Arquitectura naval

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Plànol d'un vaixell mostrant la forma del buc

L'arquitectura naval és l'art de projectar i construir vaixells. L'arquitectura naval es divideix en construcció naval i teoria del vaixell. La primera estudia i projecta la construcció d'un vaixell en tot allò que fa referència a formes, estructura, materials, etc. La teoria del vaixell l'estudia com a vas flotant, tenint en compte la seva estabilitat, flotabilitat i les forces a les quals es trobarà sotmès en navegar. Els primers llibres sobre arquitectura naval foren publicats a mitjan del segle XVIII i llur àmplia difusió possibilità els primers estudis i fou la base del ràpid desenvolupament de projectes de vaixells al segle XIX. Són destacats els tractats Scientia Navalis (1749) de Leonhard Euler i Traité du Navire (1746) de Pierre Bouguer. Fredrik Henrik af Chapman en propugnà i vulgaritzà l'aplicació, tant amb els vaixells que construí com amb les seves obres Architectura Navals Mercatoria (1768) i Tractat om Skeppsbyggeriet ('Tractat de Construcció Naval', 1775). Aquest art s'amplià amb l'aparició de les màquines de vapor. Al segle XIX hom progressà notablement en les mesures de seguretat i en el que fa referència al confort. Les diferents formes de propulsió incrementen cada vegada més l'extensió i l'amplitud de l'arquitectura naval.

Obres sobre construcció i arquitectura naval[modifica | modifica el codi]

Galera mercant veneciana per al comerç amb Flandes. Il·lustració del manuscrit de Michele de Rodes.

Al llarg de diverses èpoques foren escrites diverses obres que tractaven de la construcció dels vaixells, de la seva forma i dels mitjans de propulsió. Alguns tractats generals (de contingut enciclopèdic o especialitzats en navegació) dedicaren alguns articles o capítols a la construcció de diferents tipus de naus o de temes relacionats.

La que segueix és una llista cronològica de les obres indicades i dels seus autors.

Llista cronològica[modifica | modifica el codi]

Temps antics[modifica | modifica el codi]

Els rems de la seva època se solien fabricar de fusta d'avet blanc (Abies alba). Però no pas de qualsevol manera. Teofrast va explicar la manera correcta d'obtenir rems resistents. En traducció lliure: "És millor fabricar-los a partir d'un avet jove. La fusta d'avet s'assembla a una ceba, amb diverses capes ben marcades. Un remolar hàbil sap conformar un rem sense tallar aquestes capes. Polint la fusta sense interrompre la capa exterior. Així el rem serà més resistent. Per contra, un artesà maldestre deixarà el rem amb les capes tallades que seran punts febles per on es podrà trencar amb facilitat". La fusta d'avet blanc s'emprava també per a fer trirrems i els pals corresponents, i era objecte d'un comerç molt important. En èpoques d'alta demanda i escassetat el seu preu era molt elevat.

Segle XIV[modifica | modifica el codi]

  • 1353. El document més antic que esmenta una coca (vaixell) de dos arbres al Mediterrani és un contracte de construcció català de l’any 1353.[4][5]

Segle XV[modifica | modifica el codi]

  • 1409. Pel que fa a les naus, el document més antic que en mostra una de tres pals és un dibuix de 1409 en el “Libre d’Ordinacions de l’administrador de les places” de Barcelona.[6]
  • 1410. En l’inventari de la biblioteca del rei Martí l'Humà, que constava d’uns 600 volums, hi havia tres llibres de tema nàutic: un Llibre sobre la carta de navegar (en català i escrit sobre paper de Xàtiva), un llibre de les naus i un llibre d’ordenació de la mar. Els dos primers es consideren perduts. La segona obra, el llibre de les naus, podria haver tractat de la construcció d’aquella mena de vaixells o de detalls sobre naus en general.[7]
  • 1434-35. Michele de Rodes. "Fabrica di galere".[8][9]
    • Traducció parcial al castellà.[10]
  • 1464. Benedetto Cotrugli. “De navigatione”.[11]
    • Benedetto Cotrugli fou autor d’un llibre de navegació ( “De navigatione” ; Nàpols 1464) que no es va arribar a publicar, però que es conserva en forma de manuscrit. Es tracta d’una obra que pot consultar-se en una transcripció digitalitzada a cura de Piero Falchetta. També el manuscrit original pot llegir-se de forma gratuïta (Manuscrit Beinecke MS 557, Yale University Library, Beinecke Rare Book and Manuscript Library).
  • 1465. Contracte per a la construcció d’una calavera per a Gracià Amat. Amb un buc de 24 a 25 gúes de roda a roda. Amb dos pals (mestre i mitjana), bauprès i tres timons.[12]

