aparells de vaixells, veles, navegació,...) que inclouen una terminologia especialitzada barrejada dins del text general. La consulta acostuma a ser fàcil pel fet de l'ordre dels temes (per exemple: construcció del buc, folre, arbres, eixàrcia,...). Un terme concret acostuma a estar definit dins de l'apartat corresponent.

Diccionaris generals[modifica]

En molts casos, l'únic recurs de consulta és un diccionari general. Un bon diccionari inclou la majoria de termes nàutics.

Casos especials[modifica]

Les llengües oficials i majoritàries poden ser consultades en tota mena de diccionaris i obres similars. Contràriament, les llengües minoritàries no disposen de tantes eines de consulta. En temes nàutics hi ha parlars i llengües amb pocs documents malgrat la gran importància històrica d'aquestes llengües en el tema. Alguns casos s'exposen a continuació.

Lingua franca[modifica]

La lingua franca fou durant segles l'eina de comunicació en els ambients marítims del Mediterrani. Hi ha algun diccionari i diversos estudis sobre l'origen i l'evolució d'aquesta parla. En general són molt difícils de consultar.

  • La influència catalana sobre la lingua franca no ha estat estudiada en profunditat.

Vènet[modifica]

La República de Venècia fou una potència naval durant segles. Pel que fa a la construcció naval i la navegació, els venecians aportaren solucions particulars amb un lèxic especialitzat.

  • Una aproximació a la terminologia veneciana es pot consultar en una de les obres d'Augustin Jal (Archéologie navale. Volum 2. Mémoire n.5)[1]

Napolità[modifica]

Durant segles la construcció naval a les drassanes de Nàpols fou molt important.[2][3] La terminologia local sobre el tema caldria suposar-la molt rica i ben arrelada. Dissortadament la documentació específica catalogada i consultable és molt escassa.

Diccionaris[modifica]

L'única manera pràctica d'estudiar el lèxic nàutic napolità és a partir de diccionaris generals.

  • Vocabolario delle parole del dialetto napoletano, che più si discostano dal dialetto toscano,: con alcune ricerche etimologiche sulle medesime degli Accademici Filopatridi. Ferdinando Galiani. Francesco Mazzarella Farao.[4]
  • Dizionario domestico napoletano e toscano. Luigi Manzo.[5]

Documents[modifica]

  • 1694-1695. Construcció de nou galeres.[6]
  • 1838. Voyage dans l'Italie méridionale par J.-C. Fulchiron: Royaume de Naples.[7]

Sicilià[modifica]

La construcció naval a Sicília tingué èpoques de puixança amb drassanes que construïen grans vaixells de guerra (Dionís el Vell, Hieró II). Posteriorment no sembla haver-hi documentació sobre la construcció local de bastiments de grans desplaçaments. De qualsevol manera, la construcció de petits vaixells en drassanes artesanals està demostrada. Pel que fa a la terminologia nàutica en sicilià, l’existència de la qual és evident, no és de consulta fàcil. L’únic recurs disponible són els diccionaris generals. La majoria dels diccionaris són de contingut limitat i sota la forma sicilià-italià (es pot consultar la traducció d’una paraula coneguda, però la consulta inversa és molt laboriosa).

Diccionaris[modifica]

  • 1751. Dizionario siciliano italiano latino. Michele del Bono.[8]
  • 1857. Dizionario Siciliano-Italiano. Giuseppe Biundi.[9]

Occità antic[modifica]

La relació de l'occità antic amb els vaixells i la navegació presenta dues vessants principals. D'una banda cal considerar les obres literàries que inclouen un lèxic especialitzat sobre el tema. Per l'altre costat, la construcció naval a Marsella i Vilafranca de Mar (amb artesans que parlaven occità) no pot ser ignorada.

Documents[modifica]

  • La vida de sant Honorat. Raimond Feraut.[10]
  • 1861. Auguste LAFORET. Étude sur la Marine des Galères. Avec plans et dessins.[11]

Diccionaris[modifica]

  • Lexique roman ou dictionnaire de la langue des troubadours: comparée avec les autres langues de l'Europe latine, précédé de nouvelles recherches historiques et philologiques, d'un résumé de la grammaire romane, d'un nouveau choix des poésies originales des troubadours, et d'extraits de poëmes divers. François-Just-Marie Raynouard.
  • Dictionnaire provençal-français ou dictionnaire de la langue d'Oc, ancienne et moderne, suivi d'un vocabulaire français-provençal. S. J. Honnorat.[17]

Francès antic[modifica]

La llista d’obres en francès antic és considerable. Hi ha un centenar de cançons de gesta franceses, sense comptar altres documents. Algunes de les cançons contenen descripcions de vaixells, dels seus aparells i d’algunes maniobres de navegació. La terminologia associada seria incomprensible si no fos pels estudis d’alguns experts, que inclogueren notes explicatives del vocabulari nàutic en les seves transcripcions i comentaris dels textos analitzats.

