Caravel·la

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rèplica de les anomenades «Tres Caravel·les» (en realitat dues caravel·les i una nau) al Muelle de las Carabelas de Palos de la Frontera.
Caravel·la llatina, Boa Esperança, de Portugal.

Una caravel·la era un vaixell de vela utilitzat entre els segles XIV i XVII. Era lleugera, molt alta, ampla i relativament curta (de fins a 30 metres), d'aparell llatí (i més endavant també rodó), i tenia dos o tres pals, sobre una sola coberta i amb un elevat castell de popa. Gràcies a aquestes característiques va poder afrontar amb èxit els viatges d'exploració a través de l'oceà: anava a deu quilòmetres per hora i podia navegar contra vent. D'origen portuguès, va ser perfeccionada a l'Escola de Navegació de Sagres, fundada per Enric el Navegant a començament del segle XV; el model portuguès es va imposar a la resta de la península Ibèrica, sobretot a Andalusia, on es va crear la caravel·la d'aparell rodó.

Amb aquest tipus de velam, la conducció d'una caravel·la requeria molta més destresa i coneixement que amb les embarcacions més comunes del final de l'edat mitjana i començament del Renaixement, especialment les naus, carraques i coques. Això comportava una millora significativa de la maniobrabilitat amb qualsevol tipus de vent; tanmateix, aquest tipus de vela no permet aprofitar al màxim el vent de popa com ho fan les veles rectangulars.

És molt probable que les caravel·les hagin evolucionat dels dhows àrabs quan aquests es van introduir a la península Ibèrica durant l'ocupació musulmana.

Al principi les caravel·les es van utilitzar com a embarcacions pesqueres. Però a causa de les seves qualitats marineres així com pels avenços en la construcció naval de les drassanes dels regnes peninsulars, les seves prestacions es van estendre a la càrrega i l'exploració.

Cristòfor Colom va emprendre la seva famosa expedició a les Índies el 1492 a bord d'una nau, la Santa María, que servia de vaixell d'abastament per a les caravel·les la Pinta i la Niña, d'uns 20 m d'eslora per 7 m de mànega.

En els anys posteriors al descobriment i la conquesta d'Amèrica, les caravel·les van anar caient en desús tal com anaven apareixent nous tipus de vaixells, especialment els galions, que tenien com a precedent les naus i carraques; però amb enormes millores en les seves prestacions, especialment capacitat de càrrega, resistència i maniobrabilitat.

Documents sobre les caravel·les[modifica | modifica el codi]

Nau de nom "Catalana" (Portugal 1370)[1]

Les caravel·les o calaveres (calavera fou la denominació catalana clàssica) són esmentades en diversos documents. La consulta de cada cas particular pot ampliar les coneixences sobre aquest tipus de vaixell. A continuació s’ofereix una llista, ordenada cronològicament, de referències documentals sobre el tema.

