Junc (embarcació)

Un junc o jonc és un tipus de vaixell originari de la Xina.
Etimologia[modifica]
Inicialment la paraula "junc" prové del xinés de la província de Fujian on "jun" 船, vol dir "vaixell" o "barca gran".[1] El nom xinès de l'embarcació és 中国帆船 (pinyin: Zhōngguó fānchuán) o 戎克船 (róngkè chuán).
Tot i així hi ha opinions que afirmen que en el caràcter 船 (chuán) rau l'origen de la paraula 'junc', a través de la pronunciació "chun5" del xinés Min Nan (Hokkien).[2]
"Junc" prové del portugués "junco". La paraula xinesa va ser adoptada per la llengua Malaia com a "jong", d'on els mariners portuguesos la varen portar a Europa al segle xvi.
Història[modifica]

El junc representa un dels tipus de vaixell més importants de la història. Tot i que llur origen és més antic, els juncs actuals es varen desenvolupar durant la dinastia Han (220 aC – 200 dC).[3][4]
De petites embarcacions fluvials de transport i de pesca els juncs varen evolucionar gradualment. A partir de l'esquema original la forma del junc va donar lloc a vaixells mariners i de guerra molt resistents i ben equipats. El navegant xinès Zheng He va viatjar grans distàncies amb juncs a través de l'Oceà Índic en set viatges entre 1405 i 1433.[5]
La forma de les veles dels juncs és molt característica. Els juncs amb vela, imatge oriental arquetípica, estan desapareixent a causa de la motorització de les embarcacions. El disseny del buc però, perdura en alguns vaixells moderns.
El viatge del "Junc Rubia" de Hong Kong a Barcelona l'any 1959 va provar la bona construcció d'aquestes embarcacions xineses, que tenen la capacitat de navegar milers de milles en condicions oceàniques prou dures.[6]
Vaixells moderns amb aparell de junc[modifica]
Algunes de les qualitats de les veles típiques dels juncs han interessat alguns constructors de iots. Generalment han estat experiments individuals sense continuïtat. Per explicar la teoria i el disseny dels aparell de junc dos autors varen publicar un llibre especialitzat sobre el tema.[7]
Referències[modifica]
- ↑ Junc(anglès)
- ↑ 船 - Noms xinesos
- ↑ Julia Jones The Salt-stained book, Golden Duck, 2011, p127
- ↑ Crossley, Pamela Kyle, Daniel R. Headrick, Steven W. Hirsch, Lyman L. Johnson, and David Northrup. "Song Industries." The Earth and Its Peoples. By Richard W. Bulliet. 4th ed. Boston: Houghton Mifflin, 2008. 279–80. Print.
- ↑ http://www.friend.ly.net/users/dadadata/junk/platt/platt_chinese_sail.html "The masts, hull and standing rigging" section, paragraph 2, retrieved 13 Aug 09.
- ↑ La Vanguardia, dijous 10-IX-1959, pàgina 4
- ↑ H.G. Hasler; J.K. McLeod Practical Junk Rig: Design, Aerodynamics and Handling. Bloomsbury Publishing, 29 juliol 2012, p. 93–. ISBN 978-1-4081-2709-4.
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Jose Maria Tey, Hong Kong to Barcelona in the Junk "Rubia", George G. Harrap & Co. Ltd, London 1962 (anglès)
- Needham, Joseph (1986). Science and Civilization in China, Volume 4, Physics and Physical Technology, Part 3, Civil Engineering and Nautics. Taipei: Caves Books Ltd. (anglès)
Enllaços externs[modifica]
- Últims juncs a la Xina (anglès)
- Brian Platt "The Chinese Sail" (anglès) Article sobre les veles dels juncs