Junc (embarcació)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Junc al llarg de la costa del Vietnam

Un junc o jonc és un tipus de vaixell originari de la Xina.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Inicialment la paraula "junc" prové del xinés de la província de Fujian on "jun" 船, vol dir "vaixell" o "barca gran".[1] El nom xinès de l'embarcació és 中国帆船 (pinyin: Zhōngguó fānchuán) o 戎克船 (róngkè chuán).

Tot i així hi ha opinions que afirmen que en el caràcter 船 (chuán) rau l'origen de la paraula 'junc', a través de la pronunciació "chun5" del xinés Min Nan (Hokkien).[2]

"Junc" prové del portugués "junco". La paraula xinesa va ser adoptada per la llengua Malaia com a "jong", d'on els mariners portuguesos la varen portar a Europa al segle XVI.

Història[modifica | modifica el codi]

Destrucció de juncs xinesos durant les Guerres de l'Opi.

El junc representa un dels tipus de vaixell més importants de la història. Tot i que llur origen és més antic, els juncs actuals es varen desenvolupar durant la dinastia Han (220 aC – 200 dC).[3][4]

De petites embarcacions fluvials de transport i de pesca els juncs varen evolucionar gradualment. A partir de l'esquema original la forma del junc va donar lloc a vaixells mariners i de guerra molt resistents i ben equipats. El navegant xinès Zheng He va viatjar grans distàncies amb juncs a través de l'Oceà Índic en set viatges entre 1405 i 1433.[5]

La forma de les veles dels juncs és molt característica. Els juncs amb vela, imatge oriental arquetípica, estan desapareixent degut a la motorització de les embarcacions. El disseny del casc però, perdura en alguns vaixells moderns.

El viatge del "Junc Rubia" de Hong Kong a Barcelona l'any 1959 va provar la bona construcció d'aquestes embarcacions xineses, que tenen la capacitat de navegar milers de milles en condicions oceàniques prou dures.[6]

Vaixells moderns amb aparell de junc.[modifica | modifica el codi]

Algunes de les qualitats de les veles típiques dels juncs han interessat alguns constructors de iots. Generalment han estat experiments individuals sense continuïtat. Per explicar la teoria i el disseny dels aparell de junc dos autors varen publicar un llibre especialitzat sobre el tema. [7]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Junc(anglès)
  2. 船 - Noms xinesos
  3. Julia Jones The Salt-stained book, Golden Duck, 2011, p127
  4. Crossley, Pamela Kyle, Daniel R. Headrick, Steven W. Hirsch, Lyman L. Johnson, and David Northrup. "Song Industries." The Earth and Its Peoples. By Richard W. Bulliet. 4th ed. Boston: Houghton Mifflin, 2008. 279–80. Print.
  5. http://www.friend.ly.net/users/dadadata/junk/platt/platt_chinese_sail.html "The masts, hull and standing rigging" section, paragraph 2, retrieved 13 Aug 09.
  6. La Vanguardia, dijous 10-IX-1959, pàgina 4
  7. H.G. Hasler. Practical Junk Rig: Design, Aerodynamics and Handling. Bloomsbury Publishing, 29 July 2012, p. 93–. ISBN 978-1-4081-2709-4. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Jose Maria Tey, Hong Kong to Barcelona in the Junk "Rubia", George G. Harrap & Co. Ltd, London 1962 (anglès)
  • Needham, Joseph (1986). Science and Civilization in China, Volume 4, Physics and Physical Technology, Part 3, Civil Engineering and Nautics. Taipei: Caves Books Ltd. (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]