Exemples[modifica]

  • Vie de saint Gilles de Guillaume de Berneville.[18]
    • Le thème descriptif de l’embarquement dans le Roman de Brut de Wace et la Vie de saint Gilles de Guillaume de Berneville. Françoise Laurent.

Diccionaris[modifica]

  • Dictionnaire de la langue romane, ou du vieux langage françois.[19]

Mostra de diccionaris nàutics[modifica]

'De Navigatione Liber' 1464.

La que segueix és una llista de diccionaris (i altres obres que contenen terminologia nàutica) ordenada cronològicament. No es tracta d'una llista exhaustiva, però si que es pot considerar representativa. En molts casos la referència adjunta permet accedir a la consulta gratuita de l'obra original.

Any 1400[modifica]

  • 1464. Benedetto Cotrugli fou autor d’un llibre de navegació ( “De navigatione” ; Nàpols 1464) que no es va arribar a publicar, però que es conserva en forma de manuscrit. Es tracta d’una obra que pot consultar-se en una transcripció digitalitzada a cura de Piero Falchetta[2]. També el manuscrit original pot llegir-se de forma gratuïta (Manuscrit Beinecke MS 557, Yale University Library, Beinecke Rare Book and Manuscript Library).

Any 1600[modifica]

  • 1694. Dictionnaire etymologique ou origine de la langue françoise. Gilles Ménage.[20]

Any 1700[modifica]

  • 1761. The Seaman's Vade-mecum and Defensive War by Sea. William Mountaine.[21]

Any 1800[modifica]

  • 1813. Simone Stratico.
    • Vocabolario di marina in tre lingue. Volum 1.[22]
    • Vocabolario di marina in tre lingue. Volum 2.[23]
  • 1829. Louis Marie Joseph O'hier de Grandpré. Répertoire polyglotte de la marine.[24]
  • 1829. Dizionario del dialetto Veneziano. Giuseppe Boerio.[25]
  • 1831. Diccionario marítimo español. Timoteo O'SCANLAN, Manuel del CASTILLO , Martin FERNANDEZ DE NAVARRETE.[26]
  • 1831. Diccionario marítimo español. Martín Fernández de Navarrete.[27]
  • 1832. Vocabolario nautico italiano. Francesco Corazzini.
    • Volum 1.[28]
    • Volum 2
    • Volum 3
    • Volum 4
    • Volum 5
    • Volum 6
  • 1847. Robert Kipping. The elements of sailmaking[29][30]
    • L’obra de Kipping fou traduïda al castellà per l’aleshores tinent de navili menorquí Pere Riudavets i Tudury, amb complements interessants sobre els aparells de vela llatina.
  • 1848. Augustin Jal.
    • Glossaire nàutique. Volum 1.[31]
    • Glossaire nàutique. Volum 2.[32]
  • 1848. An English and Hindostanee Naval Dictionary of technical terms and sea phrases. Thomas Roebuck.[33]
  • 1856. Joan Monjo i Pons. Curso Metódico de arquitectura naval aplicada a la construcción de buques mercantes.[34]
  • 1857.[35]
  • 1861. Manovra Navale. Luigi FINCATI.[36]
  • 1864. Diccionario marítimo español: que además de las voces de navegación y maniobra en los buques de vela, contiene las equivalencias en francés, inglés é italiano, y las mas usadas en los buques de vapor,... Gonzalo de Murga i Martín Ferreiro y Peralto.[37]
  • 1866. Dizionario di marineria militare italiano-francese e francese-italiano. Giuseppe Baron Parrilli.[38]

Any 1900[modifica]

Any 2000[modifica]

  • 2002. La maniobra en els velers de creu. Ricard Jaime Pérez.[43]
  • 2007. Vocabulari nàutic. Acadèmia Valenciana de la Llengua.[44]
  • 2007. Escritos recobrados. Paraules de mar. Recull terminològic. Jacinto Herrero Esteban.[45]
  • 2008.[46]