Segle XVI[modifica | modifica el codi]

  • 1547-1550. Stolonomie.[13][14]
  • 1575. Juan Escalante de Mendoza. Itinerario de navegación.[15]

Segle XVII[modifica | modifica el codi]

  • 1607. Bartolomeo Crescentio. “Nautica mediterranea”.[16]
  • 1611. Tomé Cano. Arte para fabricar, fortificar, y aparejar naos de guerra, y merchantes.[17]
  • 1614. Pantero Pantera. "L’armata navale".[18]
  • 1629. Joseph Furttenbach. Architectura navalis: d.i. von dem Schiff-Gebäw, auff dem Meer und Seekusten zugebrauchen.[19]
  • 1697. Paul Hoste. Theorie de la construction des vaisseaux. Lyon.[20]

Segle XVIII[modifica | modifica el codi]

Fragata Venus, de la classe Bellona, avarada en 1783, segons un dibuix de Chapman de l’any 1789.
  • 1702. Nicolas Aubin. Dictionnaire de Marine[21]
  • 1712. Antonio Gaztañeta.
    • Arte de fabricar reales.
    • Proporción de las medidas arregladas a la construcción de un bajel de guerra de setenta codos de quilla. (1712)
    • Proporciones de las medidas más esenciales para la fábrica de nuevos navíos y fragatas de guerra. (1720)
  • 1758. Duhamel du Monceau - Élémens de l'architecture navale.[32]

Segle XIX[modifica | modifica el codi]