  • 1298. Alguns autors expliquen que les caravel·les foren esmentades en “Las siete partidas” del rei Alfonso X de Castella.[2] Es tracta d’un error, basat en versions modernes del text.[3][4]
  • 1428. Tornada del príncep Pere de Portugal a Lisboa amb les idees o el prototipus de la caravel·la portuguesa dels descobriments. El príncep Pere va viatjar anant a Flandes, Venècia i Barcelona. Estudiant atentament els tipus de vaixells i construcció naval que usaven els estrangers. Se sap que va portar-ne un prototip de Venècia al temps que es casava a Coïmbra el 13 de setembre de 1428 amb Elisabet d'Urgell. [5]
  • 1438. Avarament de “ung vaisseau pour mer” a l’Escluse. “Carvelle” construïda per mestres d’aixa portuguesos per al duc de Borgonya.
  • 1438. El duc de Borgonya encarrega una “carvelle” al portuguès Joao Afonso.[6]
  • 1440. Dues “caravelas” portugueses destinades a ultramar.[7]
  • 1442. Detalls sobre un procés protagonitzat per una sagètia[8] (o “sagetia”[9]). En els documents originals la denominació del tipus de vaixell és interessant perquè la fa equivalent a calavera o fusta.
  • 1452. Document adreçat a Johan de Camós, capità de la galera de guàrdia de la ciutat de Barcelona, avisant del pirata Johan Torrelles amb una “calauera” armada.[10][11]
  • 1454. Avarament d’una calavera de Francesc Xetantí construïda a les Drassanes de Barcelona.[1]
  • 1454. Avarament d’una calavera de Jaume Carbó construïda a les Drassanes de Barcelona.[2]
  • 1460. En un llibre alemany es diu: “lo buch de la calavera o segetia de la qual és patró en Salvador Roig”.[12]
  • 1464. Benedetto Cotrugli va escriure un tractat de navegació en el que parla de “caravelle” i “barcosi” (un vaixell molt semblant inventat i usat a Ragusa).[3]
  • 1465. Contracte per a la construcció d’una calavera per a Gracià Amat. Amb un buc de 24 a 25 gúes de roda a roda. Amb dos pals ( mestre i mitjana), bauprès i tres timons.[13]
  • 1476. Charles de Valera, fill de Diego de Valera, participa en la presa de dues carraques genoveses, comanant cinc “carabelas”.[14]
  • 1488. Arribada a la platja de Barcelona d’una calavera que havia portat dos-cents quintars de pólvora a les tropes que assetjaven Màlaga.[4]
  • 1493. Carta de Cristòfol Colom “Fecha en la calavera sobre las Yslas de Canaria, a XV de Febrero, mil et quatrocientos et noventa y tres años”.[15]
  • 1526. Contracte signat a Pontevedra que esmenta una “caravela”.[16]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Attilio Cucari. Sailing Ships. Rand McNally, 1978. ISBN 978-0-528-88172-5. 
  2. Robert Gardiner; Richard W. Unger Cogs, Caravels, and Galleons: The Sailing Ship, 1000-1650. Naval Institute Press, 1994. ISBN 978-1-55750-124-0. 
  3. Alfonso X (King of Castile and Leon); Manuel González Jiménez; María Antonia Carmona Ruíz Crónica de Alfonso X: según el Ms. II/2777 de la Biblioteca del Palacio Real, Madrid. Real Academia Alfonso X el Sabio, 1999. 
  4. Alphonsus X. Castiliae rex cogn. Sapiens. Las siete partidas del Rey Don Alfonso el Sabio cotejadas con varios codices antiguos por la Real Academia de la historia. Imprenta Real, 1807, p. 263–. 
  5. K. M. Mathew. History of the Portuguese Navigation in India, 1497-1600. Mittal Publications, 1988, p. 280–. ISBN 978-81-7099-046-8. 
  6. Jacques Paviot. La Politique navale des ducs de Bourgogne 1384-1482. Presses Univ. Septentrion, 1995, p. 106–. ISBN 978-2-85939-468-4. 
  7. Moacyr Soares Pereira. Capitães, naus e caravelas da armada de Cabral. UC Biblioteca Geral 1, 1979, p. 35–. GGKEY:CSHN3KEUW18. 
  8. Dietaris de la Generalitat de Catalunya, 1411-1714, pàg. 87. Generalitat de Catalunya., 1997. ISBN 978-84-393-4428-5. 
  9. Societat Catalana de Geografia. Miscel•lània Pau Vila: biografia, bibliografia, treballs d'homenatge. Institut d'Estudis Catalans, 1 gener 1975, p. 307–. ISBN 978-84-85135-07-3. 
  10. Bolletí de la Societat Arqueològica Luliana. Societat Arqueologica Luliana., 1902: pàg.335-336. 
  11. Alfons Damiáns y Manté; Barcelona (Spain). Arxiu Municipal Revolució dels pagesos mallorquins en lo segle XV: Documentació del Arxiu Municipal de Barcelona. Estampa de F. Guasp, 1904; pàg.49. 
  12. Rolf Eberenz. Schiffe an den Küsten der Pyrenäenhalbinsel: eine kulturgeschichtliche Untersuchung zur Schiffstypologie und -terminologie in den iberoromanischen Sprachen bis 1600. Herbert Lang, 1975. 
  13. Martin Malcolm Elbl. The Portuguese Caravel and European Shipbuilding: Phases of Development and Diversity. UC Biblioteca Geral 1, 1985, p. 571–. GGKEY:PBC3SCAZ2NF. 
  14. Luis Suárez Fernández. Los Reyes Católicos: La Conquista del trono. Ediciones Rialp, 1989, p. 273–. ISBN 978-84-321-2476-1. 
  15. Francisco Morales Padrón. Primeras cartas sobre América (1493-1503). Universidad de Sevilla, 1990, p. 81–. ISBN 978-84-7405-517-7. 
  16. Caroline Ménard. La pesca gallega en Terranova, siglos XVI- XVIII. Editorial CSIC - CSIC Press, 2008, p. 418. ISBN 978-84-00-08741-8. 



A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caravel·la Modifica l'enllaç a Wikidata