Exemples de falsos amics[modifica]

  • Misaine (francès), voile de misaine, mât de misaine.
    • En terminologia actual correspon a trinquet, vela de trinquet, arbre trinquet
    • No té res a veure amb mitjana, vela de mitjana, arbre de mitjana
  • Mouiller (francès).
    • Tirar l'àncora, calar l'àncora, ancorar.
  • Varar (castellà)
    • Treure, sorgir
  • Botar (castellà)
    • Avarar, varar

Referències[modifica]

  1. Auguste JAL. Archéologie navale ... publiée par ordre des roi. Arthus Bertrand, Éditeur, 1840, p. 31–. 
  2. Eleni Sakellariou. Southern Italy in the Late Middle Ages: Demographic, Institutional and Economic Change in the Kingdom of Naples, C.1440-c.1530. BRILL, 9 desembre 2011, p. 137–. ISBN 90-04-22406-8. 
  3. Diana Carrió-Invernizzi. El gobierno de las imágenes: ceremonial y mecenazgo en la Italia española de la segunda mitad del siglo XVII. Iberoamericana Editorial, 2008, p. 327–. ISBN 978-84-8489-404-9. 
  4. Ferdinando Galiani; Francesco Mazzarella Farao Vocabolario delle parole del dialetto napoletano, che più si discostano dal dialetto toscano,: con alcune ricerche etimologiche sulle medesime degli Accademici Filopatridi. Opera postuma supplita, ed accresciuta notabilmente... presso Giuseppe Maria Porcelli, 1789. 
  5. Luigi Manzo. Dizionario domestico napoletano e toscano. Tipografia Marchese, 1864, p. 3–. 
  6. Diego Vincencio de Vidania. Al Rey nuestro Senor. D. Francisco de Benavides ... representa Los Servicios Heredados, y Proprios y los su Hijos ... Y la Antiguedad, y Calidad de su Casa, y de las Incorporadas en ella. Parrino, 1696, p. 432–. 
  7. Jean Claude Fulchiron. Voyage dans l'Italie méridionale par J.-C. Fulchiron: Royaume de Naples, 1838. Pillet, 1844, p. 164–. 
  8. Michele del Bono. Dizionario siciliano italiano latino. Giuseppe Gramignani, 1751. 
  9. Giuseppe Biundi. Dizionario Siciliano-Italiano, 1857. 
  10. La vida de sant Honorat. Raimond Feraut.
  11. Auguste LAFORET. Étude sur la Marine des Galères. Avec plans et dessins, 1861, p. 326–. 
  12. Lexique roman ou Dictionnaire de la langue des troubadours, comparée avec les autres langues de l'Europe latine. Silvestre, 1844. 
  13. Lexique roman ou Dictionnaire de la langue des troubadours: comparée avec les autres langues de l'Europe latine, précédé de nouvelles recherches historiques et philologiques, d'un résumé de la grammaire romane, d'un nouveau choix des poésies originales des troubadours et d'extraits de poèmes divers. Sylvestre, 1844, p. 332–. 
  14. François Juste M. Raynouard. Lexique roman; ou, Dictionnaire de la langue des troubadours, comparée avec les autres langues de l'Europe latine, 1840, p. 122–. 
  15. François-Just-Marie Raynouard. Lexique roman ou dictionnaire de la langue des troubadours: comparée avec les autres langues de l'Europe latine, précédé de nouvelles recherches historiques et philologiques, d'un résumé de la grammaire romane, d'un nouveau choix des poésies originales des troubadours, et d'extraits de poëmes divers. Q - Z. 5. Silvestre, 1843. 
  16. François Just Marie Raynouard. Lexique roman ou Dictionnaire de la langue des troubadours: Appendice. Silvestre, 1844. 
  17. S. J. Honnorat. Dictionnaire provençal-français ou dictionnaire de la langue d'Oc, ancienne et moderne, suivi d'un vocabulaire français--provençal.... Repos, Imprimeur-Libraire-editeur, 1846, p. 484–. 
  18. Guillaume de Berneville. La vie de Saint-Gilles par Guillaume de Berneville: poème du XIIe siècle. Firmin Didot et Cie, 1881. 
  19. Dictionnaire de la langue romane, ou du vieux langage francois. Saillant, 1768. 
  20. Gilles Ménage. Dictionnaire etymologique ou origine de la langue françoise. Anisson, 1694, p. 520–. 