Sea Witch. Aquesta fragata, avarada el 1846, fou el segon dels clípers extrems dissenyats per John W. Griffiths.
Dos models de vaixell usats per William Froude. Science Museum (Londres).
  • 1817. Robert Seppings.[37]
  • 1818. P.G. Gicquel-des-Touches.[38]
  • 1829. Louis Marie Joseph O'hier de Grandpré. Répertoire polyglotte de la marine.[39]
  • 1840. Augustine Jal.
    • Archéologie navale.[40]
    • Glossaire nautique: Répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes.[41]
  • 1845. E. Gardiner Fishbourne. Naval construction. A letter to Sir G. Cockburn.[42]
  • 1847. Robert Kipping. The elements of sailmaking[43][44]
    • L’obra de Kipping fou traduïda al castellà per l’aleshores tinent de navili menorquí Pere Riudavets i Tudury, amb complements interessants sobre els aparells de vela llatina.
  • 1854. John Willis Griffiths. Treatise on marine and naval architecture; or, Theory and practice blended in ship building .[45][46][47]
    • Griffiths fou un enginyer naval considerat com un dels primers dissenyadors dels velers ràpids anomenats clípers. En el pròleg de la seva obra demostra la seva coneixença de la història de la construcció naval.
« To the Italians, Catalans, and Portuguese, was ship building mostly indebted in the early ages of its revival. The Spaniards followed up their discovery of the new world with rapid improvements in both the form and size of their ships, some of which have been rated at two thousand tons burthen. »
— En els primers temps de la seva recuperació, la construcció naval fou deguda principalment als italians, catalans i portuguesos. Els espanyols, un cop descobert el nou món, milloraren la forma i la grandària dels seus vaixells, alguns dels quals s’estimaren en dues mil tones de desplaçament., TREATISE ON MARINE AND NAVAL ARCHITECTURE. JOHN W. GRIFFITHS.
  • 1856. Joan Monjo i Pons. Curso Metódico de arquitectura naval aplicada a la construcción de buques mercantes.[48]
  • 1859. Barthélemy J. CONSOLIN. Manuel du voilier [49]
  • 1861. William Froude. Va establir la fórmula coneguda amb el seu nom: el nombre de Froude. Aquest nombre permet calcular la resistència a l’avançament d’un vaixell real a partir de proves fetes sobre models a escala.[50][51]
  • 1869. E. Boisnel. Architecture navale. Étude sur la variation des formes des navires.[52]
  • 1873. William Cooper. Yachts and Yachting: Being a Treatise on Building, Sparring, Canvassing, Sailing and the General Management of Yachts.[53]
  • 1891. Narcís Monturiol i Estarriol. Ensayo sobre el arte de navegar por debajo de agua.[54][55]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Enquiry into plants and minor works on odours and weather signs, translated by Sir Arthur Hort, (1916)Enquiry into plants. Volume 1 Pàg.423(grec antic)(anglès)
  2. «Archimedes' Principle». Universitat de Weber State.
  3. Pline l'Ancien; Poinsinet de Sivry Histoire naturelle de Pline traduite en françois, avec le texte latin rétabli d'après les meilleures leçons manuscrites ; accompagnée de Notes critiques pour l'éclaircissement du texte, et d'Observations sur les connoissances des anciens comparées avec les découvertes des modernes. Tome Premier-Douzième [par Louis Poinsinet de Sivry. A. G. Meusnier de Querlon, J. E. Guettard et autres]. chez la Veuve Desaint, 1774, p. 5–. 
  4. Peregrine Horden; Sharon Kinoshita A Companion to Mediterranean History. Wiley, 21 gener 2014, p. 193–. ISBN 978-1-118-51933-2. 
  5. Robert Gardiner; Richard W. Unger Cogs, Caravels, and Galleons: The Sailing Ship, 1000-1650. Naval Institute Press, 1994. ISBN 978-1-55750-124-0. 
  6. Lawrence V. Mott. The Development of the Rudder: A Technological Tale. Texas A&M University Press, gener 1997, p. 144–. ISBN 978-0-89096-723-2. 
  7. Martin Fernandez de Navarrete. Disertacion sobre la historia de la nautica y de las ciencias matematicas que han contribuido a sus progresos entre los Espanoles. Obra postuma ... La publica la real academia de la historia. Vuida de Calero, 1846, p. 94–. 
  8. Michael (of Rhodes); Pamela O. Long; David McGee The book of Michael of Rhodes: a fifteenth-century maritime manuscript. MIT Press, 30 setembre 2009. ISBN 978-0-262-12308-2. 
