Coca (vaixell)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La coca (del flamenc kok, petxina) és un vaixell rodó, desenvolupat al segle X i que es va usar àmpliament del segle XII al segle XIV.

Maqueta d'una coca exposada a l'exposició Jaume I: geografia, fets i memòria

La coca, d'influència atlàntica, s'utilitzava per al transport de mercaderies i tropes, principalment per anglesos i normands,[1] i apareixen a la Mediterrània al segle XIII.

Aquesta embarcació incloïa una tripulació de cent a cent cinquanta mariners. L'aparell era rodó i solia tindre només un sol arbre. Podia tindre més d'una coberta i tenia castells a proa i a popa. Al cim de l'arbre hi havia la gàbia.

Aquest vaixell disposa de diverses innovacions en les tècniques de construcció naval respecte a dissenys anteriors deguts als canvis que es produeixen en la navegació,[2] puix els vaixells no naveguen en paral·lel a la costa, sinó que comencen a endinsar-se en la mar, necessitant augmentar les seves dimensions per a encabir més càrrega i provisions, i alhora necessiten més propulsió, i per tant augmenten el nombre de pals, i els bucs deixen de fer-se amb planxes de fusta sobreposades per fer-se llisos i oposar menys resistència a l'aigua, i es varia la posició i la forma del timó.

L'anomenada coca baionesa així com la coca catalana, tenien el timó de codast.[3]

Es conserva una coca original que es va descobrir enfonsada a Bremen, al Museu Marítim alemany,[4] i un exvot català del segle XV, la coca de Mataró es conserva al Maritime Museum de Rotterdam.[5]

Una coca de dos pals[modifica | modifica el codi]

El document més antic que esmenta una coca de dos arbres al Mediterrani és un contracte de construcció català de l’any 1353.[6][7]

Pel que fa a les naus, el document més antic que en mostra una de tres pals és un dibuix de 1409 en el “Libre d’Ordinacions de l’administrador de les places” de Barcelona.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Maresme medeval, Una rèplica de la Coca de Mataró a l’exposició “Un mar de lleis. De Jaume I a Lepant”
  2. Manuel Cusachs i Corredor, 'La coca:Un valuós vaixell petit'
  3. Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 77.
  4. Museu Marítim alemany: La coca de Bremen
  5. (neerlandès) Maritiem Museum Rotterdam Het Mataró Model
  6. Peregrine Horden; Sharon Kinoshita A Companion to Mediterranean History. Wiley, 21 gener 2014, p. 193–. ISBN 978-1-118-51933-2. 
  7. Robert Gardiner; Richard W. Unger Cogs, Caravels, and Galleons: The Sailing Ship, 1000-1650. Naval Institute Press, 1994. ISBN 978-1-55750-124-0. 
  8. Lawrence V. Mott. The Development of the Rudder: A Technological Tale. Texas A&M University Press, gener 1997, p. 144–. ISBN 978-0-89096-723-2. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coca (vaixell) Modifica l'enllaç a Wikidata