  21. William Mountaine. The Seaman's Vade-mecum and Defensive War by Sea: Containing the Proportions of Rigging, Masts and Yards ... Also Shewing how to Prepare a Merchant-ship for a Close Fight .... W. and J. Mount, 1761, p. 21–. 
  22. Simone Stratico. Vocabolario di marina in tre lingue. Dalla Stamperia Reale, 1813. 
  23. Vocabolario di marina in tre lingue. Dalla Stamperia Reale, 1813. 
  24. Louis Marie Joseph O'hier de Grandpré. Répertoire polyglotte de la marine, à l'usage des navigateurs et des armateurs .... Malher, 1829, p. 498–. 
  25. Giuseppe Boerio. Dizionario del dialetto Veneziano. Andrea Santini, 1829, p. 10–. 
  26. Timoteo O'SCANLAN; Manuel del CASTILLO (Capitán de fregata.); Martin FERNANDEZ DE NAVARRETE Diccionario marítimo español, que ademas de las definiciones de las voces con sus equivalentes en frances, ingles e italiano, contiene tres vocabularios de estos idiomas con las correspondencias castellanas, etc. [Compiled by T. O'Scanlon. Revised, before publication, by Manuel del Castillo. With a preface by Martín Fernández de Navarrete.], 1831, p. 47–. 
  27. Martín Fernández de Navarrete. Diccionario marítimo español. Imprenta real, 1831. 
  28. Vocabolario nautico italiano. Francesco Corazzini. 1832. Volum 1.
  29. Robert Kipping. The elements of sailmaking. Taylor, 1847. 
  30. Robert KIPPING. Elementos de construcción de velas. Imp. de T.Fortanet, 1860, p. 6–. 
  31. Auguste Jal. Glossaire nautique répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes par A. Jal. Didot, 1848. 
  32. Augustin Jal. Glossaire nautique: Répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes. Bottega d'Erasmo, 1848. 
  33. Thomas Roebuck. An English and Hindostanee Naval Dictionary of technical terms and sea phrases ... To which is prefixed a short grammar of the Hindostanee language, etc, 1848, p. 3–. 
  34. Juan Monjo i Pons. Curso metódico de arquitectura naval aplicada á la construccion de los buques mercantes. Imprenta de Jose Tauló, 1856. 
  35. Jacques Remy Antoine Téxier. Dictionnaire d'orfévrerie, de gravure et de ciselure chrétiennes; ou, De la mise en oeuvre artistique des métaux, des émaux et des pierreries .... J.-P. Migne, 1857, p. 438–. 
  36. Luigi FINCATI. Manovra Navale ... Terza edizione ... aumentata e fornita d'un vocabolario nautico, 1861, p. 3–. 
  37. Gonzalo de Murga; Martín Ferreiro y Peralto Diccionario marítimo español: que además de las voces de navegacion y maniobra en los buques de vela, contiene las equivalencias en francés, inglés é italiano, y las mas usadas en los buques de vapor, formado con prescencia de los mejores datos publicados hasta el dia. Establecimiento Tipográfico de T. Fortanet, 1864. 
  38. Giuseppe Baron Parrilli. Dizionario di marineria militare italiano-francese e francese-italiano .... P. Androsio, 1866, p. 105–. 
  39. Instituto Tecnico Naval (Rio De Janeiro). Dicionario Maritimo Brasileiro. Imprensa Oficial, 1961. 
  40. José María Martínez-Hidalgo y Terán; José María Martínez-Hidalgo; Laureano Carbonell Relat Vocabulari marítim català-castellà i castellano-catalán. Diputació de Barcelona, 1984. 
  41. Josep Maria Sigalés. Diccionari nàutic. Joventut, 1984. ISBN 978-84-261-2042-7. 
  42. Abinael Morais Leal. Dicionário de termos náuticos, marítimos e portuários. J. Olympio Editora, 1991. ISBN 978-85-7129-088-4. 
  43. Ricard Jaime Pérez. La maniobra en els velers de creu. Univ. Politèc. de Catalunya, 2002. ISBN 978-84-8301-590-2. 
  44. Vocabulari nàutic. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  45. Jacinto Herrero Esteban. Escritos recobrados. Jordi Salvador Gracia, 2007, p. 37–. ISBN 978-84-612-1079-4. 
  46. [1]