  9. Creating Shapes in Civil and Naval Architecture: A Cross-Disciplinary Comparison. BRILL, 30 juny 2009, p. 223–. ISBN 978-90-474-2691-2. 
  10. Fermin Lacaci y Diaz. Estudio histórico sobre la marina de los pueblos que se establecieron en España hasta el siglo XII de nuestra era. Imp. de M. Tello, 1876, p. 203–. 
  11. Benedetto Cotrugli. De Navigatione (1464-65).Trascrizione del testo del ms. 557 della Beinecke Rare Book and Manuscript Library (Yale University ) a cura di Piero Falchetta.
  12. Martin Malcolm Elbl. The Portuguese Caravel and European Shipbuilding: Phases of Development and Diversity. UC Biblioteca Geral 1, 1985, p. 571–. GGKEY:PBC3SCAZ2NF. 
  13. Stolonomie.
  14. Johannes Georgius Fennis. La Stolonomie et son vocabulaire maritime marseillais: édition critique d'un manuscrit du XVIe siècle et étude historique, philologique et étymologique des termes de marine levantins, avec un glossaire, une bibliographie et un index. Apa-Holland universiteits pers, 1978. 
  15. María Luisa Martín-Merás. Cartografía marítima hispana: la imagen de América. IGME, 1993, p. 144–. ISBN 978-84-7782-265-3. 
  16. Bartolomeo Crescenzio. Nautica Mediterranea Di Bartolomeo Crescentio Romano. All'Illvstriss. E Reverendiss. S. Card. Aldobrandino. Nella quale si mostra la fabrica delle Galee Galeazze, e Galeoni con tutti ... Si manifesta l'error delle Charte mediterranee ... S'insegna l'arte del nauigar (etc.). Bartolomeo Bonfadino, 1607. 
  17. Tomé Cano. Arte para fabricar, fortificar, y apareiar naos de guerra, y merchante .... en casa de Luys Estupiñan, 1611. 
  18. Pantero Pantera. L'armata nauale, del capitan Pantero Pantera ...: diuisa in doi libri ... ; con vn vocabolario, nel quale si dichiarano i nomi, [et] le voci marinaresche. Et con due tauole, l'vna de i capitoli, [et] l'altra delle materie dell'opera .... appresso Egidio Spada, 1614, p. 179–. 
  19. Joseph Furttenbach. Architectura navalis: d.i. von dem Schiff-Gebäw, auff dem Meer und Seekusten zugebrauchen. Saur, 1629. 
  20. Paul Hoste. THÉORIE DE LA CONSTRUCTION DES VAISSEAUX: QUI CONTIENT PLUSIEURS TRAITEZ de Mathématique sur des matiéres nouvelles & curieuses. Chez Anisson, & Posuel, 1697. 
  21. Nicolas (rev) Aubin. Dictionnaire de Marine. Pierre Brunel, 1702. 
  22. The Ship-builder's Assistant: Or, Some Essays Towards Compleating the Art of Marine Architecture: Viz. I. A General Introduction, Wherein is Consider'd the Solid of Least Resistance, So Far as Relates to the Formation of a Ship's Body, &c. II. Observations for Regulating the Price of Timber, Taken from the Proportion of Its Different Dimensions; with Estimates of the Value of Oak Timber, and Several Other Materials Relating to Naval Stores. III. Rules for Building the Hull of Any Sort of Ships. To which is Added, the Scantling Or Measuring of Ship-timbers, and Some Directions about Moulding Them. IV. A New Method for Finding the Tunnage of Any Ship. V. Rules for Proportioning the Rigging. To which is Annexed, an Explication of the Principal Terms Used in this Art. The Whole Illustrated with Many Schemes Proper to Each Part, Most of Them from Copper Plates. By William Sutherland, Shipwright and Mariner. Thomas Page, William and Fisher Mount, at the Postern on Tower-Hill, 1726, p. 12–. 
  23. Antonio de Clariana y Gualbes. Resumen nautico,: de lo que se practica en el teatro naval, o representacion succinta del arte de marina; en la idea de un baxel de guerra, desde los primeros rudimentos de la arquitectura nautica, hasta el conocimiento de la esfera celeste, y terraquea; facilitado con theoremmas, demonstraciones, y estampas, para la theorica, y practica de la navegacion;. En la imprenta de Iuan Piferrer, à la Plaça del Angel, 1731. 
  24. Catálogo de la Biblioteca Central de Marina. Imp. de Tejado, á cargo de R. Ludeña, 1865, p. 64–. 
  25. Martín Fernández de Navarrete. Diccionario marítimo español. Imprenta real, 1831, p. 13–. 
  26. Daniel Bernoulli. Hydrodynamica sive de viribus et motibus fluidorum commentarii. Johann Reinhold Dulsecker, 1738. 
  27. John D. Anderson, Jr. A History of Aerodynamics: And Its Impact on Flying Machines. Cambridge University Press, 28 gener 1999, p. 41–. ISBN 978-1-139-93599-9. 
  28. José Mariano Vallejo. Tratado sobre el movimiento y aplicaciones de las aguas .... M. de Burgos, 1833, p. 92–. 
  29. Pierre Bouguer. Traité du navire, de sa construction, et de ses mouvemens. Jombert, 1746. 
  30. Leonhard Euler. Scientia navalis seu tractatus de construendis ac dirigendis navibus: Complectens Theoriam Vniversam De Sitv Ac Motv Corporvm Aqvae Innatantivm, 1749. 
  31. Análisis y estudio del Album del Marques de la Victoria con proposito del su empleo en el modelismo de arsenal naval.
  32. Élémens de l'architecture navale: ou Traité pratique de la construction des vaisseaux. C. A. Jombert, 1758. 
  33. Fredrik Henrik af Chapman. Architectura Navalis Mercatoria: The Classic of Eighteenth-Century Naval Architecture. Courier Corporation, 19 desembre 2012. ISBN 978-0-486-13651-6. 
  34. Fred M Walker. Ships and Shipbuilders: Pioneers of Design and Construction. Seaforth Publishing, 5 maig 2010, p. 40–. ISBN 978-1-78383-040-4. 
  35. Jorge Juan; José Gómez Navia; Imprenta Real (Madrid) Examen marítimo teórico práctico ó Tratado de Mecánica aplicado á la construccion, conocimiento y manejo de los navíos y demás embarcaciones. en la Imprenta Real, 1793. 
  36. Charles Romme. Dictionnaire de la marine francoise: avec figures. Imprimé chez P.L. Chauvet; et fe vend a Paris, chez Barrois l'aîné, Libraire, Quais des Augustins, no. 19, 1792, p. 196–. 
  37. On the great strength given to Ships of War by the application of Diagonal Braces. By Robert Seppings, Esq. F.R.S.Read November 17, 1817.
  38. P.-G. Gicquel-des-Touches. Traité des manoeuvres courantes et dormantes: compostant le gréement des bâtimens marchands de différentes espèces, de trente-quatre à quinze pieds de largeur .... Chez Simonet [et] Causette, 1818, p. 1–. 
  39. Louis Marie Joseph O'hier de Grandpré. Répertoire polyglotte de la marine, à l'usage des navigateurs et des armateurs .... Malher, 1829, p. 498–. 
  40. Augustin Jal. Archéologie navale. A. Bertrand, 1840. 
  41. Augustin Jal. Glossaire nautique: Répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes. Bottega d'Erasmo, 1848. 
  42. Naval construction. A letter to Sir G. Cockburn, 1845, p. 3–. 
  43. Robert Kipping. The elements of sailmaking. Taylor, 1847. 
  44. Robert KIPPING. Elementos de construcción de velas. Imp. de T.Fortanet, 1860, p. 6–. 
  45. John Willis Griffiths. Treatise on marine and naval architecture; or, Theory and practice blended in ship building. D. Appleton and Company, 1854, p. 14–. 
  46. Glenn A. Knoblock. The American Clipper Ship, 1845-1920: A Comprehensive History, with a Listing of Builders and Their Ships. McFarland, 15 gener 2014, p. 26–. ISBN 978-0-7864-7112-6. 
  47. A Maritime History of New York. Going Coastal, Inc., 2004, p. 138–. ISBN 978-0-9729803-1-9. 
  48. Juan Monjo i Pons. Curso metódico de arquitectura naval aplicada á la construccion de los buques mercantes. Imprenta de Jose Tauló, 1856. 
  49. Barthélemy J. CONSOLIN. Manuel du voilier ... revu et publié par ordre de S. Exc. M. l'amiral Hamelin, ministre de la Marine, etc, 1859, p. 484–. 
  50. Royal Society (London). Proceedings of the Royal Society, 1870, p. 208–. 
  51. Volker Bertram; H. Schneekluth Ship Design for Efficiency and Economy. Butterworth-Heinemann, 15 octubre 1998, p. 4–. ISBN 978-0-08-051710-0. 
  52. Architecture navale. Étude sur la variation des formes des navires, contenant un devis général au moyen duquel on peut obtenir les formes usuelles relatives à chaque grandeur de navire, depuis 75 jusqu'à 1200 tonneaux de jauge, etc, 1869, p. 12–. 
  53. William Cooper. Yachts and Yachting: Being a Treatise on Building, Sparring, Canvassing, Sailing and the General Management of Yachts .... Hunt, 1873, p. 84–. 
  54. Narciso Monturiol. Ensayo sobre el arte de navegar por debajo de agua esenito por el inventor del ictineo ó Barco-Pez. "Imprenta de Henrich y C.a., 1891. 
  55. Josep Batlló Ortiz; Pasqual Bernat López; Roser Puig Aguilar Actes de la VII Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica: Barcelona, 14, 15, 16 i 17 de novembre de 2002. Institut d'Estudis Catalans, 2003, p. 297–. ISBN 978-84-7283-710-2. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquitectura naval Modifica l'enllaç a Wikidata